ENTREVISTA

Josep Castells: “Continuar desplegant la vegueria és la millor manera d’apropar el govern als pirinencs”

El Consell Executiu de la Generalitat va nomenar el passat 25 d'octubre, Josep Castells Farré, nou delegat territorial del Govern a l’Alt Pirineu i Aran. Quan es compleix just un mes des del seu nomenament, VIURE ALS PIRINEUS ha volgut parlar-hi i conèixer els objectius més immediats que s’ha marcat. 
Josep Castells portada
photo_camera Josep Castells al seu despatx de la delegació del govern a Tremp / FS

El Consell Executiu de la Generalitat va nomenar el passat 25 d'octubre, Josep Castells i Farré, nou delegat territorial del Govern a l’Alt Pirineu i Aran. Quan es compleix just un mes des del seu nomenament, VIURE ALS PIRINEUS ha volgut parlar-hi i conèixer els objectius més immediats que s’ha marcat. Nascut a Vilamolat de Mur (Pallars Jussà) l’any 1961, és graduat en administració i direcció d’empreses i graduat universitari tributari i comptable. Des del 1985 ha treballat de responsable i administrador de diferents equipaments de la Generalitat. El 1999 es vincula a la política local com a regidor de l’Ajuntament de Castell de Mur i l’any 2003 esdevé conseller del Consell Comarcal del Pallars Jussà. Del 2007 al 2015 va ser alcalde i vicepresident en aquestes mateixes institucions.

Tot just fa un mes que vau prendre possessió com a delegat del govern. Quins objectius us heu marcat? El projecte més immediat és continuar amb el desplegament del Govern a la vegueria. Estic convençut que és la millor manera d’apropar el Govern a la gent i prendre les decisions més encertades en benefici de l’Alt Pirineu i també de l’Aran.

Josep Castells delegat govern 2
Josep Castells, delegat del govern a l'Alt Pirineu i Aran / FS

El mes de març passat, la Generalitat va anunciar que en dos anys es desplegarien a l’Alt Pirineu els serveis territorials de vuit departaments. Es manté aquest compromís? Aquest és un compromís ferm. El Govern ha treballat en la previsió de les ubicacions dels corresponents Serveis Territorials a Tremp, Puigcerdà, la Seu d’Urgell, Sort i el Pont de Suert, tant pel que fa a la cessió d’espais, com a la seva adaptació i reforma. Avui tenim desplegada la Regió Sanitària de l’Alt Pirineu, a través del CatSalut, d’acord amb allò que preveu el decret d’estructuració del departament. Des del setembre, s’han posat en marxa els Serveis Territorials d’Educació, que en aquests moments es troben en procés de dotar-los dels recursos humans. En aquests mesos, també s’han aprovat decrets d’estructuració o reestructuració de diferents departaments que no incloïen els respectius serveis territorials, com els d’Empresa i Treball i d’Economia i Hisenda. Ara, resten per aprovar els decrets de reestructuració dels departaments de Drets Socials i d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Urbana. Hi estem treballant.

Els desplegaments actuals preveuen una estructura operativa efectiva, que es pugui anar consolidant amb el temps i evitar així passes endarrere.

L’anunci deixava cinc departaments sense data de desplegament. L’Alt Pirineu és una vegueria de segona? El Govern no considera de cap manera que l’Alt Pirineu i Aran sigui una vegueria de segona. Amb les retallades, a partir de l’any 2011 es van tancar els Serveis Territorials de l’Alt Pirineu i Aran que s’havien creat i en bona part dotat en el període 2004 – 2010, llevat de casos com el de Salut o d’Interior. Aleshores no hi havia una estructura operativa mínima al darrere. D’aquests errors del passat cal aprendre’n per tal d’evitar la seva repetició en el futur. Els desplegaments actuals preveuen una estructura operativa efectiva, que es pugui anar consolidant amb el temps i evitar així passes endarrere. Cal tenir present, però, que hi ha departaments del Govern que no preveuen una estructura territorial a l’interior de Catalunya, com és Acció Exterior i Unió Europea i Recerca i Universitats, que no tenen una estructura territorial. En el primer cas, el que hi ha és una xarxa de delegacions del Govern a l’exterior. Quant a Interior, Justícia i Igualtats i Feminismes, en els seus decrets d’estructuració ja preveuen els respectius Serveis Territorials a l’Alt Pirineu i Aran. Durant les setmanes vinents analitzarem amb els departaments si es manté la priorització acordada el març passat, o pot haver-hi algun canvi en les prioritats previstes. Però, en tot cas, el Govern té com a objectiu per aquest mandat posar les bases del desplegament de tots els departaments que tenen una estructura territorial, i que aquest desplegament no sigui efímer, sinó que tingui una solidesa operativa.

