Isabel Ubach Cadena, de cal Torra d’Estamariu. És ramadera. Ha assistit als tallers ‘Tastet d’Oficis’ que organitza la Fundació Planes Corts.
Isabel, tu ets d’Estamariu? Sí, vaig néixer a cal Torra d’Estamariu i sempre hi he viscut. El meu home també és fill d’Estamariu, de cal Martró. Quan ens vam casar, ell se’n va vindre a viure en aquesta casa, jo en soc la pubilla.
A què et dediques? Tota la vida m’he dedicat a l’agricultura. A casa sempre havien tingut vaques de llet i ovelles. Més endavant, com que tot no ho podíem fer, ens vam quedar només amb les vaques de llet.
I portaveu la llet a la Cooperativa? Sempre hem portat la llet a Cadí, així ho havia vist tota la vida. Heu de pensar que, del meu record, aquí a Estamariu érem vint-i-cinc cases que munyíem cada dia i portàvem la llet a la Seu, a la Cooperativa. Ara només en quedem dos.
Com ha canviat això… Ja ho pots ben dir. També és veritat que, si anem a comptar, ara una sola casa produeix, probablement, més llet ella sola que abans totes les del poble juntes. Però sí, ha canviat molt.
Del meu record, aquí a Estamariu érem vint-i-cinc cases que munyíem cada dia i portàvem la llet a la Seu, a la Cooperativa. Ara només en quedem dos.
T’has apuntat a tots els tallers ‘Tastet d’Oficis’ que la Fundació Planes Corts ha fet a Estamariu. Com ha estat això? El primer taller que van organitzar era el de la llet i el formatge del Salvador Maura, em va fer gràcia apuntar-m’hi i els meus fills van animar-me a fer-ho. Sempre havia sentit a dir a la meva mare i als padrins que abans feien formatge amb la llet de les ovelles de casa. Jo era petita quan es van treure el ramat, però se’m va despertar l’interès d’aprendre a fer formatge amb la llet de les nostres vaques. T’he de dir que el taller ha estat molt interessant i la veritat és que m’ha enganxat. Com més formatges faig, més ganes tinc de fer-ne.
Així fer formatge t’ha atrapat? Sí, segurament l’experiència i la paciència del Salvador Maura a l’hora d’explicar-nos tot el procés també hi ha tingut molt a veure. He de dir que m’ha sorprès molt la diversitat i els tipus de formatge que es poden elaborar amb la llet de vaca. Vaig pensar, tota la vida tenint vaques de llet i no n’has fet mai formatge fins ara que soc a prop de la jubilació (riu). A més, és una feina molt agraïda perquè la gent ho valora i això t’omple i encara et motiva més a continuar.
No descarto la idea d'elaborar formatge. Precisament, la Fundació Planes Corts vol obrir un obrador làctic compartit aquí a Estamariu i trobo que és una pensada molt bona.
Et veig molt il·lusionada. Tens la idea d’elaborar formatge en un futur? Mira, és una cosa que no descarto en absolut. Precisament, la Fundació Planes Corts vol obrir un obrador làctic compartit aquí a Estamariu i trobo que és una pensada molt bona. Si fos més jove, ja et diria ara mateix que m’hi dedicaria. Amb tot, no descarto que el dia de demà encara ho pugui fer. De moment m’estic formant i ja he assistit a tres cursos. Em fa molta il·lusió poder arribar a fer el nostre propi formatge i fins i tot etiquetar-lo amb el registre sanitari corresponent.
I, el que és més important, de les teves pròpies vaques… Exacte. Diuen que el truc per elaborar un bon formatge és fer-lo amb la llet calenta, és a dir, amb la llet crua fermentada, acabada de munyir. A cal Torra ho podem fer perquè tenim les nostres pròpies vaques i també podem oferir la nostra llet a altres formatgers.
I els altres tallers? El de les plantes silvestres del Marc Casabosch va ser molt interessant. Aquest era un tema que desconeixia, tot i que abans els nostres pares en sabien molt de plantes medicinals i creien força amb les seves propietats curatives. El Marc ens va portar a un prat i va començar a dir-nos que si aquesta planta és bona per això i aquella de més enllà per allò altre. Per ell, aquell prat era com un hort. Mira, t’he de confessar que a vegades vaig a canviar el fil a les vedelles i vols creure que abans xafava les plantes i ara m’aturo, les reconec i les cullo! (riu). Hem après a posar en valor tot un patrimoni que és nostre, de la gent d’aquí. Les plantes silvestres són un patrimoni culinari molt desconegut.
A vegades vaig a canviar el fil a les vedelles i vols creure que abans xafava les plantes i ara m’aturo, les reconec i les cullo! (riu). Hem après a posar en valor tot un patrimoni que és nostre, de la gent d’aquí.
Quina valoració en fas dels Tastet d’Oficis? A tots els que he assistit els posaria un 10, tots m’han agradat. El de restauració de mobles del Toni Fernández va ser molt interessant. A les cases de pagès tenim un munt de mobles vells, calaixeres i objectes amuntegats al cap de casa i que un cop restaurats i conservats obtenen, si més no, un valor sentimental. També em va agradar força el d’aprendre a elaborar conserva. No és el mateix tenir hort que haver d’anar a comprar les fruites i verdures a la botiga. El Josep Maria Troguet, de cal Serni de Calvinyà, ens va donar un munt d’idees per fer conserves casolanes i també ens va ensenyar a aprofitar-ho tot.
I els joves què en pensen? Els tallers han despertat molt interès, també a la gent jove. Crec que poden ajudar que la gent visqui als pobles del Pirineu, que els d’aquí no se’n vagin i que en vinguin de fora. Avui hi ha moltes feines que es poden fer tant des d’Estamariu com des de Barcelona. Des de la pandèmia, a Estamariu hem notat un canvi i la feina que es fa des de la Fundació Planes Corts penso que prou hi ha tingut a veure.
