RECERCA

Puigcerdà celebra la 1a Jornada de Geologia i Paleontologia de Cerdanya i del Pirineu

L’acte ha estat organitzat pel Grup de Recerca de Cerdanya i per l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell
Jordi Pasques Canut
photo_camera Jordi Pasques va parlar dels “Paisatges geològics i miners de Cerdanya” / Francesc Esteban

Dissabte, dia 23 d’octubre, des de les 9,30 hores a les 13,30 hores, a la Sala de Convencions del Museu Cerdà de Puigcerdà, va tenir lloc la I Jornada de Geologia i Paleontologia de Cerdanya i del Pirineu, amb assistència presencial de públic i també amb retransmissió en directe per streaming. L’acte ha estat organitzat pel Grup de Recerca de Cerdanya i per l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell.

La jornada va constar de dos blocs diferenciats: el primer, sobre Geologia i Mineralogia, mentre que el segon es va dedicar a la Paleontologia.

Del primer bloc en destaquem:

La primera comunicació portava per títol: “Les glaceres a Cerdanya durant l’última glaciació” i va anar a càrrec de Marc Oliva, del Departament de Geografia de la Universitat de Barcelona, on es va parlar de les glaceres cerdanes, les seves tipologies i la ubicació temporal i geogràfica.

Marc Oliva

 (Foto: Marc Oliva, va presentar “Les glaceres a Cerdanya durant l’última glaciació” / Francesc Esteban)

La segona comunicació fou “Els volcans de la Cerdanya”, a càrrec de Joan Casòliva Armengou, geòleg del Parc Natural del Cadí-Moixeró, qui després de fer referència a alguns aspectes bàsics sobre vulcanisme, centrà els fenòmens volcànics que podem trobar a la Cerdanya, al Paleozoic. En destacà la colada dacítica del Querforadat, un cas gairebé únic a Europa per la seva antiguitat.

La tercera comunicació va ser “Paisatges geològics i miners de Cerdanya” i va anar a càrrec del Jordi Pasques Canut i del Josep Maria Mata-Perelló, doctor en Geologia per la UB i catedràtic de Cristal·lografia i Mineralogia per la UPC. La comunicació es va centrar en els diferents tipus de mineralitzacions que es poden trobar a la Cerdanya i altres comarques properes.

Joan Casoliva

(Foto:Joan Casòliva, geòleg del Parc Natural del Cadí-Moixeró /  Francesc Esteban)

Del segon bloc en destaquem:

La primera comunicació portava per títol: “Gravat a les dents: La dieta dels últims gegants del Pirineu”, a càrrec del Bernat Vàzquez, especialista tècnic en control paleontològic de l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont. Ens va parlar de la troballa d’unes dents d’un titanosaure, del jaciment dels Nerets, a la conca de Tremp, gràcies a l’estudi dels quals, ha estat possible determinar el tipus de vegetació que consumien aquests dinosaures.

La segona comunicació va ser “Noves restes de Pararhabdodon isonensis: el primer dinosaure català”, a càrrec del Jesús Serrano, estudiant predoctoral, de l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont, el qual ens va parlar de l’estudi d’uns ossos fossilitzats d’un hadrosaure.

La tercera comunicació portava el títol de “Troballa d’una tortuga marina cretàcica de grans dimensions a la part Sud dels Pirineus (Alt Urgell)” i va anar a càrrec del paleontòleg Òscar Castillo, que va ser qui va fer les primeres anàlisis de la troballa.

Àngel Galobart

(Foto: Àngel Galobart, coorganitzador de la Jornada i paleontòleg /  Francesc Esteban)

Finalment, l’Àngel Galobart, coorganitzador de la Jornada i paleontòleg sabadellenc director del departament de recerca del Mesozoic de l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont, va impartir una conferència titulada: “Dinosaures dels Pirineus, un projecte de divulgació que creix de la mà de la recerca”, on ens va parlar de les diferents troballes i línies de recerca existents al Pirineu en el camp de la Paleontologia.

Després d’un petit debat i d’algunes preguntes per part del públic, l’alcalde de Puigcerdà i vicepresident de la Diputació de Girona, Albert Piñeira, va cloure l’acte.

Aviat, la conferència, convenientment editada, estarà disponible des del canal de Youtube del Grup de Recerca de Cerdanya. Després de l’èxit d’aquesta jornada de Geologia i Paleontologia, hi ha la intenció d’anar-la repetint cada dos anys.