El Govern té com a objectiu per aquest mandat posar les bases del desplegament de tots els departaments que tenen una estructura territorial.

El departament d’Interior ja s’havia desplegat el 2015, però el 2017, arran de la mort del director dels SSTT, Josep Palau, la plaça no es va cobrir. Què passa amb Interior? El Departament d’Interior és un departament clau per a una vegueria com la nostra, i encara més amb les competències que té en aquests moments, tant de seguretat pública, com de protecció civil i emergències i, des de fa uns mesos, també del cos d’Agents Rurals. Aquest és un tema que m’ha ocupat des del primer moment. Estic pendent de concretar una trobada amb els màxims responsables del departament d’Interior i de Presidència, per valorar conjuntament el desplegament d’Interior a l’Alt Pirineu i Aran, com ja existia fins a l’any 2017, amb en Josep Palau, una persona amb una llarga experiència professional en el departament.

La creació de la Regió d'Emergències de l'Alt Pirineu és una qüestió pendent que convé donar-hi resposta com més aviat millor

L’Alt Pirineu és l’única demarcació veguerial sense Regió d’Emergències pròpia. Hi ha consens, el Parlament ho ha aprovat i els consellers Buch i Sàmper es van pronunciar públicament a favor. Quan tindrem Regió d’Emergències del Pirineu? Com he comentat abans, tant el tema de la Regió d’Emergències de l’Alt Pirineu, anunciats per consellers anteriors, però no materialitzat encara, com en el de Protecció Civil, són qüestions pendents, que convé donar-hi una resposta efectiva com més aviat millor, especialment per les disfuncions que es poden produir, tenint en compte que una part dels serveis són coberts des de Lleida i una altra des de la Regió d’Emergències de la Catalunya Central, i això afecta directament a la comarca de la Cerdanya.

Castells presa possessió delegat
Presa de possessió de Josep Castells com a nou delegat territorial del govern a l’Alt Pirineu i Aran / govern.cat

Des de fa anys heu estat un ferm opositor a la MAT, la línia d’alta tensió que vol dur energia des d’Aragó. Quina és la posició de la Generalitat? Crec de forma convençuda que la posició de la Generalitat ha estat, és i serà la d’estar al costat de la gent del territori, especialment d’aquells que patirien el fort impacte d’aquesta gran infraestructura, sense que els aporti cap avantatge.

I sobre el projecte de 700 hectàrees de plaques solars en quatre municipis del Pallars Jussà? El model basat a produir energia en un lloc per consumir-la en un altre molt llunyà, és de fa un segle. Ara parlem d’instal·lacions solars i el sol llueix a tot arreu. Si calgués una connexió amb les centrals hidroelèctriques, es pot fer mitjançant les moltes línies existents. Comarques com el Pallars, produeixen moltíssima més energia de la que consumeix. Amb el 0,17% de la població, té instal·lada el 17,15% de la potència de generació renovable de tot Catalunya. En tot cas, el nostre model s’ha de basar en l’estalvi i l’eficiència energètica i el que es faci, mai ha de ser d’esquena a la gent que viu al territori.

El model basat a produir energia en un lloc per consumir-la en un altre molt llunyà, és de fa un segle.

