Mas Montagut, Bioabenur, patata ecològica... Sí, som des del 2015 al capdavant de l'explotació agrícola i ramadera del Mas Montagut a Fontanals. És una finca registrada ecològica pels meus pares des dels anys 90, nosaltres continuem amb la producció ecològica, no ja només pel segell sinó per vocació i perquè creiem en aquest tipus de gestió. Produïm al territori pel territori.
Combineu agricultura i ramaderia... Tenim vaca bruna autòctona i cultiu de patata ecològica de diferents varietats, Kennebec, Monalisa i Red Pontiac. Fem un volum reduït que intentem aproximar cada vegada més al client final, evitant intermediaris i explicant el valor afegit darrera d'aquest producte. Som una explotació familiar, ja que no podem competir amb quantitat i preu amb les grans corporacions el que hem de fer és defensar el nostre preu.
Què té de particular la vostra explotació? La rotació que es fa als camps per aprofitar-ne els minerals, l'aigua, el compost que s'hi afegeix, quan és necessari, és del nostre propi ramat. La ramaderia té un maneig extensiu i ecològic, tots els animals tenen accés al sol, es nota molt en la seva salut, no hi ha malalties, no es mediquen sistemàticament, només particularment si hi ha alguna infecció, per no fer patir l'animal i per la seguretat de tot el ramat. Es pastura bosc, sotabosc i deveses, per tant es fa una bona gestió del territori, el netegem.
Mas Montagut disposa de molt terreny propi? Un centenar d'hectàrees, on tenim uns cent caps de bestiar en total, una cinquantena de mares més cries i alguns mascles. Venem vedella de recria, els vedells que no van per futures mares o futurs pares són per a un intermediari que fa l'engreix. Muntar tota la cadena, les instal-lacions, costa molt.
Hi ha gent que encara no valora el producte ecològic... El concepte ecològic és que no hi ha abonaments sintètics, ni tòxics, ni químics, ni residus. Darrera hi ha una gestió correcta del territori. Normalment, la persona que et ve dient que és igual no atén a raons, es deixen portar molt pels medis comprats i controlats per les grans marques que se'ns mengen a publicitat.
Hi ha molta competència, ara? Ja hi va ser, però no va arrelar, ara hi ha hagut un boom, s'ha pervertit el concepte d'ecològic, les grans corporacions han agafat les regnes i condueixen el carro cap on els interessa. Els petits aquí estem. Jo per qualitat no tinc competència, però el sector primari està patint moltes traves.
Hi ha molta polèmica amb les ajudes de la UE... Són com el malalt que rep respiració assistida, quan li treuen l'aire és mort, és una vida artificial. Les ajudes arriben amb uns tres anys de retràs, i no són cap fortuna, ni així sol ser rentable.
Molta paperassa... Sí, passem una auditoria cada any, un munt de papers, el més trist és que jo he de presentar la mateixa paperassa que l'explotació ramadera més gran del país, proporcionalment no és el mateix: un petit productor que hagi de produir, recollir, venda, comercialització i administració val més que no es compri cap sofà perquè no l'estrenarà pas...
Sent dona, mare, treballadora i ramadera, com ho gestiones? És una feina d'equip, tinc parella i tres fills, cadascú ha de fer la seva part i tothom té responsabilitats, tot i que al final ho supervisi. Acabes combinant un munt de feines: mentre fan deures, fer sopar i quadrar papers... Tenim una feina d'imprevistos, ara mateix amb l'últim temporal, mig metre d'aigua pertot, fixa't que tenia el gos jaient damunt d'un palet i el palet flotava...
Tu has portat camions i màquines professionalment, ara la pagesia. Hi ha molt masclisme encara al teu àmbit? I tant! El fet que una dona faci la feina que fan ells els sol fer sentir incòmodes. La vida a pagès havia estat molt masclista, les dones eren mà d'obra. L'entorn rural costa molt d'obrir-se. Per sort a casa ho repartim tot, poc a poc les coses van canviant.
Com animaries a la gent perquè valorin el territori i la proximitat? Mirant enrere: teníem una comarca on hi havia pagesos, el riu net, torrents i ara punts d'aigua secs, camps de golf, pobles fantasma... o mantenim el territori amb la gent que hi viu o serà una comarca fantasma, només vida el cap de setmana amb això sí, pins artificials, el dia que hi hagi un foc quedarà tot net. Fa falta gent que hi visqui i que se l'estimi, amb serveis que ho afavoreixin.
Cada pagès que plega és un dels grans que es fa més gros i no és el mateix 10 pagesos en un municipi que un de gran, perquè són 10 famílies que donen vida.
Si vull comprar patates... Doncs quedem per telèfon o per missatge i ho combinem amb els repartiments setmanals però també pots venir a buscar-les. La gent encara no està acostumada a comprar directament al productor. L'associació agroalimentària estem treballant en un projecte que no tardarà a veure la llum. Obrirem botiga a través de l'associació Adis, nosaltres aportarem el producte i ells la part de comercialització per donar entre tots valor al territori. Mentrestant us esperem a Mas Montagut!