Vas acabar els estudis i et vas posar a fer de pagès? Després d’acabar la secundària al col·legi La Salle de la Seu d’Urgell, vaig estar dos anys a l’Escola Agrària del Pirineu, a Ballestar. Tenia molt clar, des de petit, que volia ser pagès. De pagès se’n neix, ho has de portar a dins.
Els teus pares no en són, però tu vas voler continuar l’activitat del padrí… Sí, volia continuar el que havia començat el padrí. Als meus pares no els feia gràcia que jo em volgués quedar a fer de pagès. Haurien volgut que estudiés alguna cosa, però el padrí va ser el meu puntal, sempre em va fer costat. Ell estava content i jo encara més.
Així ell en va ser el culpable? Del tot. Si avui faig de pagès és gràcies al meu padrí que em va transmetre l’amor i la passió per la terra i per les vaques.
Enyoro els consells del padrí, no poder-li preguntar les coses de cada dia, què en pensa d’aquest vedell i si creu que ens l’hem de guardar o millor si el separem per vendre…
Va ser començar de nou? Amb 75 anys, el padrí ja s’havia venut les vaques. Vam estar cinc anys sense. Quan vaig sortir de l’Escola Agrària en vam tornar a comprar i ho vam tornar a engegar tot. El trobo molt a faltar, va morir fa dos anys. Enyoro els seus consells, no poder-li preguntar les coses de cada dia, què en pensa d’aquest vedell i si creu que ens l’hem de guardar o millor si el separem per vendre… A vegades venia a la granja, em fotia quatre crits i se n’anava, però ens enteníem la mar de bé i li agradava que continués la seva feina. Vam tenir una relació entranyable, molt especial.
No m’agrada que se’ns digui jardiners del paisatge. Jo vull ser pagès, no jardiner. Nosaltres fem la nostra feina i ens hi volem guanyar la vida.
Vas comptar amb ajuts? Em vaig acollir als ajuts per a la incorporació de joves a l’agricultura. A veure, els ajuts hi són, però te’ls paguen quan ja ho tens tot arrencat. És molt complicat per a un jove dedicar-se a això, si a casa no tenen una explotació. Al Pirineu, l’accés a la terra és molt difícil. Començar de zero, comprar bestiar, instal·lacions, maquinària… Tot plegat no és gens fàcil.
Com és la teva explotació? Tinc dos explotacions: la d’Alinyà, on hi ha casa Travesset, la casa pairal, i la de Noves de Segre. És una explotació semiextensiva, és a dir, les vaques estan tot l’any a fora, menys quan neva o fa mal temps que van al cobert. A l’estiu pasturen a les muntanyes i a l’hivern als prats de vora la granja. Tinc unes 120 vaques entre totes dos explotacions, més que re de raça bruna. L’objectiu és arribar a les 200.
Aquest model de ramaderia tradicional es considera ecològica? Tot el que faig és ecològic. Amb el fem de les vaques bogo la terra i amb el menjar que em dona la terra alimento les vaques a l’hivern. No compro re a fora de casa.
Si no s’hi posen els joves, qui s’hi posarà a l’ajuntament? M’hi vaig posar per fer un poble millor
I cuideu el paisatge? No m’agrada que se’ns digui jardiners del paisatge. Jo vull ser pagès, no jardiner. Nosaltres fem la nostra feina i ens hi volem guanyar la vida. Cuidem la terra tant com podem i ho fem per produir un producte de qualitat. Aquí dalt no podem ser competitius en quantitat, però sì que ho som sempre en qualitat. Això és el que ens distingeix.
I encara et queda temps per dedicar-te a l’ajuntament? M’estimo molt el meu poble i m’agrada fer coses pel poble. El problema és que no queda gent i em pregunto: si no s’hi posen els joves, qui s’hi posarà a l’ajuntament? M’hi vaig posar per fer un poble millor i, ara al maig, em tornaré a presentar. Les coses les hem de mirar de fer entre tots.
