Ricard Lobo i Albert Villaró retraten la Seu d’Urgell dels darrers 45 anys. Els dos autors ens mostren l’evolució d’una ciutat amb els seus comerços, la seva gent, els grups de música, els de teatre, l’urbanisme, els edificis, els carrers i, en definitiva, els principals esdeveniments viscuts des de 1977 fins a l’actualitat.
236 fotografies fetes per Ricard Lobo expliquen l’evolució de la ciutat de la Seu d’Urgell des del dia que aquest fotògraf i arquitecte va arribar a la Seu d’Urgell, l’any 1977, fins a dia d’avui. Són fotografies en blanc i negre, i a color, publicades en el llibre La Seu d’Urgell (1977-2022). El batec de la ciutat, editat per Edicions Salòria. Es presentarà aquest dimecres 19 d’abril a les 19h, a la Sala Sant Domènec de la Seu d’Urgell. L'acte anirà a càrrec de Joan Obiols i Isidre Domenjó.
Petita memòria urgellenca
El recull fotogràfic està acompanyat per textos de l’escriptor Albert Villaró que, en el que ell anomena “Petita memòria urgellenca”, fa un repàs que va des de la seva infantesa fins a l’actualitat. Villaró comença així: “A casa teníem una pastisseria. Durant la meva infantesa i joventut n’hi havia hagut quatre: la Julià, al carrer dels Estudis, la Rispa —amb dues seus, una al carrer Major i l’altra a la cantonada entre Sant Ot i Regència d’Urgell. I la Miralles, al carrer Sant Ermengol. Tanta pastisseria —si les comparem amb el que tenim avui— vol dir que abans érem més del tortellet dominical i que aquella classe mitjana ha desaparegut (o s’ha transformat en alguna altra cosa). Ha passat també amb les llibreries (n’havíem tingut quatre, també) i amb els cinemes: igualment quatre, tots amb programa doble: el de Dalt, el de Baix, el Guiu i el de la Salle, del que només en sobreviu el de cal Planxet”.
El llibre repassa fets històrics i populars que configuren la història de la Seu d’Urgell, els seus grups de teatre, els grups de música, el Ball Cerdà, les festes majors, els edificis històrics, les celebracions populars, els Jocs Olímpics, les reformes urbanístiques, els canvis polítics i religiosos, la vida social, les tradicions perdudes, etc. Tal i com explica Albert Villaró, “en el llibre ho trobem tot un conglomerat de petites històries i d’experiències singulars que, totes juntes, han construït la ciutat que coneixem avui. Sense la mirada del Ricard, la memòria ens hauria quedat coixa, curta de vista, prèsbita abans d’hora. Ara, amb aquest llibre, tenim un tros de veritat on poder recuperar-nos i reconèixer-nos-hi tots plegats”.