Finalment, sembla que no hi haurà JJOO d’hivern al Pirineu. Les inversions hi seran? L’Alt Pirineu i Aran necessita inversions en infraestructures de comunicacions, telecomunicacions i de serveis públics amb caràcter permanent, tant per a la població resident a les nostres comarques, com per a l’estacional, ja sigui per activitats hivernals, com pel turisme sostenible, els esports de natura, o bé el rellevant patrimoni cultural que tenim al nostre territori. En cap moment el Govern ha vinculat aquestes necessàries inversions a la realització d’uns Jocs Olímpics d’hivern. Com exposava la consellera de Presidència, el projecte de candidatura no es relacionava amb infraestructures efímeres o temporals. Per això, en el projecte hi havia algunes disciplines que no tenien pràctica en el nostre territori i es proposava realitzar les proves a altres indrets d’Europa que disposen d’instal·lacions adequades. Si aquestes necessàries inversions permanents no es poden accelerar, com es pretenia amb motiu d’un esdeveniment extraordinari com podien ser els Jocs Olímpics d’hivern, caldrà cercar altres vies de finançament, com les de NextGenerationEU per afanyar les inversions i les infraestructures que necessitem per assentar la població al territori i revertir la tendència del despoblament. Necessitem unes bones xarxes de comunicacions, transport públic modern i serveis de qualitat.

L'Alt Pirineu necessita unes bones xarxes de comunicacions, transport públic modern i serveis de qualitat.

El despoblament i l’envelliment de la població és el principal problema que tenim al Pirineu. Amb quines eines pensa el govern fer-hi front? Des de fa dècades patim un procés important de despoblament dels nostres pobles i comarques i un envelliment de la seva població. Una part rellevant dels joves marxen per formar-se a fora i ja no tornen. Sovint no veuen la possibilitat de poder exercir les professions per les quals s’han format. Això també es deu, en bona part, al dèficit crònic d’infraestructures que tenim i a unes opcions laborals massa estacionals i vinculades al turisme d’hivern o d’estiu. No hi ha una única eina que pugui revertir la situació, però hi ha un conjunt de mesures que conjuntament prioritzades poden posar les bases d’un canvi demogràfic.

Josep Castells delegat govern 3
Josep Castells al seu despatx de la delegació del govern a Tremp / FS 

Com ara quines? Algunes mesures i polítiques que està impulsant el Govern poden afavorir a mitjà termini el repoblament. Per exemple, la xarxa de fibra òptica que ha d’arribar el 2023 a tots els municipis i després a tots els nuclis de població és un element clau per qualsevol activitat econòmica; l’existència d’un departament específic per l’Agenda Rural; el reconeixement en l’àmbit institucional de la realitat dels micropobles o pobles de muntanya, etc. Però a banda de mesures parcials o sectorials, convé un acord a mitjà termini de les prioritats compartides entre ciutadania, agents socials, econòmics i institucionals de l’Alt Pirineu i l’Aran. També és imprescindible treballar per millorar les comunicacions transversals a través del Pirineu i l’Aran, així com assegurar els accessos rodats a tots els pobles habitats de la vegueria pirinenca.

Caldrà generar noves oportunitats a través de projectes econòmics que encaixi’n en la nostra realitat.

El govern treballa en una nova llei d’Alta Muntanya i en l’Agenda Estratègica Horitzó 2030. Seran marcs teòrics o en sortiran accions concretes? L’actual llei d’Alta Muntanya és de 1983 i estava enfocada sobretot a resoldre el dèficit en infraestructures i serveis, per això hi havia cada cinc anys els anomenats Plans Comarcals de Muntanya, que van ser vigents fins al 2012. Aquell marc legal ha quedat obsolet i ara la nova llei haurà de fer front a problemes com el despoblament i l’activitat econòmica, és a dir, poder viure i guanyar-se la vida als territoris de muntanya. Caldrà generar noves oportunitats a través de projectes econòmics que encaixi’n en la nostra realitat. No volem que la llei sigui només un marc teòric, per això treballem en una ‘Agenda Estratègica Horitzó 2030’ com a instrument de planificació que comportarà un calendari d’accions concretes.