ELECCIONS 14F

Antoni Flores: "Al Pirineu ens cal invertir en transport públic i connectar les comarques entre elles"

Antoni Flores Ardiaca és el cap de llista d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a l'Alt Pirineu i Aran, a les eleccions al Parlament de Catalunya del 14F.
02022021-_MGL2799
photo_camera Antoni Flores és el cap de llista d'ERC a l'Alt Pirineu i Aran.

Antoni Flores Ardiaca. És enginyer tècnic industrial, candidat d'Esquerra Republicana de Catalunya al Pallars Jussà i cap de llista a l'Alt Pirineu i Aran. Persona implicada històricament al partit, a Tremp i al Pallars Jussà, el seu recorregut parla per ell mateix. Una persona de conviccions clares i discurs reflexiu, sap escoltar i defensar el que els seus conciutadans necessiten i volen. 

Quin model territorial proposeu per al conjunt del país? Sempre he apostat per una organització territorial del nostre país, en base a les vegueries. ERC és el partit de les vegueries, es va aprovar la Llei de vegueries l'any 2010 i una modificació el 2017 amb ERC al govern. Hi creiem i ho demostrem amb fets, nomenant representants dels diferents departaments arreu del país, inclòs l'Alt Pirineu i Aran; entre els anys 2003 i 2010, el govern, amb presència d’ERC en va nomenar 10, i en aquesta última legislatura, les conselleries d’ERC d’Agricultura, Salut i Educació, i la Direcció General de Joventut, també ho han fet, desplegant els àmbits sectorial claus per l'Alt Pirineu.

Sempre he apostat per una organització territorial del nostre país, en base a les vegueries. ERC és el partit de les vegueries, es va aprovar la Llei de vegueries l'any 2010 i una modificació el 2017 amb ERC al govern

Obrireu a l’Alt Pirineu totes les delegacions de la Generalitat com passa a les Terres de l’Ebre? Des d’ERC, tal i com ho venim dient, defensem i apostem pel desplegament territorial a l'Alt Pirineu i Aran, per apropar l’administració al territori, perquè el territori pugui tenir veu per defensar els seus interessos, perquè volem un model de país just i equilibrat, on tothom tingui les mateixes oportunitats, volem ajudar a la gent, estar al seu costat, i per això crec que la política cal fer‐la des del territori, pel territori i amb el territori. Per tant, hem de desplegar les direccions territorials de tots els departaments de la Generalitat de Catalunya.

Quin model turístic proposeu per a la demarcació veguerial de l’Alt Pirineu i Aran? Crec que cal trencar amb el monocultiu econòmic de les nostres comarques basat en el turisme, i el que hi hagi ha de ser sostenible i de qualitat. Ha de ser un dels pilars de l’economia del nostre territori, però no l’únic, i compatible amb la resta de sectors econòmics de les nostres valls i comarques.

L’Alt Pirineu precisa una marca turística pròpia o creieu que cal mantenir la marca ‘Ara Lleida’? Ens cal construir una marca turística pròpia, perquè tenim una cultura, un patrimoni, una natura, un entorn, un paisatge, unes tradicions, típiques i característiques del nostre territori, de l’Alt Pirineu i Aran, i diferenciades de les de les terres de la plana de Lleida; i com he dit abans, si ens creiem i defensem la divisió territorial basada en les vegueries, hem d’explicar i “vendre” les nostres especificitats, els nostres trets característics. No és fàcil establir una nova marca i que aquesta arribi a tothom, per això s'ha de fer generant consens entre administracions i els agents econòmics i socials d'arreu del territori pirinenc.

Ens cal construir una marca turística pròpia, perquè tenim una cultura, un patrimoni, una natura, un entorn, un paisatge, unes tradicions, típiques i característiques del nostre territori, de l’Alt Pirineu i Aran, i diferenciades de les de les terres de la plana de Lleida

Esteu a favor de la candidatura dels JJOO d’Hivern Barcelona‐Pirineus 2030? Per què? Per tenir un posicionament, primer caldria saber com es plantegen i què implica. S’han proposat diverses opcions, però no n’hi ha cap de concreta i definitiva. Crec que caldria que hi hagués equitat en la distribució de la inversió i de les seus olímpiques; que les infraestructures i equipaments que es plantegin siguin reals i útils en el temps, que aportin una millora de les condicions de vida de la població del territori, que les actuacions es facin siguin amb respecte al medi ambient i sobretot, buscar el consens amb el territori i tenir en compte les opinions de les institucions locals i agents socials i culturals de les diferents valls pirinenques.

Tot i així, els hipotètics JJOO d'Hivern no han de ser l'excusa per que s'executin inversions vitals i urgents que necessiten els nostres pobles. Aquestes no poden estar condicionades a la celebració o no celebració de cap esdeveniment esportiu, ni de cap classe. Volem les millors condicions per desenvolupar projectes de vida i per frenar el despoblament a l'Alt Pirineu.

