Imprimir

Anna Sansa: "L’educació no només s’aprèn a l’escola, és present en molts àmbits de la vida"

Anna Sansa Call | 21 de enero de 2020

Primer pla d'Anna Sansa Call/GSS
Primer pla d'Anna Sansa Call/GSS
Anna Sansa Call és mestra, diplomada en l'especialitat de llengua estrangera. Va néixer a la Seu d'Urgell fa trenta-sis anys i en fa cinc que és directora del Col·legi La Salle. Enguany ha pronunciat el pregó de la Germandat de Sant Sebastià. Us el reproduïm en la seva integritat.

Autoritats, Germà Major, confrares de Sant Sebastià, amics i amigues,

Vull agrair en primer lloc a la Germandat que hagi pensat en mi per oferir-vos aquest pregó. Espero estar a l’alçada dels pregoners que m’han precedit, amb trajectòries especialment riques, tant professionals com personals. Per part de l’escola de la Salle, sempre hem tingut bona relació amb la Germandat i és un gran honor poder ser avui aquí amb vosaltres en representació de l’escola, i aportar un granet de sorra a la celebració que avui inicieu, acceptant la gran responsabilitat que m’heu encomanat.

La meva trajectòria vital  no és especialment llarga als meus 36 anys. Sóc filla d’una família de la Seu i penso que les meves circumstàncies familiars van marcar la meva personalitat i la forma d’encarar la vida. Això va determinar que decidís dedicar-me a l’educació, que és el tema del qual avui us parlaré.

L’educació és una formació vital que no només s’aprèn a l’escola. Podem dir que l’educació és present en molts àmbits de la vida

L’educació és una formació vital que no només s’aprèn a l’escola. Podem dir que l’educació és present en molts àmbits de la vida: a casa, al carrer, en trobades amb la família o amb amics, en cursos formals o en xerrades de cafès de diumenges a la tarda, i, com no, també en un acte com aquest. A més, no tenim una edat límit per aprendre, sinó que és un procés constant, que es duu a terme al llarg de tota la vida, des del primer dia que naixem, fins al dia que morim.

Una definició aleatòria que es pot trobar, pot definir l’educació com “El procés de facilitar l’aprenentatge o l’adquisició de coneixements, així com habilitats, valors, creences i hàbits. El procés educatiu es dona a través del debat, la narració de contes, la discussió, l’ensenyança, l’exemple i la formació general. L’educació no només es produeix a través de la paraula, sinó també està present en totes les nostres accions, sentiments i actituds. Generalment, l’educació es dona sota la direcció de les figures d’autoritat: els pares, els educadors (professors o mestres) però els estudiants també poden educar-se a sí mateixos, en un procés anomenat autodidacta. Qualsevol experiència que tingui un efecte formatiu en la forma en què un pensa, sent o actua pot considerar-se educativa”.

Deixeu-me dir, abans de res, que al llarg de la meva vida he estat en contacte amb l’educació en molts d’aquests camps, formes i dimensions, a través de diferents experiències, algunes anomenades a la definició i altres en àmbits que potser no eren pròpiament educatius. I compartireu amb mi, que l’educació en els últims cinquanta anys ha passat per diferents fases, concepcions o personalitats realment ben diferents. Jo n’he viscut algunes i altres me les han explicat, per inevitablement, reflexionar sobre aquest canvi tan radical.

Familiars i amics em van parlar de  l’educació a l’escola quan  era concebuda com una cosa necessària, obligatòria i molt inflexible. Segur que molts ho compartiu i recordeu les vostres pròpies experiències, quan  el professor era la màxima autoritat, qui tenia la raó, qui tenia el saber i, especialment, qui tenia el poder. En aquelles classes gairebé només es podia escoltar la seva veu, i ser professor era de reconegut prestigi a tots els territoris. L’educació que existia era purament acadèmica, transmissió de coneixements, que eren propietat del professor, i que ell ens permetia accedir-hi a través de diferents metodologies, bastant serioses i impersonals. No cal dir res dels càstigs que s’imposaven, potser algun cop desmesurats, i, en algunes ocasions, fins i tot doblats quan s’arribava a casa. Penso que aquest model d’educació va ser conseqüència d’una situació política determinada, que existia en aquell moment, i que els mestres simplement es limitaven a seguir el programa que els demanaven.

Més endavant i, fent un pas més, es va començar a valorar l’actitud de l’alumne a classe. Podia ser que els coneixements no estesin ben assentats, però tenir una bona actitud ajudava a poder millorar  les notes. A la inversa, es podia ser  molt bon estudiant i saber tota la lliçó, però sense actitud positiva, no era possible arribar a bon port. Aquesta etapa va ser la transició cap a un canvi de concepció de l’alumne, començant a valorar la part humana de les persones.

