JOVES DEL PIRINEU

Laia Angrill: “No puc entendre el món rural sense una pagesia forta i arrelada al territori”

Laia Angrill Viure als Pirineus
photo_camera Laia Angrill a la seva explotació de Cal Rosill de Peramola / FS
joves (8)

Vas estudiar un grau en Global Studies a la UPF i un màster d’edició de llibres… Els meus pares sempre em van dir: estudia allò que t’agradi i que et faci feliç. No tenia gens clar què fer, però m’agrada la història, l’anglès, els llibres… Ara estic satisfeta d’haver escollit aquest grau, és una formació molt transversal que m’ha enriquit força en molts aspectes.

Però vas decidir tornar a Peramola i treballar a l’explotació familiar… No m’agrada dir que vaig tornar perquè de fet no me n’havia anat mai. Simplement, vaig anar a estudiar Barcelona perquè aquí no hi ha oferta d’estudis superiors. Em sento d’aquí i sempre he tingut clar que volia viure aquí i defensar les nostres lluites rurals. Quan la pandèmia, el meu padrí va agafar el virus i els pares es van haver de confinar, de fet el padrí va acabar morint de covid. Vaig estar un mes amb les vaques, hi havia molta feina i faltaven mans. Ja no me n’he mogut.

No m’agrada dir que vaig tornar perquè de fet no me n’havia anat mai. Simplement, vaig anar a estudiar Barcelona perquè aquí no hi ha oferta d’estudis superiors.

Com és la vostra explotació? És una explotació familiar de vaques de llet i munyim uns cent caps al dia. Tenim un cicle mitjanament tancat, tot el farratge que produïm el dediquem a l’alimentació de les vaques, tot i que també n’hem de comprar una bona part. Formem part de la Cooperativa Cadí i també estem vinculats a la Cooperativa Pirenaica. El cooperativisme és molt interessant perquè reverteix en el productor i alhora crea llocs de treball a la comarca. La nostra filosofia és no créixer excessivament, tot i que el govern i el mercat ens hi aboca per poder fer rendible l’explotació i això no és sostenible i comporta molts riscos.

Ets jove, dona i pagesa. Com veus el sector? El veig molt precaritzat, molt desmotivat i molt negre, sobretot degut a dinàmiques externes, polítiques i de mercat. Tot i que s’intenta fer feina sindical, és molt difícil canviar aquestes dinàmiques estructurals que ens venen donades. La voluntat per part de la pagesia hi és, treballant bé i produint productes de proximitat i de qualitat, però cada dia és més difícil.

El meu pare sempre m’ha educat en la idea que podia fer la mateixa feina que feia un home.

Ser dona és una dificultat afegida? Crec que sí, tot i que jo em considero una privilegiada. El meu pare sempre m’ha educat en la idea que podia fer la mateixa feina que feia un home. Hi ha ajudat que no tinc germans ni germanes i, per tant, a casa mai m’han fet diferències amb ningú. El meu cas és una mica excepcional, hi ha moltes noies que han nascut a pagès i no se les ha educat d’aquesta manera. És un sector molt precaritzat, en el que s’ha de treballar molt per guanyar-se la vida, i existeix un cert paternalisme, producte d’una societat patriarcal, on els pares sovint deixen caure allò de “millor que et dediquis a una altra cosa”, perquè es veu la dona com una figura feble.

Estem pagant tres vegades més del que pagàvem de llum ara fa un any, els cereals i el gasoil s’han disparat i les meves vaques ja no poden produir més litres.

Els preus de la llet porten molts anys estancats i els costos de producció es disparen… Ara ens han apujat una mica el preu de la llet, però no compensa la pujada dels costos de producció. Estem pagant tres vegades més del que pagàvem de llum ara fa un any, els cereals i el gasoil s’han disparat i les meves vaques ja no poden produir més litres.

L’Agenda Rural crec que està bé, però m’agradaria pensar que no serà paper mullat com la major part de les iniciatives de l’Administració.

Ara s’està desenvolupant l’Agenda Rural de Catalunya. Què en penses? El món rural, arran de la pandèmia, està de moda. L’Agenda Rural crec que està bé, però m’agradaria pensar que no serà paper mullat com la major part de les iniciatives de l’Administració. Abans de l’Agenda Rural ja hi havia moltes demandes dels sindicats que els governs coneixen, el d’aquí i el d’allà, i que durant anys han estat ignorant absolutament. No puc entendre el món rural sense una pagesia forta i arrelada al territori.

Logo drets socials Joventut