Els hipotètics JJOO d'Hivern no han de ser l'excusa per que s'executin inversions vitals i urgents que necessiten els nostres pobles. Aquestes no poden estar condicionades a la celebració o no celebració de cap esdeveniment esportiu, ni de cap classe. Volem les millors condicions per desenvolupar projectes de vida i per frenar el despoblament a l'Alt Pirineu

Cal una nova Llei d’Alta Muntanya? Per què? La Llei d’Alta Muntanya vigent actualment (aquest any farà 38 anys que es va aprovar) ha estat una eina útil pel desenvolupament econòmic i social dels territoris de muntanya com el nostre, un territori amb difícil geografia i clima, i ha estat un instrument per intentar equilibrar‐lo amb l’objectiu de mantenir els nivells de població en condicions de vida adequades. Els últims anys s’han creat taules de treball amb els departaments de la Generalitat amb competències en les polítiques de muntanya (Governació, Agricultura, Empresa i Ocupació i Economia), s’han fet debats, i un procés participatiu obert a la ciutadania, que va culminar amb l’elaboració d’un Avantprojecte, i crec que cal reprendre aquesta tasca. Per tant, cal actualitzar la llei a la realitat i necessitats actuals i adaptar i modernitzar eines i recursos per millorar la qualitat de vida de la gent de les nostres comarques i que puguin tenir un futur digne.

Quines mesures proposeu per a lluitar contra el despoblament i revertir l’actual situació? L’actualització de la Llei d’Alta Muntanya i el desenvolupament de l’Agenda Rural, ens han de dotar d’eines per identificar els problemes amb els quals s’enfronta l’espai rural i buscar solucions per afrontar‐los, per aconseguir que les zones rurals siguin font de riquesa, d’ocupació estable i de qualitat per combatre el despoblament en totes les seves cares; per posar les condicions que garanteixin el relleu generacional i per potenciar i fer visible el paper de la dona rural.

Cal que tinguem tota mena de serveis, de salut, educació, habitatge, energia, cultura, socials, etc. i que siguin de qualitat. Cal potenciar, donar suport, i 'mimar' el sector primari, tenim una indústria ramadera i agroalimentària de primera línia i aquesta ha de ser un dels pilars de la nostra economia.

Ens calen unes infraestructures dignes: carreteres que porten a nuclis habitats, carreteres que comuniquen les nostres comarques entre elles i amb la resta de país, en bones condicions i segures; i l’accés a les tecnologies de la informació i la comunicació, bona cobertura, i amb igualtat de condicions que a la resta del país.

Per últim, cal que el jovent es pugui emancipar al món rural i tingui accés a educació, treball i habitatge, per això ens cal un pla d'emancipació juvenil en el món rural a escala nacional.

Ens calen unes infraestructures dignes: carreteres que porten a nuclis habitats, carreteres que comuniquen les nostres comarques entre elles i amb la resta de país, en bones condicions i segures; i l’accés a les tecnologies de la informació i la comunicació, bona cobertura, i amb igualtat de condicions que a la resta del país

Quines inversions en infraestructures considereu més prioritàries a la regió pirinenca? Com acabo d’esmentar, la millora de les carreteres que discorren pel nostre territori i cap a la resta del país. Per entrar i sortir del nostre territori per carretera, cal passar un port de muntanya gairebé sempre, caldria millorar les carreteres dels ports de Comiols i de La Bonaigua, sense oblidar el port del Cantó, el port de Perves i Viu, el de Montllobar..., i els accessos a tots els nuclis de població.

Una altra inversió que no es pot demorar és el desplegament de la xarxa de fibra òptica a tots els nuclis de població, sabem que és un desplegament complex a causa de l'holografia del territori, però un element clau per lluitar contra l’abandonament dels pobles i del territori que els envolta, i més en la situació actual en un moment en què el teletreball s’està implantant amb força.

Per últim, cal una inversió en transport públic, en connectar les nostres comarques entre elles, més enllà de connectar‐les amb Lleida o Barcelona. D'altra banda, i no ens en podem oblidar, cal sempre invertir en serveis públics bàsics, educació, sanitat, benestar... no se'n pot quedar ningú fora, tampoc per viure allà on visqui.

El teletreball ha vingut per quedar‐se. Quines mesures proposeu per al seu foment al Pirineu? Ho he apuntat anteriorment, per facilitar el teletreball al nostre territori ens calen unes connexions digitals d’alta capacitat i qualitat, és a dir, cal desplegar i fer arribar a tot arreu la xarxa de fibra òptica, a tots els nuclis de població per garantir la igualtat d’oportunitats. A més a més, el teletreball ha de ser una de les eines per frenar el despoblament, per ajudar-nos a l'arrelament del nostre jovent i per atreure altres persones que busquin un canvi de vida en el món rural.

Per facilitar el teletreball al nostre territori ens calen unes connexions digitals d’alta capacitat i qualitat, és a dir, cal desplegar i fer arribar a tot arreu la xarxa de fibra òptica, a tots els nuclis de població per garantir la igualtat d’oportunitats

També, per afavorir el teletreball, ens cal treballar el tema de l’habitatge, en els llocs més turístics el preu és elevat i en altres llocs no hi ha prou habitatge disponible, cal recuperar i rehabilitar nuclis antics de poblacions, cases no habitades, de forma racional i sostenible.

El sector industrial al Pirineu és molt feble. Què proposeu? Com he dit, cal diversificar la nostra economia, hem d'abandonar el monocultiu turístic. Per tant, això ens porta a enfortir el sector industrial.

Per a fer‐ho ens cal tenir bones connexions, tant físiques com tecnològiques, i més en un món que cada cop viu més connectat. Aquest fet ens porta a buscar una industrialització de qualitat, que doni una ocupació de qualitat i sigui respectuosa amb l'entorn i el medi ambient.

Per afavorir la implantació d’indústries, ens calen polígons industrials amb sòl i naus disponibles, i dotats de les infraestructures necessàries. Tenim molt potencial amb la indústria agroalimentària, disposem de matèria primera de qualitat, que podem transformar per donar‐li un valor afegit.

erc

comentaris