I tot d’una, s’arriba a l’etapa actual on podem veure que l’educació ha anat evolucionant cap a un camp molt més ampli, abans restringit als continguts i ara adaptat al que nosaltres diem “l’aprendre a ser”. Us vull fer visualitzar una foto del que és avui l’educació a la meva escola. Podreu comparar amb la vostra pròpia experiència, i veure la gran evolució que ha viscut en pocs anys.

A les classes de l’escola que jo conec, es valora la personalitat dels alumnes, les seves mancances i les seves destreses

A les classes de l’escola que jo conec, es valora la personalitat dels alumnes, les seves mancances i les seves destreses.  Es recolza als alumnes amb alguna dificultat i s’acompanya als que mostren més capacitat, tots amb un tracte personalitzat i individual. Resolem conflictes, curem  ferides (les que es veuen i les que no) i procurem que els nens visquin aquesta etapa en un clima de confiança envers els companys i els professors. Donem les gràcies per tot el que tenim i per la sort de ser on som, on l’educació és la millor eina per a convertir-se en adults responsables. Tots els alumnes, els nens i les nenes, els joves i les joves, són petites persones en fase d’ebullició i creixement. Tenen la seva pròpia personalitat, els seus gustos i les seves aficions.  Tenen opinió. I opinen! Opinen i parlen de les coses que els agrada i de les que voldrien canviar. I creieu-me que molts adults, sovint els hauríem d’escoltar més...

 A les classes no hi ha el silenci total que tots recordeu. El profe o la senyo orienta als alumnes, els acompanyen i els ajuden, però no els diuen quin és el camí. Ells busquen, observen i experimenten. Aprenen a sumar, a multiplicar i a dividir. Però ho fan amb peces o anant a comprar al mercat. Això ajuda a entendre millor les coses. Quan volem que els quedin gravats els conceptes, els preparem un joc. Imagineu si a un alumne de la ESO  li dius que hi ha hagut un assassinat a la Catedral de la Seu i, resolent diversos enigmes, ens han d’ajudar a descobrir qui és l’assassí, creieu que oblidaran mai la història de la ciutat a través d’una experiència així?

També fem participar a les famílies, els expliquem el que passa a l’escola ja que els pares són els principals responsables de l’educació dels nens, creiem que també han de participar del seu aprenentatge i els convidem a venir a algunes activitats. Ens confien el seu bé més preuat, no podria ser d’una altra manera!

Sovint sorgeixen comentaris i dubtes en la nostra professió... Potser abans hi havia més respecte?  Potser abans s’aprenia més o eren més educats que ara? Potser abans s’educava més a casa?  Jo crec que no hi ha una resposta que sigui la veritat absoluta.  Inevitablement, els joves d’avui en dia han canviat, són diferents dels de fa 40 anys i també dels que en fa 5. En aquesta societat on tot és tan efímer i tan ràpid, l’escola és un mitjà que cal que s’adapti a aquesta realitat.  Potser creiem que  abans era millor?.  Personalment crec que una educació basada  en l’ expressió lliure dels alumnes sempre des del respecte, en l’adquisició d’uns valors fonamentals per a ser millors persones i en un aprenentatge menys memorístic i més manipulatiu ja és un punt  a favor de l’educació actual. De ben segur que els nens d’avui, els adults de demà, ens ho podran confirmar en un futur. Mentrestant, tenim a l’escola nens i nenes feliços que a més, aprenen coses sobre  història,  llengua,  ciències naturals,  religió, art, música i matemàtica. I tenen una motivació enorme per assistir cada dia a l’escola  i investigar sobre qualsevol tema que desperti la seva curiositat.

A l'escola complim amb la missió encomanada, que no és una altra que formar persones

Ara cadascú tindrà una opinió segons la seva experiència personal, i també això és enriquidor, per a gustos colors, diuen! Per tant, des del punt de vista educatiu, crec que estem complint amb la missió encomanada, que no és una altra que formar persones. Un Nelson Mandela, bastant entès en la matèria, ens va deixar aquesta gran frase: “L’educació és l’arma més poderosa per canviar el món”. I en això seguirem treballant!

Res més, desitjar-vos que tingueu una bona festivitat de Sant Sebastià, i que per molts anys més la puguem celebrar a la nostra ciutat! Gràcies a tots per la vostra atenció!

Puede ver este artículo en la siguitente dirección /articulo/societat/anna-sansa-l-educacio-es-formacio-vital-nomes-s-apren-l-escola/20200121215759017204.html


© 2020 Viure als Pirineus

Av. Passeig del Parc. 26 25700 La Seu d'Urgell 973 989162  [email protected]