14.05.2021 |
Viure als Pirineus

CULTURA POPULAR I TRADICIONAL

Les falles d’Alàs, les més antigues del Pirineu, tornaran a revifar aquest Sant Joan

L'historiador Carles Gascón va trobar un document que donava a conèixer l'existència de falles a Torres i a Alàs al segle XVI. Ara, l’Ajuntament d’Alàs i Cerc vol aprofitar la descoberta per organitzar, aquest Solstici d’estiu, la primera baixada de falles des de temps immemorials.

Alàs 6
Els fallaires baixaran el foc fins a la plaça d'Alàs / FS
Les falles d’Alàs, les més antigues del Pirineu, tornaran a revifar aquest Sant Joan

L'historiador pirinenc Carles Gascón Chopo va trobar un document, a principis de l’any passat, a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell, que certificava l'existència de falles a Torres i a Alàs, a l’Alt Urgell, al segle XVI. El document suposa el testimoni més antic de la baixada de falles al Pirineu. La troballa va tenir lloc en el marc d’un projecte d’estudi i documentació entre el Consell Comarcal de l’Alt Urgell i l’Arxiu Comarcal. 

          (Foto: El faro s'ubicarà a l’Ermita de la Mare de Déu de les Peces / FS)

El pergamí descobert per Gascon, datat de 1543, es converteix en el primer esment que es coneix de la celebració d’aquesta tradició tan arrelada al Pirineu. Fins ara l’única referència explícita de la celebració de les falles datava del 1763 i estava localitzada al municipi de Vilaller, a l’Alta Ribagorça. L’interès excepcional de les falles, des del punt de vista etnològic i cultural, va determinar la seva inscripció a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO, que es va fer efectiva l’1 de novembre de 2015.

Alàs recupera la baixada de falles

La descoberta de Carles Gascón ha empès l’Ajuntament d’Alàs i Cerc a recuperar enguany la baixada de falles al seu municipi. L’alcaldessa, Carme Ribó, diu que tothom s’ho ha agafat amb moltes ganes, tant a l’ajuntament com al poble, el jovent especialment. Ribó explica que ja volien celebrar la baixada de falles l’any passat,  però la pandèmia ens va obligar a posposar-ho tot. L’alcaldessa assegura que tan bon punt es va conèixer la descoberta de les falles d’Alàs i Torres, des del Consell Comarcal ens van animar a tirar endavant la festa i ens estan donant tot el suport.

Ramon Dolcet, regidor del consistori, es mostra molt il·lusionat amb la celebració de falles al municipi. Diu que des de bon començament es van posar en contacte amb els fallaires de Durro i de Boí per assessorar-se i organitzar la baixada de falles d’Alàs, seguint el procediment tradicional d’aquests municipis ribagorçans. Han creat una comissió organitzadora integrada per tots els membres del consistori, a més de l’historiador Carles Gascón i Jaume Pifarré, veí del poble i coneixedor d’aquesta tradició festiva a la Ribagorça. Gascón explica que han tingut molt interès a parlar amb gent representativa del món faller pirinenc com l’Oriol Riart, de les Valls d’Àneu; Sofia Isus, pallaresa d'Isil i directora de la Càtedra d’educació i Patrimoni Immaterial dels Pirineus de la UdL; amb els fallaires d’Andorra; i, també amb altra gent vinculada a les falles des de diferents punts de vista. 

          (Foto: Pla general del poble d'Alàs des de les Peces amb la Seu d'Urgell al fons /FS)

La Comissió organitzadora d’Alàs fa temps que treballa i ja ho té tot força planificat. El dia de les Falles tot començarà al faro, que s’ubicarà a l’Ermita de la Mare de Déu de les Peces. Els flamants fallaires, després de sopar i quan serà ben fosc, encendran el faro, i amb ell les seves teies. Faran el descens en filera, corrent lleugerament a mesura que s'acostin al poble, satisfets i emocionats de portar el foc cap a la plaça. Abans hauran fet un recorregut per alguns carrers del poble per espantar els mals esperits. A la plaça d’Alàs encendran una gran foguera amb les restes de falles que hauran resistit la baixada i la gent els rebrà amb alegria, música popular i tradicional i una gran revetlla. 

Tot el material que faran servir serà tot del mateix municipi, per exemple els avellaners els aniran a buscar a la Molina de Lletó, on n’hi ha molts.

Hi ha qui diu que el moment de fer les falles, és la part més íntima de la festa. A Alàs els fallaires es trobaran 15 dies abans de Sant Joan per confeccionar-les. Les elaboraran amb fusta de pi, subjecta a un pal d’avellaner amb filferros i claus, creant una mena de torxa. Han parlat amb el responsable del Parc Natural del Cadí-Moixeró pel tema dels avellaners i també s’han posat en contacte amb els Agents Rurals i els Bombers, per no deixar cap detall a l’atzar. Gascón ens diu que el material que faran servir serà tot del mateix municipi, per exemple els avellaners els anirem a buscar a la Molina de Lletó, on n’hi ha molts.

