Ets de Barcelona, però sempre has tingut un peu al Pallars… Des de petita veníem amb la família a passar els estius i també pujàvem a la tardor a collir olives. La meva mare és filla de l’Alzina i els seus pares, és a dir, els meus avis, han tingut sempre un arrelament molt profund al territori, un sentiment que em van saber transmetre. Els estius pallaresos, les festes majors i els viatges amb l’Alsina Graells des de Barcelona han format part de la meva joventut.
Educadora social de formació, vas treballar a la Fundació Pere Tarrés… Sí, vaig treballar a la Fundació Pere Tarrés i també a Càritas i a l’Hospital de Campanya. Tot i la meva joventut, vaig tenir la sort de viure una carrera professional molt intensa com a educadora social i conservo un gran record d’aquella època. També he de dir que la pandèmia va marcar un abans i un després en la meva feina i em vaig cremar molt. Tant és així que vaig decidir que no havia d’esperar a jubilar-me per anar a viure al Pallars. Vaig agafar una excedència laboral i vam muntar, amb els meus pares, una casa rural a Guàrdia de Noguera.
Els estius pallaresos, les festes majors i els viatges amb l’Alsina Graells des de Barcelona han format part de la meva joventut.
Et vas reinventar? Totalment, perquè jo no havia treballat mai a cap bar ni restaurant, que són unes feines que la gent jove fa sovint a Barcelona per pagar-se els estudis. Era monitora d’esplai, tenia altres interessos i em vaig dedicar a altres coses. A Càritas portàvem un pis de reinserció i havíem de cuinar en grans quantitats per als residents. Allà vaig descobrir que la cuina m’agradava molt.
Què és Montcel? Montcel és el nostre projecte, un allotjament rural ubicat en una magnífica casa pallaresa plena d’història, construïda a principis del segle XVII i que havia estat fins fa pocs anys la rectoria de l’església de Guàrdia. Si parlem del nom de la casa, et diré que és un joc de paraules que combina Montsec i Cel. El Montsec que ens abraça està declarat zona Starlight i té unes condicions excepcionals per a observar el cel nocturn i les estrelles.
Estem a tocar del Castell de Mur i de la Col·legiata de Santa Maria i dels espectaculars congostos de Mont-rebei i de Terradets.
Esteu envoltats de paisatge, cultura, patrimoni… I tant. Estem a tocar del Castell de Mur i de la Col·legiata de Santa Maria i dels espectaculars congostos de Mont-rebei i de Terradets. Una zona amb un gran atractiu per a escaladors i espeleòlegs i amb nombroses rutes i camins per fer senderisme i moltes altres activitats.
El problema del turisme no és que sigui bo o dolent, és que sigui massiu, és a dir, quan se sobredimensiona i es perd l’equilibri.
Estem parlant d’un allotjament rural. Sovint s’apunta al turisme com el culpable de tots els mals… Jo vinc del barri de la Sagrada Família de Barcelona i he patit el turisme com el que més. El problema del turisme no és que sigui bo o dolent, és que sigui massiu, és a dir, quan se sobredimensiona i es perd l’equilibri. Abans d’apostar per aquest projecte, ja ho tenia molt clar. Crec en un turisme ben regulat, que treballi en xarxa amb els establiments de la zona i amb els productors, amb l’ajuntament i amb els veïns, perquè si es trenca aquest equilibri, es trenca tot. Els nostres visitants han de trobar un territori autèntic, tal com és, aquesta és la gràcia.
Vas guanyar el Premi Jove Emprenedor 2023 del Pallars Jussà. Què va suposar? Per mi va ser una alegria brutal. Mira, tot i que m’he passat mitja vida al Pallars, si comptem les vacances i els caps de setmana, no deixo de ser de Barcelona a ulls de molta gent. El premi va ser com oficialitzar la meva condició de pallaresa a temps complet, amb tots els ets i els uts (riu).
