22.09.2019 |
Viure als Pirineus

CULTURA POPULAR I TRADICIONAL

La Seu reviu, un any més, l'emoció del Ball Cerdà

El Ball Cerdà de la Seu d’Urgell va ser declarat el 2016, per part del Govern de Catalunya, com a element festiu patrimonial d’interès nacional.
Cargol del Ball Cerdà a la Plaça del Patalín/ FM la Seu 2019
Cargol del Ball Cerdà a la Plaça del Patalín/ FM la Seu 2019
La Seu reviu, un any més, l'emoció del Ball Cerdà

La Plaça del Patalín de la Seu d'Urgell s'ha tornat a omplir aquest diumenge de Festa Major per ballar, un any més, el Ball Cerdà.

Ball cerdà, element festiu patrimonial d’interès nacional 

El Ball Cerdà de la Seu d’Urgell va ser declarat el 2016, per part del Govern de la Generalitat de Catalunya, com a element festiu patrimonial d’interès nacional. Aquesta declaració es basa en l’elegància i l’arrelament d’aquesta dansa, on hi tenen gran importància tots els aspectes musicals, coreogràfics i també històrics, socials i estètics. El Ball Cerdà és un element festiu de la Seu d'Urgell que s’ha donat a conèixer més enllà de la comarca de l'Alt Urgell.

Associació del Ball Cerdà

Prop d’un centenar de persones del col·lectiu del Ball Cerdà de la Seu d’Urgell van decidir el 2017 constituir-se en associació. Així ho van acordar els balladors i balladores, i pares i mares d’infants que ballen aquesta dansa.

La creació d’aquesta associació té com a objectius unificar criteris i normes pel bon funcionament d’aquesta manifestació popular, així com qüestions relatives al vestuari del propi ball, als horaris i a les edats dels participants, entre d’altres.

Descripció: 

Les parelles entren a la plaça amb un galop. La noia, per influència dels esbarts, duu un mocadoret blanc que voleia rítmicament. En acabar el tomb, queda format un cercle i les parelles paren per reposar

Amb el primer acord, les parelles es donen les mans en posició de galop. Al segon acord el noi passa la balladora davant seu, excepte el fadrí major, que encapçala la rotllana amb la seva majorala. Al tercer acord, les noies es donen les mans formant una rotlla na que obre el fadrí, formant un cargol que s'estreny fins que el desfà.

Quan les noies han tornat davant del seu ballador, els fadrins majors inicien formalment el ball.

Comença ara la dansa per parelles. Cada ballada consta de quatre parts.

Dansa per parelles:

  • 1a: 8 compassos. El noi surt de la rotllana i condueix la seva parella al mig de la plaça. Donant la mà dreta a la noia i amb els braços alçats, avancen, fent punt de perdiu mentre remenen el cos cap a la dreta. Així fan un quart de cercle i acaben en risto.
  • 2a: 8 compassos. Sense moure's del centre es deixen les mans. El noi passa les mans darrere l'esquena i la noia s'aixeca un xic la faldilla amb les dues mans i ballen encarats. La noia segueix el noi, que balla endarrere, i s'acaba amb una volta que fa la noia.
  • 3a: 8 compassos. El noi persegueix la noia que balla enrera. Quan acaba aquesta part, la noia gira sobre si mateixa.
  • 4a: 8 compassos. El noi es queda al lloc que ocupava al final de l'última seqüència. Dóna la mà a la noia i li fa fer un tomb sencer formant una circumferència. Acaben en risto.

Finalment, de bracet, retornen a la rotllana i així, successivament, ballen totes les parelles. Al final acaba una parella ballan sola mentre la rotllana exterior de dansaires marquen el valset a la posició. Quan acaba la música tots criden "rísto".

Acompanyament musical de cobla

Vestuari: les noies porten faldilla, davantal negre, cosset negre, mantó lligat al pit, ret i mitenes negres, cinta negra amb camafeu al coll, mitges blanques i sabates negres. Els nois porten pantaló negre, camisa blanca, faixa i barretina vermella els solters, i lila, els casats.

Història i transformacions de l'element: 

Els orígens del Ball Cerdà, com a variant del Ball Pla, són incerts. La primera referència escrita coneguda del Ball Cerdà a la Seu d’Urgell la trobem al diari La Vanguardia, del dia 5 de setembre de 1916, on es pot llegir “Acaba de celebrarse el típico “Ball Cerdá” con gran brillantez”. Per fonts orals es té coneixement que s’havia ballat al segle XIX.

El ball, durant el segle XX, va tenir una continuïtat interrompuda sols per la guerra civil. A la dècada de 1960 i 1970, va viure moments crítics, per falta de balladors. Va ser a principis dels anys 1980, amb l’arribada de la democràcia que el número de balladors i l’interès pel ball van anar a l’alça.

El ball ha anat incorporant canvis en diferents aspectes, en especial en el vestuari, en la coreografia i en la part musical. A principis del segle XX es va introduir la passa dels balladors pels carrers del centre de la Seu d’Urgell. La seqüència del caragol es va iniciar el 1933, per iniciativa d’una parella de balladors. Després de la guerra civil el caragol va quedar oblidat, i el 1974 es va recuperar en motiu del Ball Cerdà del carrer Major. El galop d’entrada i el mocadoret, que les noies mouen rítmicament al so de la melodia, s’introduí l’any 1964 per la influència de l’esbart dansaire de la Seu. Fins al primer quart de segle XX el risto final es galejava amb trets de pólvora, i es va substituir pel crit de “Risto” en acabar el ball. Una incorporació recent ha estat el ventall de les balladores. A la dècada de 1980 es va iniciar el Ball Cerdà infantil.

Elvira Farràs Muntó 3 (3)

Elvira Farràs i Muntó

Elvira Farràs i Muntó, que va morir el mes de juny de l'any passat als 95 anys, va ser una de les principals impulsores de la recuperació del Ball Cerdà de la Seu d’Urgell. Elvira Farràs, professora, historiadora i dinamitzadora cultural, va rebre la Medalla de la Ciutat de la Seu en reconeixement a la seva tasca docent desenvolupada a l’Institut Joan Brudieu, a més de la importància i qualitat del seu corpus d’escrits sobre la història i les tradicions de la Seu d’Urgell.

el-ball-cerda

El Ball Cerdà, de l'Elvira Farràs, editat per Edicions Salòria, és un obra centrada en els coneixements de l'autora sobre la dansa i les explicacions que va rebre de la seva família i gent gran de la ciutat, que li van fer arribar bona part de les seves vivències i records. Narracions i imatges que es remonten a principis del segle passat i que fan de l'obra un llibre que no pot faltar a cap casa urgellenca.

Comentarios