Vas guanyar el Premi Sebastià Bosom al millor treball de recerca. En què va consistir? Tractava sobre la celebració dels Jocs Olímpics d’Hivern a la Cerdanya, un tema que ara és molt actual, però que aleshores gairebé no se’n parlava. Em vaig centrar en la Cerdanya perquè és el meu territori natural, però evidentment té repercussió a tot l’Alt Pirineu. Em vaig plantejar si eren realment viables uns Jocs Olímpics.
El projecte olímpic de l'alcalde Hereu contemplava la construcció brutal d’infraestructures esportives a la Cerdanya, unes obres que després quedarien en desús i que malmetrien la comarca
Com el vas enfocar? Primer de tot vaig voler saber d’on sorgia la idea d’un projecte olímpic als Pirineus i vaig estudiar a fons la proposta inicial, la de l’Ajuntament de Barcelona de l’època de l’alcalde Jordi Hereu, que plantejava els Jocs per al 2022. Aquell projecte contemplava la construcció brutal d’infraestructures esportives a la Cerdanya, unes obres que després quedarien en desús i que malmetrien la comarca. Si aquell projecte fos el que avui se’ns plantegés, la meva resposta seria clarament contrària.
A quines conclusions vas arribar? Bàsicament el projecte actual no proposa la construcció de noves infraestructures i aposta per utilitzar les existents, és a dir, potenciar allò que ja tenim. En aquells moments vaig arribar a la conclusió que avui seria viable la celebració d’uns Jocs d’Hivern a la Cerdanya i al Pirineu perquè els sobrecostos serien mínims amb relació als beneficis que comportarien i, a més, posarien el nostre territori al mapa. El treball el vaig fer el desembre de 2020, ara caldria revisar-lo i actualitzar-lo.
Penso que el referèndum és una condició imprescindible, altra cosa és on es fa i qui és cridat a participar-hi.
Què en penses que s’hagi de fer un referèndum per decidir-ho? Si home, i tant. Hi estic totalment d’acord, ara bé, amb la població degudament informada. Ara hi ha molta desinformació. Penso que el referèndum és una condició imprescindible, altra cosa és on es fa i qui és cridat a participar-hi. Crec que s’hauria de circumscriure al territori directament afectat, perquè qui portarà el pes d’aquesta candidatura són els Pirineus.
Vas cursar el Batxibac social a l’IES Pere Borrell i has obtingut el Premi extraordinari de Batxillerat. Ja tenies al cap estudiar periodisme? I tant, des de feia molt i molt temps. Des de ben petit em feia els meus propis informatius, redactava les meves pròpies notícies i gravava els meus podcasts de ràdio. Jo mateix era el meu lector i oient (riu).
El periodisme no és una imatge de mòbil ni una piulada penjada a les xarxes.
Quin és el periodisme que t’agradaria fer? M’agradaria decantar-me pel periodisme esportiu. Els esports em motiven molt i el periodisme esportiu és una bona manera de tractar-los des d’una òptica diferent. Dins del periodisme esportiu pots trobar analistes, narradors, especialistes en estadístiques… Al final el que compta és la comunicació i que la informació que es comunica sigui contrastada i veraç.
Quina és la teva visió del periodisme actual? Crec que encara hi ha bon periodisme. És cert que d’uns anys ençà ha degenerat una mica, però m’atreviria a dir que es deu en bona part a l’intrusisme laboral. El periodisme no és una imatge de mòbil ni una piulada penjada a les xarxes. Penso que el periodista massa sovint està perdent la identitat i es converteix en un mer treballador de mitjans. La seva feina queda diluïda, pel camí es perd la seva responsabilitat com autor d’una notícia o d’un article.