El Dansàneu va encarar ahir la recta final del festival –que culminarà aquest diumenge– amb una excursió naturalista i literària, des de Cerbi i fins a Gavàs, en homenatge a Josep Maria Espinàs, mort aquest 2023. L'excursió, guiada per Francesc Rodríguez i Montse Ballbè d’Obaga Activitats. va comptar amb l'acompanyament del filòleg i professor Albert Turull. L’itinerari, amb una dificultat baixa i un recorregut total de 4,5 km, aproximadament, va alternar les lectures amb els comentaris naturalistes.
Trobades d’escriptors al Pirineu.
El Consell Cultural de les Valls d’Àneu, amb motiu del seu 40è aniversari, va voler articular aquesta matinal que mescla l’amor per la natura (un dels pilars del Consell Cultural des dels seus inicis) amb la literatura, per a la qual ha vetllat durant dècades amb iniciatives com les Trobades d’escriptors al Pirineu. Enguany la proposta recorda el recentment desaparegut Josep Maria Espinàs. Tot plegat ha estat un final de trajecte a Gavàs, seu que s’incorpora per primera vegada a les rutes del Dansàneu i on va actuar, per cloure la matinal, la percussionista Núria Andorrà que va presentar el seu projecte NU.A.
El so de les esquelles
Núria Andorrà va parlar de territori, de feminisme i d’arrel. NU.A és un projecte inspirat en una herència familiar, les esquelles del ramat del seu avi i dedicat a la padrina Carme. Ens referim a un solo de percussió amb electrònica, amb un vídeo treballat amb els artistes Ricard Vives i Jordi Plana. Andorrà va sorprendre amb una instal·lació sonora d’esquelles, una col·lecció de 1.200 esquelles originals de ramats, a l’interior de Sant Esteve de Gavàs, l’església parroquial romànica del poble.
Rojos, de Miquel Barcelona i Cia
El recinte Firal d'Esterri d'Àneu va acollir «rojos» i «Alba» de Miquel Barcelona i Cia i Aimar Pérez Galí, la mostra del treball que estan desenvolupant els artistes residents al 32è Dansàneu. Miquel Barcelona i Cia i va presentar el projecte rojos, un programa treballat durant la setmana amb diversos col·lectius de les Valls d’Àneu.
Rojos és una peça d’arts escèniques resultant d’una recerca de 2 anys sobre l’època de postguerra de la Guerra Civil espanyola. Aquesta investigació es va fer a partir d’un projecte de recerca paral·lel —roges— consistent en 15 immersions en el territori buscant memòria sobre aquest període. Aquestes activitats tenen com a objectiu generar sinergies entre testimonis particulars, mostres de treball en procés del material coreogràfic i informació teòrica i artística sobre aquest moment històric. El resultat escènic té el llenguatge de la dansa contemporània com a eix discursiu però busca submergir-se en la memòria de l’espai singular on es representa.
Una postguerra és un fet “universalitzable” i comú en la memòria de tots els pobles, territoris i bàndols. Essencialment, el llenguatge de la dansa ens permet oferir discursos no narratius que evoquen a imaginaris col·lectius. Després de tot aquest camí recorregut a través d’aquesta recerca, que segueix viva, seguim veient en aquest projecte una bona oportunitat per escoltar, aprendre, reparar i visibilitzar.
ALBA d’Aimar Pérez Galí
ALBA és un recital de dansa i piano però també és una publicació de coreografies musicals o un àlbum de poemes dansats. ALBA és un joc sobre l’escriptura coreogràfica, musical i poètica. En aquest nou treball, Aimar Pérez Galí es proposa entendre la composició com un tema en ell mateix, jugant amb les regles pròpies dels diferents llenguatges per establir camins intertextuals d’anada i tornada.
Amb cinc intèrprets i un pianista en directe, desplegaran un poemari coreogràfic inspirat en artistes que han entès el llenguatge i la seva composició com a joc. Des de Joan Brossa a Raymond Queneau, Lucinda Childs, Gloria Fuertes, Tom Johnson, Maria Mercè Marçal, Josep M. Mestres Quadreny o Georges Perec.
