El Parlament ha donat llum verda en el ple d'aquest dijous a la tramitació de la Llei d'Espais Agraris de Catalunya, llargament reivindicada pel sector. En el debat la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, ha recordat que la futura llei ha d'assegurar la ''capacitat productiva agrícola'' del país al mateix temps que es dona ''seguretat jurídica'' als productors. Els grups polítics han coincidit majoritàriament en el fet que aquesta llei arribarà tard i mentre les formacions republicanes han acusat al 155 en part d'aquesta tardança, C's i PSC han lamentat que li manquen aspectes com la previsió pressupostària per desplegar-la o ''polítiques transversals'' per al sector. Amb aquesta Llei el Govern considera que fa un primer pas per aconseguir la sobirania alimentària de Catalunya.
Foto:Sant Joan de Montanissell, Coll de Nargó/Àngela Llop)
La consellera Jordà ha remarcat que la proposició de Llei que ja es va presentar al juliol de 2017 però va quedar aturada pel 155 dona resposta a una ''reivindicació històrica del sector i el territori així com també a les demandes del mateix Parlament que l'ha urgit de manera reiterada''. En aquest sentit, ha destacat que ''li devem a la consellera Meritxell Serret'' i s'ha mostrat satisfeta que ''avui som és a prop de la fita''. Una vegada superat el tràmit d'aquest dijous s'obre un debat que ha de permetre ''millorar-la en el que sigui possible'' però Jordà vol tramitar-la el més aviat possible de manera que en 4 o 5 mesos ja es pugui aprovar.
La consellera ha recordat que els objectius de la Llei han de servir per definir bé els espais agraris per poder-los preservar ja que sense aquests no hi ha alimentació. ''Ens aporta uns mecanismes de protecció i una seguretat jurídica per als qui treballen la terra així com per fer viable la competitivitat de les seves explotacions'', ha afegit, alhora que ''garanteix un territori cohesionat i dinàmic''. Per Jordà, això vol dir ''oportunitats i que la gent no hagi de marxar del territori''. En aquest sentit, ha posat èmfasi en els mecanismes per solucionar la problemàtica de les terres en desús ja que es preveu la creació d'un ''banc de terres'' que permetrà que joves que es volen dedicar al camp però no tenen accés als terrenys hi puguin accedir.
Els partits republicans acusen el 155 del retard
La diputada Irene Formós, en nom del grup Republicà, ha lamentat que si no fos per l'aplicació del 155 el país ja disposaria de l'aplicació de Llei i ha recordat la feina de la consellera Serret que la va deixar ''a les portes de la seva tramitació''. En aquest sentit, el diputat del JxCat, Marc Solsona, ha posat en valor el fet que el Parlament exerceix ''competència plena en agricultura'' i que ho fa de forma ''desacomplexada'' de manera que amb la tramitació de la Llei no hi ha d'haver ''cotilles''. ''És exercici ple de la nostra sobirania'' i per això confia que en el futur no hi hagi ''sorpreses'' quan es tramiti en altres instàncies jurídiques.
La diputada de la CUP Natàlia Sànchez també ha lamentat el 155 però ha afegit que ni durant els governs de CiU ni amb el tripartit el país ha tingut cap instrument per preservar el sòl i els espais agraris. Justament, ha remarcat la cupaire, en el període de major creixement urbanístic sobretot en aquells espais agraris situats al costat de les zones urbanes. Sànchez també ha apostat per una ''autèntica reforma agrària'' que passi de produir molta quantitat als productes suficients per destinar-los als mercats de proximitat i garantir així la sobirania alimentària.
C's, PSC i Comuns la veuen insuficient
El diputat de Ciutadans Francisco Javier Domínguez ha assegurat que aquesta Llei no s'ha fet abans perquè des del 2015 la preocupació principal del Govern ha estat el ''procés'' i ara ho és la república. En aquest sentit, ha considerat que la proposició de Llei és una ''versió aigualida'' del projecte de 2015 i ha lamentat que no hi hagi incidència en els regadius i les obres de concentració parcel·lària. Així mateix, ha alertat de la mancança de previsió en el seu impacte pressupostari i ha posat en dubte que la s'acabi tramitant finalment per ''l'interès real del Govern''.
Des del PSC, Òscar Ordeig ha assenyalat que defensen la llei però consideren que ''no n'hi ha prou'' ja que calen polítiques transversals per al sector. En aquest sentit, ha dit que esperen que no hi hagi eleccions avançades i la llei s'acabi aprovant per frenar situacions de pobles que perden habitants i terrenys que s'abandonen ja que això suposa ''una pèrdua històrica irreparable'' a banda que contribueix a augmentar la fauna salvatge que provoca perjudicis a l'agricultura.
Des dels Comuns, Yolanda López també ha reclamat dotar de pressupost aquesta llei perquè no acabi convertint-se en ''paper mullat'' i ha remarcat que s'aposti per un model per preservar la terra de conreu i la biodiversitat com un ''bé comú de la ciutadania'' deixant de ser una ''mercaderia en mans de les agroindústries''.
Durant el debat el PPC ha declinat la seva intervenció al Ple. La proposta ha estat presentada conjuntament pels grups Republicà, JxCat, Socialistes i En Comú Podem i no ha rebut cap esmena a la totalitat.
