La música sempre ha format part de la teva vida... Sí, he crescut al costat de la música, fins i tot des d'abans de néixer. Aquell estiu que vaig estar a la panxa de la meva mare vaig sentir moltes sardanes. El meu pare en tocava arreu i cada cap de setmana anàvem amunt i avall.
Així l'afició i la professió del teu pare hi ha tingut molt a veure... Segur, estic convençuda que hi ha influït molt. A més, a casa, sempre hem cantat molt tota la família.
El violí t'ha acompanyat des de petita? Com a instrument principal d'estudi, sí. El violí és molt melòdic i té unes característiques molt concretes, però també té unes mancances. Per això, per complementar-lo, per l'harmonia i el ritme, agafo sovint la guitarra. En realitat, el violí m'acompanya des dels sis anys.
Per què el vas triar? Hi ha gent que diu que l'instrument et ve a buscar, fins i tot es parla del caràcter de les persones en funció de l'instrument que toquen, si és l'instrument que fa la persona i tot això...
I a tu et va venir a buscar? A casa teníem un violí que havia estat del meu besavi. Ell l'havia tocat i el va deixar en herència al meu pare i les filles de seguida ens el vam fer nostre.
Vas començar a estudiar-lo a l'Escola Municipal de Música de la Seu... Sí, a la Seu hi vaig tenir una professora de violí molt brillant, la Zoryana Sokhatska, originària d'Ucraïna. Una professora i pedagoga extraordinària que em va marcar molt.
Vas decidir estudiar musicologia. Què és això? És una carrera força desconeguda i que sovint es confon. De fet és una branca de les humanitats que es concentra en l'estudi de la música des de les diferents perspectives, filosofia, antropologia, història, estètica... En paral·lel he fet estudis d'interpretació de clàssic al Conservatori Municipal de Música de Barcelona.
I has tornat al Pirineu... A Barcelona, durant els anys que hi he estat, en general, m'hi he trobat molt a gust. Però l'últim any vaig viure al centre de la ciutat, i vaig patir una experiència molt dura en la Barcelona més turística i artificial. Vivia en un pis que era dels pocs que encara no s'havia destinat al turisme i vaig sentir la necessitat d'anar-me'n a un lloc tranquil i autèntic, on es fessin les coses per la gent que hi viu i no pas per als visitants de pas. Així és com vaig decidir tornar a la Seu.
Formes part d'un grup de música d'arrel... Aquesta va ser una altra de les raons per les quals vaig tornar. L'Orquestrina Trama és molt important per a mi, formem una gran família amb un munt d'experiències viscudes. A més, m'encanta la música que fem, aquella que s'inspira en els ritmes i les cançons que havien sonat fa anys al nostre Pirineu. Les músiques que es cantaven treballant quan encara no hi havia ràdio i aquelles que sonaven a les festes i es ballaven a les places dels pobles.
Ara és un moment dolç per a la música d'arrel tradicional? Hi ha hagut gent que durant anys han fet molt bona feina, com l'Artur Blasco, recuperant més de mil cançons que havien cantat els nostres padrins. Sí, podríem dir que es recullen els fruits i ara és un moment de creixement, podem dir dolç. L'Escola Folk està formant molts músics joves amb aquesta sensibilitat.
Treballes a l'Escola Folk del Pirineu i a l'Escola de Música de Rialp... Faig sensibilització per als més menuts a l'Escola Folk del Pirineu. L'Escola té la seu a Arsèguel, es tracta d'un projecte descentralitzat i descentralitzador en què els professors ens movem i anem als pobles on hi ha grups interessats, jo per expemple vaig a Bellver de Cerdanya i a Castellciutat. Pel que fa a l'Escola de Música de Rialp, em desplaço a la Pobla de Segur i a Sort.
