Al Pallars Sobirà, guardes de vaques i ovelles s’escampen arreu de l’orografia per aprofitar les riques pastures pirinenques durant els mesos càlids. Però el benestar i la llibertat del bestiar tenen el seu contrapunt per als ramaders en forma d’hores i quilòmetres. Als terrenys d’alta muntanya, localitzar els ramats i monitorar-ne l’estat de salut implica llargs desplaçaments diaris. Davant aquests jornals, les emergents tecnologies de geolocalització se situen com un aliat del ramader per fer-ho més eficientment i multiplicar la informació disponible. Un projecte pilot coordinat per Unió de Pagesos, amb la participació de la Cooperativa de Sort i la Cooperativa Pirenaica i assessorat per l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) ha aplicat amb èxit collars de geolocalització de Digitalanimal a la ramaderia extensiva dels Pirineus i ha afegit noves dimensions al control en viu del ramat. «A més de saber en tot moment on són, la geolocalització ens dona patrons de comportament del bestiar», explica Antoni Dalmau, investigador del programa de Benestar animal de l’IRTA.
A partir de les dades de moviment i de temperatura enregistrades pel dispositiu electrònic, l’equip de ramaders i científics ha confirmat que es poden detectar alteracions patològiques o fisiològiques quan l’activitat d’un animal es desvia de l’habitual. Dalmau en descriu un exemple: «El collar ens indicava que una vaca havia reduït molt la seva activitat en comparació amb els dies anteriors i les seves companyes i, quan la van anar a buscar, li van trobar una mastitis, una inflamació del teixit mamari». També s’han seguit a distància animals gestants que presentaven canvis en l’activitat i la temperatura, així com una posició més perifèrica respecte al grup, la qual cosa ha permès al ramader conèixer el moment del part i facilitar-ne la supervisió.
En el projecte, s’ha treballat entre 2019 i 2021 amb un total de tretze ramaders que tenien vaques, eugues i ovelles. A partir d’aquesta experiència, el repte és refinar la recollida d’informació i automatitzar-ne el processament. «Per interpretar bé el comportament de l’animal, necessitem dades constants», reconeix Dalmau. Els investigadors aspiren a comptar amb aparells amb bateries més autònomes i més missatges per dia, i miren cap a altres tipus de sensors com els acceleròmetres, que ajuden a distingir si un animal pastura, camina, vigila o bé descansa. «La tecnologia ens permet conèixer millor que mai el bestiar i avançar en salut i seguretat», defensa Joan Guitart, coordinador territorial de les comarques de muntanya a Unió de Pagesos. La generalització del control per geolocalització, metodologia encara minoritària al sector ramader extensiu, passa també per desenvolupar algoritmes que tradueixin la monitoratge digital del bestiar en avisos per al ramader en cas d’anomalies.
Pastures segures i sostenibles
Els històrics de moviment també poden reconèixer contingències com els atacs de fauna salvatge. Una major activitat nocturna de les ovelles o canvis en la temperatura superficial registrada pels dispositius s’han correlacionat amb la presència d’ossos, que provoquen canvis en els patrons de desplaçament dels ramats. Amb una triangulació adequada de les dades es podrien crear sistemes d’alarma per avisar a ramaders i gossos o activar sistemes de dissuasió de depredadors. Els registres de geolocalització també podrien servir puntualment com a prova pericial en cas de mort d’algun cap de bestiar.
A més, els collars es poden emprar per a la gestió territorial. Amb les dades dels recorreguts del ramat s’obtenen mapes de calor sobre la intensitat de la pastura, que realcen les àrees preferides pel ramat. Tot creuant-los amb altres capes d’informació geogràfica, com la distribució hídrica i vegetal, es pot avaluar la possible sobrecàrrega en certes zones o replantejar la gestió dels punts d’aigua. Aquesta informació permetria al ramader reorientar els animals cap a les zones que li interessin, tot reequilibrant l’ús de recursos i les dietes dels animals.
Viabilitat econòmica i tecnològica
L’anàlisi de costos i beneficis del projecte pilot destaca l’optimització del temps del ramaders, amb desplaçaments menys freqüents i més directes. Tanmateix, conclou que els preus actuals dels dispositius i el seu manteniment encara no comporten un estalvi econòmic per als productors. Per altra banda, en el cas de l’Alt Pirineu, la manca de cobertura s’ha demostrat com el principal escull per a la implantació de la tecnologia. «L’animal desapareix en zones fosques i els repetidors o les antenes fallen», lamenta Joan Guitart. Tot i això, s’ha aconseguit tirar endavant les proves gràcies a la instal·lació de nou antenes, que van funcionar correctament. «Si és viable en una zona extrema com el Pallars, sabem que a la resta de Catalunya funcionaria», recalca Guitart, que valora positivament la consecució dels dos objectius del projecte: fer la vida més fàcil als ramaders i millorar la gestió del bestiar i les pastures.
Sobre el projecte
El Grup Operatiu «Millora de la gestió tecnicoeconòmica de les explotacions ramaderes extensives del Pirineu català, mitjançant l’ús de sistemes de geolocalització i monitoratge d’animals» ha estat finançat a través de l’Operació 16.01.01 (Cooperació per a la innovació) del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2020. El projecte integra Unió de Pagesos, Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, Digitanimal i, com a membres beneficiaris, les cooperatives Pirenaica i del Pallars de Sort.