Carles Gascón Chopo 2(Foto: L'historiador Carles Gascón Chopo impartint una conferència /Consell General d'Andorra)

Ramon Dolcet no amaga que la baixada de Falles d’Alàs d’enguany no serà com ells voldrien, perquè ens trobem en temps de pandèmia. L’organització pensa adoptar totes les mesures sanitàries recomanades i preveu una celebració gens massificada, vinculada pràcticament a la gent del poble. L’any que ve, esperem que tot sigui diferent, assegura.

Solstici d’estiu

El document descobert per Gascon Chopo no aporta cap descripció del tipus de falles que organitzaven els pobles de Torres i Alàs al segle XVI i tampoc no recull en quines dates se celebrava. Així, doncs, els organitzadors han tingut la llibertat d’escollir el dia de la celebració. La temporada de falles al Pirineu comença amb la de Durro, amb la festa de Sant Quirc, a mitjans de juny; poc després a la Pobla de Segur i a Senet, per Sant Joan es baixen a Boí, Alins, Arties, Casós, Isil, Les, el Pont de Suert i Vilaller, i a principi del mes de juliol es corren a Barruera, després a Erill la Vall i les darreres són a Taüll, a mitjans de juliol. Ramon Dolcet diu que  fer coincidir la baixada de falles d’Alàs amb Sant Joan pot esdevenir una bona oportunitat per revifar la festa del Solstici d’estiu a la nostra comarca.

La troballa de Carles Gascón

Tot i que hi havia indicis que aquesta tradició també s’havia celebrat en el passat a l’Alt Urgell, no hi havia cap constància documental prou explícita d’aquesta realitat. Segons Gascón, la memòria oral remota semblava indicar que cap a la banda de Sant Joan Fumat, Argolell i Civís, i també, cap a la de Sant Joan de L’Erm, hi podia haver hagut falles. Després de trobar el document, Gascon és de l’opinió que les baixades de falles era una activitat que estava molt estesa a bona part del Pirineu i que per algun motiu, que podria estar relacionat amb qüestions de caràcter religiós, van anar quedant arraconades en indrets, diguem-ne, més allunyats dels centres de poder del Bisbat.

Document fallles d'Alàs CCAU(Foto: Imatge del document descobert amb la referència a les falles remarcada/ Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell)

El document descobert per Carles Gascón es refereix a una sentència arbitral, datada el 5 de febrer de 1543, establerta entre el capítol d’Urgell per una part, com a senyor jurisdiccional dels termes d’Alàs i de Cerc, i el bisbe i la Ciutat d’Urgell. Cal tenir en compte que el bisbe actuava com a senyor jurisdiccional de la Seu d’Urgell i de Torres d’Alàs, i que en aquesta qüestió era afí amb els interessos de la Ciutat d’Urgell.

El document recull el resultat d’una sèrie de visures que descriuen les delimitacions dels termes implicats en aquest afer. A la serra de les Peces es troben dos termes diferents, el de Torres i el d’Alàs (actualment en el mateix municipi), i en aquest cas, l’indret presentava un conflicte, que d’acord amb la cita textual, havia provocat morts i ferits. El conflicte tenia a veure amb la celebració de fars i falles, i sembla que era provocat per la jurisdicció concreta de l’indret on ho volien celebrar els uns i els altres. Entre altres conclusions, la sentència arbitral indica que d’aquell moment en endavant, els veïns de Torres no podrien fer fars i falles en terme d’Alàs, i els d’Alàs no les podrien fer en terme de Torres. Aquesta referència endarrereix la celebració de les falles al Pirineu en dos segles atès que la constància més antiga coneguda fins a la data datava de 1763.

Transcripció literal 

“Ítem més pronunciam, sentenciam e declaram per tolre tota manera de scàndol, vist que y a altra vegada per causa dels fars se hi ha seguides morts e moltes nafres, per tolre tota occasió, que los de Torres no puxen fer fars en dita serra, sinó en son territori, ço és, dellà los murons o fites per nos posades. E los de Alàs, per lo semblant, non puguen fer sinó en son territori, ço és, dessà los murons, fites e termes per nos posades, de modo que cada hu los fasse en son terme, e no sie lícit a ninguna de dites parts transgredir los dits murons ni fites per fer fars ni falles en territori de altri. E axí ho adjudicam e sentenciam, etc.”.

Les falles d’Alàs, les més antigues del Pirineu, tornaran a revifar aquest Sant Joan
Comentarios