15.07.2020 |
Viure als Pirineus

Un model matemàtic, auspiciat per la Fundació Marcel Chevalier, permet preveure el comportament de la Covid-19 a Andorra a 40 dies vista

El model matemàtic IRAHUCID Covid-19, elaborat per l'enginyer Jordi Deu, de l'empresa Silvagrina, i auspiciat per la Fundació Marcel Chevalier, aporta una nova previsió en el comportament de la pandèmia a Andorra a 40 dies vista. Un important punt diferencial del model respecte d'altres de similars, que no s'aventuren més enllà d'una setmana en la capacitat predictiva.
Una persona corrent pel centre d'Andorra la Vella.
Una persona corrent pel centre d'Andorra la Vella.
Un model matemàtic, auspiciat per la Fundació Marcel Chevalier, permet preveure el comportament de la Covid-19 a Andorra a 40 dies vista

La previsió abasta així el període predictiu comprès entre les setmanes 20 i 25, és a dir, de l'11 de maig al 19 de juny, quan s'haurà arribat a la fi teòrica de la pandèmia, amb la curació del darrer malalt d'aquest brot.

El model continua obtenint el 19 de juny com la data aproximada perquè Andorra es pugui considerar lliure de la malaltia (que no erradicada), amb el darrer cas actiu recuperat. La data pot variar, tanmateix, segons errors del model i l’adopció de noves polítiques sanitàrio-econòmiques: obertura d’activitats econòmiques no essencials i fronteres, detecció i confinament d’asimptomàtics amb el test d’anticossos massiu, equip de rastrejadors de contactes de positius, disponibilitat del sistema europeu sentinella de rastreig de contactes SARS-CoV-2 via Bluetooth o la implementació del sistema seguiment del virus via aigües residuals (permetria anticipar molt i rastrejar a contracorrent l’origen dels focus a través de la xarxa de col·lectors).

En aquest sentit, l'enginyer Jordi Deu apunta, en una entrevista recollida a la pàgina web de la Fundació Marcel Chevalier, que:

1. Des del 26/04/20 els gràfics continuen sense observar en l’ajustament de la corba predictiva dels casos hospitalitzats cap efecte atribuïble al tractament amb hidroxicloroquina + azitromicina (inici 25/03/20). No obstant això, cal fer notar que aquesta afirmació únicament té valor indiciari i no és concloent perquè la quantitat de dades disponibles en la fase inicial sense tractament és força reduïda, cosa que compromet parcialment la validesa de la comparativa. Els assajos clínics en curs a Catalunya aportaran una informació detallada i molt valuosa. En aquest sentit, cal fer notar que el model té potencialitat per poder ser utilitzat en futures onades epidèmiques per detectar a nivell indiciari els efectes de nous fàrmacs i tractaments, molt abans que els estudis clínics puguin aportar resultats concloents.

2. Valgui d’exemple de l'afirmació anterior el fet que la presumpta manca d’efectivitat s’hauria detectat gairebé un mes abans que el primer estudi observacional publicat al respecte (el 22/05/20) a The Lancet, amb 96.000 pacients a escala internacional, en què s’indica que les cloroquines, associades o no amb antibiòtics, no mostren millores en els malalts, i els efectes secundaris en alguns casos han estat perniciosos. Estudi que ha servit de base perquè la OMS en data 25/05/20 decidís fer una aturada provisional en l’Assaig Solidaritat sobre la hidroxicloroquina.

El model és exportable a altres territoris, amb adaptacions. La posta a punt de tècniques basades en la detecció de biomarcadors permetria limitar considerablement la propagació de la malaltia. Seria de molta ajuda en la contenció de la malaltia si aquest sistema d'alerta pogués estar disponible en un futur proper

De nou el model IRAHUCID-COVID19 és exportable a altres territoris, amb adaptacions. La posta a punt de tècniques basades en la detecció de biomarcadors del SARS-CoV-2 en aigües fecals, que prometen ser molt econòmiques (per sota de 1€ per determinació, per exemple a base de tires reactives que canvien de color si detecten el virus) permet "remuntar des de les depuradores aigües amunt per la xarxa de col·lectors i arribar a escala de nucli poblacional”. Esperem que es puguin implantar aquestes mesures en les quals en les primeres fases de la infecció (als tres dies, és a dir, abans de l'aparició dels primers símptomes), permetria limitar considerablement la propagació de la
malaltia. Seria de molta ajuda en la contenció de la malaltia si aquest sistema d'alerta pogués estar disponible en un futur proper. El model pot ajudar a estudiar la fase d’expansió en el cas d’un rebrot de la malaltia de forma precoç amb aquestes dades.

Més info: https://www.fundaciomarcelchevalier.org

Un model matemàtic, auspiciat per la Fundació Marcel Chevalier, permet preveure el comportament de la Covid-19 a Andorra a 40 dies vista
Comentarios