Els dies 4, 11, 18 i 25 de novembre, en Toni Fernández impartirà uns tallers de 'Restauració i conservació de mobles'. Ho farà en el marc del cicle ‘Tastet d’Oficis’ que impulsa la Fundació Planes Corts a Estamariu.
Quan vas començar en aquest ofici? A veure, professionalment m’hi vaig començar a dedicar fa uns vint-i-cinc anys, cap al 1999. Abans havia fet moltes altres coses.
Et va costar molt saber què volies ser de gran? Encara no ho sé ara (riu). Vaig anar agafant una línia de treball i he anat evolucionant. Diria que ser restaurador-conservador no ho vaig decidir jo, va ser el Centre d’Artesania de Catalunya el que em van encarrilar en aquesta disciplina i el que va posar nom a la meva feina.
Diria que ser restaurador-conservador no ho vaig decidir jo, va ser el Centre d’Artesania de Catalunya el que em van encarrilar en aquesta disciplina i el que va posar nom a la meva feina.
El teu taller és impressionant… Des d’un inici he portat una línia de treball i després, en paral·lel, he tingut molts plans alternatius que m’han mantingut permanentment actiu. Això fa que el meu taller també sigui un gran magatzem, un espai enorme on s’acumulen tota mena de mobles, elements, estris i andròmines que són el reflex d’una determinada època i que, amb la distància que genera el pas del temps, ens permet explicar-la i articular un relat.
Quins treballs de restauració prefereixes? Al llarg d’aquests vint-i-cinc anys he realitzat encàrrecs molt diversos, però n’hi ha hagut alguns que, per les seves característiques, m’han satisfet especialment.
Com ara? La conservació de tota la fusteria de la Catedral de la Seu d’Urgell: els cancells, els confessionaris, les portes interiors i exteriors… La veritat és que vaig tenir molta llibertat per fer una feina ambiciosa com aquesta i en un indret emblemàtic com és la Catedral d’Urgell, l'única catedral romànica que hi ha a Catalunya. La gent de la Seu recordarà que abans de la restauració totes les portes eren enfosquides i que després van adquirir molta vivacitat.
Una feina singular que deixa empremta… Mira, et confessaré una cosa. El cancell que dona als claustres no entrava dins del projecte que em van encarregar, però el vaig acabar fent de franc per la satisfacció que em produïa culminar tota la fusteria de la Catedral.
M’ha interessat sempre més el moble rústic, el mobiliari de muntanya, que no pas el moble d’estil.
Quins tipus de mobles t’han interessat més? Crec que cal distingir. A mi m’ha interessat sempre més el moble rústic, el mobiliari de muntanya, que no pas el moble d’estil. M’estimo més restaurar un collar de pastor, de bestiar, que no pas una calaixera isabelina. Mira, una calaixera isabelina del s. XIX la pot tenir tothom que tingui els diners per comprar-la; un collar de pastor és una peça única que si no fas per manera de trobar-la, no la podràs adquirir mai. I un altre aspecte molt important, la calaixera isabelina es produeix de manera industrial i el collar el confecciona una persona a la muntanya que amb traça i un simple ganivet aconsegueix una peça extraordinària.
Aquest mes de novembre imparteixes uns tallers de restauració de mobles a Estamariu, en el marc del cicle ‘Tastet d'Oficis’. Com els planteges? Els plantejo seguint l’experiència de tots aquests anys impartint cursos de restauració a Esterri d’Àneu. L'Ecomuseu de les Valls d'Àneu és un dels principals actius culturals de l'Alt Pirineu i una de les activitats tradicionals que impulsen des d'aquest centre és el Curs de Restauració, que enguany celebra la seva 25a edició. En diem Curs de Restauració, però el que fem més és conservació, perquè el que es vol és obtenir uns resultats immediats.
Als tallers proposo accions individualitzades per a cadascun dels assistents amb la idea que portin les seves peces, les acabin i se les enduguin a casa.
Els tallers d’Estamariu són teòrics i pràctics? Als tallers proposo accions individualitzades per a cadascun dels assistents amb la idea que portin les seves peces, les acabin i se les enduguin a casa. Ensenyaré una sèrie de tècniques i utilització de productes perquè esdevinguin autosuficients i quan acabin els tallers puguin continuar fent aquesta activitat al seu poble, a casa seva.
Una cosa és la restauració i una altra el tunning? Sí, són dos coses diferents, la restauració seria treballar un moble per tal que sigui tal com era originalment i el tunning quan es vol transformar o donar-li una altra imatge per continuar-lo utilitzant. A veure, això és com si tenim un Picasso a casa i no fa joc amb les cortines, no tindreu l’ocurrència de repintar el Picasso, canviareu les cortines. Si teniu un moble vell i no és del color de les cortines, la noblesa del moble està per damunt de la decoració de l’estança, és obvi. Quan algú m’ha vingut i m’ha dit, tinc un rellotge i el vull pintar de blanc, la meva resposta ha estat: em sembla molt bé, però jo no t’ho faré.
Ensenyo una sèrie de tècniques i la utilització de productes perquè esdevinguin autosuficients i quan acabin els tallers puguin continuar fent aquesta activitat al seu poble, a casa seva.
Es valora prou la feina que hi ha al darrere d´una restauració? Es valora quan es coneix, si es desconeix no es pot valorar. En aquest sentit, l’Ecomuseu de les Valls d'Àneu ha fet una gran feina de divulgació i, per tant, al Pallars es valora molt més que no pas en altres zones del Pirineu. A Esterri d’Àneu han estat vint-i-cinc anys d'experiències i vivències personals, en les que s'han realitzat centenars i centenars d'intervencions en elements i objectes. Amb els assistents als cursos, avui són amics i conformem una gran família.
La restauració vol paciència? Sí, la restauració no vol presses. Per aquesta raó als cursos de restauració solen assistir-hi majoritàriament dones perquè són molt més pacients que els homes.
