JOVENTUT

Andrea Vives: “La Vall Fosca inspira les meves creacions i m’aporta tranquil·litat”

Andrea Vives
photo_camera Andrea Vives al Cau de l'Art de la Pobla de Segur / Feliu Sirvent
joves (14)

Dius que ets una persona inquieta i enamorada de la vida rural… Des que tinc memòria que ja li deia a la meva mare que de gran viuria a la Pobleta i tindria cavalls a la borda, ho tenia així de clar. Al llarg de la meva vida he anat construint un pla per poder acabar fent realitat aquell desig i viure aquí dalt.

Vas néixer a Barcelona… I he viscut a Cerdanyola del Vallès, però sempre m’he sentit part del Pallars. El meu pare, els avis i els rebesavis eren de la Pobleta de Bellveí, a la Vall Fosca. Com a mínim compto que són cinc generacions nascudes a cal Metge, una casa que des de ben petita em va captivar i on he passat els millors moments, entre família, amics i natura. 

El Pirineu i la Vall Fosca m’ajuda a expressar-me, interactuant amb el que m’envolta, des d’un punt de vista creatiu.

Què t’aporta el Pirineu i la Vall Fosca? El Pirineu m’aporta tranquil·litat d’esperit i inspiració. M’ajuda a expressar-me, interactuant amb el que m’envolta, des d’un punt de vista creatiu. A la Vall fosca em sento a casa, noto que hi tinc unes arrels profundes que em tiben molt fort.

Ets il·lustradora i dissenyadora gràfica. Com es va gestar la teva vena artística? D’una manera o altra, sempre he estat vinculada al món de l’art. Als quatre anys ja feia ceràmica amb la Xus Montoya i després pintura, teatre… Vaig estudiar el Grau en Publicitat, Relacions Públiques i Màrqueting a la Blanquerna-URL per fer de directora d’art en grans campanyes. Vaig treballar en petits estudis de disseny, però sempre em faltava alguna cosa. Per mi, aquell era un món massa fred i impersonal, no podia tractar els projectes com jo volia, seguint tot el procés des de l’inici fins al final. 

Vaig veure que m’omplien els projectes petits, aquells que t’arriben directament del client i t’emocionen.

I vas crear la teva pròpia empresa… Vaig veure que m’omplien els projectes petits, aquells que t’arriben directament del client i t’emocionen. Després de treballar en diversos estudis a Dublín, a Lleida i a Tremp, vaig decidir crear, ara fa cinc anys, la meva pròpia empresa: Brimbac, disseny i il·lustració des de la Vall Fosca. 

Però l’afició per la ceràmica va retornar… Amb la pandèmia tot es va aturar força i vaig sentir la crida de tornar al fang. Em vaig adonar que em faltava la part més experimental per tal de poder connectar amb el més profund i alhora terrenal, poder tocar els meus dissenys i que no quedessin en format digital. Tot i haver estat en contacte amb l’argila des de ben petita, fent tallers a escoles d’art i passant moltes hores amb les mans al fang, no va ser fins al 2021 que em vaig formar de manera professional, a l’Escola de Ceràmica de la Bisbal, i em vaig especialitzar en esmalts al taller de la Penélope Vallejo. Em queda molt camí per continuar investigant.

Tot i haver estat en contacte amb l’argila des de ben petita i passant moltes hores amb les mans al fang, no va ser fins al 2021 que em vaig formar de manera professional a l’Escola de Ceràmica de la Bisbal.

Què és ‘La Santolina’? La santolina és una camamilla silvestre, una planta arbustiva que trobem molt per la nostra zona. Justament, a la Borda del Metge, on els meus avantpassats guardaven els ramats, va aparèixer un petit arbust de santolina al lloc on volíem a fer hort i la vam traslladar al marge. Aquesta petita planta em recorda l’espai de creació on em retrobo amb la natura i la tranquil·litat. És per això que dona nom al meu projecte de ceràmica.

A les meves peces intento expressar el gran valor de la matèria i l’estima que sento per la terra.

Com planteges el procés de creació? D’entrada faig molts esbossos i dibuixos de les idees que em van sorgint, però trobo que després les mans em porten sovint cap a un altre lloc i deixo que em vagin descobrint el nou projecte. Em deixo sorprendre seguint la meva intuïció.

Què diuen les teves peces?  En les meves creacions hi ha diferents facetes de mi mateixa. Intento expressar el gran valor de la matèria i l’estima que sento per la terra. M’agrada trobar la imperfecció en les meves peces, sentir-hi la mà, l’empremta i la humanitat que transmeten.

logo Direcció General de Joventut