Vas estudiar història. Què et va portar a fer-ho? Sempre m’ha atret la història, el romanticisme d’estudiar el passat i relacionar-lo amb el present. Com s’han anat adaptant les persones a les circumstàncies i a l’espai on viuen.
Quina època històrica t’interessa més? M’agrada molt la història contemporània, especialment el segle XX, pels espectaculars canvis concentrats en només setanta-cinc anys. Des que vaig començar a treballar a la Presó-Museu del Camí de la Llibertat, també m’he interessat força per la història del nostre entorn més immediat. He acompanyat grups d’israelians, com a intèrpret d’anglès, en rutes de memòria històrica pel Pallars Sobirà.
Parla’m de la Presó-Museu de Sort… El 2001 van restaurar l’antiga presó del partit judicial de Sort, tal com era als anys quaranta. És un espai rellevant perquè durant la Segona Guerra Mundial van passar per aquí dues mil set-centes persones en sis anys. Eren refugiats de diferents parts d’Europa, francesos, jueus, holandesos, polonesos o aliats americans, com el pilot Chuck Yeager, conegut per haver estat el primer pilot de la història en trencar la barrera del so el 1947. Per Sort passava una de les rutes que unia els departaments francesos de l’Arieja i l’Alta Garona amb el Pallars Sobirà i que és coneguda amb el nom de Camí de la Llibertat. El 2007 es va incorporar al Memorial Democràtic i el 2014 forma part del projecte Perseguits i Salvats.
Perseguits i Salvats? Sí, és un projecte que ha permès recuperar i senyalitzar les rutes d’evasió dels refugiats jueus a través del Pirineu durant la Segona Guerra mundial. Es tracta de set rutes senyalitzades que passen per la Vall d’Aran i l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell i la Cerdanya.
Els jueus s’han interessat molt per aquestes rutes… Sí, perquè pel Pirineu van passar quaranta mil jueus i, per la presó de Sort, gairebé set-cents. En l’àmbit popular es té coneixement de la guerra civil i de l’exili republicà, però encara poc dels refugiats europeus que van passar per aquí fugint del nazisme. Aquests últims anys s’ha divulgat molt més.
I també fas de taxista a la línia Passem el Cantó… Fa vint-i-dos anys que el meu pare fa aquesta línia de transport de viatgers, des del seu inici. I jo ara també hi treballo.
Aquest no és un taxi convencional. Com funciona? Es tracta d’un servei a la demanda, set dies a la setmana, matí i tarda, cada dia de l’any. Nosaltres fem el servei al matí i el Lluís Obiols, taxista de Sort, el fa a la tarda. Només fem festa per Nadal i Cap d’Any. El passatger ha de telefonar el dia anterior del viatge per reservar el seu seient. És un servei molt important, bàsic per a la gent de tots aquests poblets situats al llarg del Port del Cantó i per comunicar la Seu i Sort.
La gent està contenta? La valoració és molt positiva per part de tothom perquè, a més del transport de viatgers, fem encàrrecs de tota mena. La relació amb l’usuari és familiar i de confiança i el preu molt assequible.
I encara et queda temps per tocar l’acordió? El meu pare n’és el culpable (riu), però ara el toco poc. Ell me’n va ensenyar, és músic i professor d’acordió i amb els seus alumnes ha format el grup La banda del Peirot. El so de l’acordió sempre havia estat molt vinculat a la cultura popular del Pirineu, semblava que es perdia, però d’uns anys cap aquí ha revifat.
