AGROALIMENTACIÓ

Formatgeria Mas d'Eroles candidata al segell de qualitat europeu de petjada ambiental

La Formatgeria Mas d'Eroles, la primera de Catalunya que tindrà un segell de qualitat basat en la seva sostenibilitat
Pla obert de tècnics de l'Associació Leader, investigadors de la UVic i del formatger de Mas d'Eroles, Salvador Maura, amb l'empresa certificadora DNV durant l'auditoria per obtenir un segell de "petjada ambiental", el 19 de febrer de 2020 (Horitzontal).
photo_camera Tècnics de l'Associació Leader, investigadors de la UVic i del formatger de Mas d'Eroles, Salvador Maura, amb l'empresa certificadora DNV/Albert Lijarcio

La formatgeria alturgellenca Mas d'Eroles vol aconseguir que un dels seus productes obtingui un segell de qualitat segons el que marca la metodologia europea de la "petjada ambiental". Amb aquest objectiu, fa un any que aporten diverses dades d'aquest tipus a l'Associació Leader de Catalunya, que les introdueix en una nova eina informàtica desenvolupada per un equip d'investigadors del Centre Tecnològic en Biodiversitat, Ecologia i Tecnologia i Gestió Ambiental i Alimentària (CT BETA) de la Universitat de Vic (UVic). Tots ells, acompanyats per membres de l'empresa certificadora DNV, s'han desplaçat fins al nucli d'Adrall, a Ribera d'Urgellet (Alt Urgell), per validar amb una auditoria tant l'aplicatiu com el procés productiu del formatge.

L'eina, anomenada CalcPEF Dairy, avalua fins a setze categories d'impacte ambiental d'un producte lacti, com ara la seva petjada de carboni o les possibles toxicitats pel medi ambient, entre d'altres. L'aplicatiu s'ha desenvolupant seguint una metodologia de la Unió Europea que té com a finalitat homogeneïtzar els criteris a tenir en compte a l'hora de determinar quins aliments i processos productius tenen un millor comportament ambiental, per tal d'aportar aquesta informació als consumidors.
 

Els resultats de l'auditoria feta a Mas d'Eroles es volen presentar a la Unió Europea amb la voluntat d'oferir-los l'eina informàtica com una possibilitat de cara a calcular la "petjada ambiental" dels productes lactis.

El coordinador de l'àrea de sostenibilitat del CT BETA, Joan Colón, ha explicat que els resultats de l'auditoria, que es podrien rebre en un mes, es volen presentar a la Unió Europea amb la voluntat d'oferir-los l'eina informàtica com una possibilitat de cara a calcular la "petjada ambiental" dels productes lactis. A més, també es pretén que es pugui descarregar de forma gratuïta, per tal que aquesta pugui estar disponible per a tothom.

L'aplicatiu, que es va idear al 2016, és capaç de determinar les emissions i consums de recursos de l'activitat, així com també identificar els possibles punts de millora en la cadena de producció. L'eina s'ha desenvolupat en el marc dels projectes OPTIMISM (Tecniospring Plus) i INNOTRANSACT (Interreg POCTEFA), a través dels quals s'ha obtingut un finançament d'uns 250.000 euros. Mentre, per a la fase de validació s'ha comptat amb una aportació econòmica d'un projecte demostratiu del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.

La coordinació dels diferents actors del projecte ha anat a càrrec de l'Associació Leader Ripollès Ges Bisaura i l'Associació pel Desenvolupament Rural de la Catalunya Central. La tècnica del projecte Energia, Forest i Canvi Climàtic (ENFOCC) del grup d'acció local del Ripollès, Elisabet Clota, ha explicat que l'objectiu és el de donar un valor afegit de caire ambiental als productes, tenint en compte que aquest aspecte, sumat al de la qualitat i la proximitat, té cada cop més pes en la tria de compra que fan els consumidors.

Per la seva banda, el formatger de Mas d'Eroles, Salvador Maura, creu que l'eina informàtica pot ser útil per saber com pot adaptar els criteris ambientals a la seva feina. En aquest sentit, ha explicat que opta per agafar la llet recent munyida i sense refrigerar, tal com feien els ramaders que elaboraven formatge i per estalviar-se l'energia que hauria de gastar per tornar-la a escalfar. Per aquest motiu, veu interessant la certificació des del punt de vista de la promoció del producte.

Finalment, la tècnica del Consorci Leader Alt Urgell-Cerdanya, Montse Fusté, ha explicat que aquest tipus d'iniciatives tenen un gran encaix dins el programa, ja que aquest busca el desenvolupament de l'àmbit rural des de diferents perspectives. A banda de Mas d'Eroles, al projecte també hi ha col·laborat la Formatgeria Roure Soler de Sant Pau de Segúries (Ripollès) i Casa Mateu de Surp (Pallars Sobirà), a més d'una empresa formatgera de Navarra.