La Fundació Món Rural ha presentat la tercera edició de l’Observatori del Món Rural, un rigorós estudi que posa a disposició de persones, entitats, empreses i administracions tota mena de dades descriptives de l’àmbit rural del nostre país i les compara amb les xifres del món urbà. L’objectiu de l’observatori és fomentar la divulgació i orientar accions o projectes de recerca en relació a la demografia, l’economia i el desenvolupament en els municipis rurals, així com sotmetre a l’escrutini de les xifres algunes idees preconcebudes sobre ambdues realitats.
En aquest sentit, l’estudi recull, entre d’altres coses, indicadors demogràfics, com ara dades referides a l’estructura de la població (envelliment, població jove, etc.) o la variació de la població total; indicadors econòmics, com ara els joves incorporats al sector agrari, l’atur registrat o les places d’allotjament turístic; indicadors de qualitat de vida, com ara la valoració dels transport públic o la disponibilitat i accés a la fibra òptica; i indicadors de territori i medi ambient, com ara la superfície forestal i agrària o la superfície agrària ecològica.
El despoblament rural desaccelera, però la població segueix envellint
Una de les principals conclusions que es desprenen de l’edició d’enguany de l’observatori és la notable desacceleració experimentada pel fenomen del despoblament rural, tant en termes de la variació total de població com pel que fa al nombre de municipis amb pèrdua demogràfica. I és que, tot i seguir perdent pes, el món rural ha passat d’una regressió de 2.389 habitants l’any 2017 a una disminució de 72 persones al 2018, essent 293 els municipis que perden volum poblacional (l’any anterior en van ser 342). Aquesta desacceleració del despoblament rural no és una novetat d’enguany i dona continuïtat a una tendència ja detectada en anys anteriors, també aplicable als municipis menors de 500 habitants, sovint més proclius a patir aquest fenomen.
Es produeix una concentració de la població a les capitals de comarca i un procés de despoblament dels altres nuclis comarcals que no s’atura.
Tot i la desacceleració del despoblament de la ruralitat en el seu conjunt s’identifica, a partir de l’anàlisi de les dades comarcals, una concentració de la població a les capitals de comarca i un procés de despoblament dels altres nuclis comarcals que no s’atura.
Encara en el capítol demogràfic, les dades de 2018 constaten el procés d’envelliment de la població catalana ja detectat en les anteriors edicions de l’estudi. Tot i que es tracta d’una realitat compartida pels entorns rural i urbà, el primer presenta unes dades més acusades, tant pel que fa a percentatge de població menor de 35 anys com en relació al pes demogràfic de les persones majors de 85 anys, que en el món rural ja representen gairebé el 20% del total de la població.
Menys atur i més activitat turística
Els indicadors econòmics segueixen mostrant una evolució positiva tant en l’àmbit rural com en l’urbà: es generen noves empreses (malgrat hi ha una lleu desacceleració en el cas del món rural), segueix augmentant el nombre d’afiliats a la seguretat social i continua disminuint l’atur. Destaca, un cop més, el fet que la taxa d’atur mitjana de les zones rurals (8,4%) sigui inferior a la de les zones urbanes (10,4%). Les dades turístiques també són bones. En concret, les places en allotjaments turístics han crescut en més de 2.000 unitats respecte a l’any anterior i els allotjaments de turisme rural han registrat 300 noves places.
Pel que fa a l’activitat agrària, es detecta una reducció del nombre de joves incorporats al sector agrari durant el període 2017-2018, mentre que pel que fa al nombre d’indústries agroalimentàries, hi ha 18 indústries més a l’àmbit rural respecte l’any anterior i, en canvi, l’àmbit urbà en perd 47. En total, Catalunya ha perdut d’un any a l’altre 819 indústries, 369 al món rural i 450 a les zones urbanes. També hi ha una reducció del nombre de joves incorporats al sector agrari entre 2017 i 2018. En canvi, les dades de l’agricultura ecològica continuen sent positives i confirmen l’alça del sector, que ha guanyat 10.000ha de territori.
Transport, escletxa digital i equipaments educatius: assignatures pendents del món rural
Les dades de 2018 constaten una consolidació de la bona valoració que mereix la qualitat de vida al món rural, de manera molt similar a allò detectat en l’any anterior. Es valoren positivament, per exemple, els serveis de salut, que són visitats per un percentatge de població que ja supera el 93%. Així mateix, es registra una disminució dels municipis rurals sense escola (-2) i llar d’infants (-2), tot i que encara continuen sent nombrosos. Com a notes negatives de l’apartat de qualitat de vida i serveis, cal destacar la baixa valoració que recull el transport públic entre els veïns i veïnes dels entorns no urbans, així com l’escassa disponibilitat de fibra òptica als domicilis rurals, que continua fent evident l’escletxa digital que existeix entre el món urbà i el rural. Destaca també la tendència a l’increment del cost mitjà del lloguer per habitatge que es detecta en ambdós casos, una realitat que ja ve d’anys anteriors i que presenta diferències importants en termes absoluts, ja que, mentre en les zones rurals el lloguer mitjà és de 399€/mes, en entorns urbans aquesta xifra es dispara fins als 642€ mensuals.
Consulta les infografies i els indicadors de l'Observatori del Món Rural 2019
