Ets historiadora de l’art… Sí, vaig començar la carrera a la Universitat de Barcelona (UB), però em vaig adonar que el grau de la UdL oferia, a més, assignatures encaminades a la gestió dels museus i del patrimoni cultural. Així que al curs següent me’n vaig anar a Lleida. El curs passat, a la mateixa universitat, hi vaig fer el màster d’Identitat Europea Medieval, a través del qual vaig poder conèixer el nostre territori a partir de l’estudi del paper social, polític i econòmic femení entre els segles XI i XIII.
Pirinenca, però Bari et va robar el cor? Diria que una mica sí. Vaig acabar la carrera amb un Erasmus a la Università degli Studi di Bari Aldo Moro. Sempre m’ha agradat molt la cultura italiana, és el bressol de l’art. M’hi vaig trobar molt a gust des del primer moment i vaig aprendre-hi molt. A part de la museologia, em va interessar força la història de l’Església i del cristianisme, un tema que aquí potser no està tan present en l’oferta acadèmica. Les universitats italianes posen moltes facilitats per complementar diferents branques de les Humanitats.
Sempre m’ha agradat molt la cultura italiana, és el bressol de l’art. A Bari m’hi vaig trobar molt a gust des del primer moment, vaig aprendre-hi molt.
Sovint es parla de la crisi de les Humanitats. Es qüestiona la seva utilitat? Sovint es qüestiona la utilitat de les Humanitats, tot i que sempre he pensat que són essencials per entendre d’on venim i qui som. La història, amb els testimonis que podem tenir del passat, ens ensenya com es repeteixen certes situacions i com s’ha anat formant la nostra identitat. Jo, en certa manera, vaig escollir estudiar Història de l’Art per això, perquè penso que, juntament amb l’anterior, ens pot portar més enllà, explicant aspectes que no han quedat per escrit, però que són igualment molt rellevants.
L'estudi de les Humanitats ens enriqueix l’esperit… Exactament. No podem curar malalties, però podem entendre moltes coses i veure’ns reflectits en la nostra memòria col·lectiva i això és molt interessant. La societat necessita tècnics, metges, arquitectes, físics nuclears… Però també persones que ens ensenyin a pensar, a observar un quadre, a apreciar la bellesa d’un poema, persones que ens expliquin d’on venen les paraules i moltes altres coses. Amb les Humanitats podem entendre molts aspectes que amb altres disciplines no podríem.
Sovint es qüestiona la utilitat de les Humanitats, tot i que sempre he pensat que són essencials per entendre d’on venim i qui som.
T’has endinsat en l’art romànic de l’Alt Urgell i d’Andorra. On treballes? Vaig iniciar-me en l’art romànic de l’Alt Urgell a través del projecte Camina Pirineus, del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, on, amb la iniciativa de recuperar vies antigues, establíem lligams amb tota classe de patrimoni, especialment, el cultural. Ara fa un any que treballo a l’Àrea de Museus i Monuments del Govern d’Andorra. Aquesta feina em permet estar a prop de la cultura i de diferents manifestacions artístiques, a més de tenir l’oportunitat de fer investigació sobre les manifestacions artístiques pròpies de les cronologies de l’època medieval a Andorra.
Em sembla molt interessant i útil exercir d’interlocutora, explicar i fer que agradi més l’art romànic, i altres, entre les persones que no estan avesades i que no són especialistes en la matèria.
Què és el que t’atrapa més de l’art romànic? Crec que l’estat en què ens han arribat les seves evidències, ja siguin constructives, escultòriques, pictòriques… Em crida l’atenció com avui en dia les veiem tan fragmentades i “despullades”, i el contrast que existeix amb la grandesa que tenien en el seu moment. Em motiva estudiar-ho per ser capaç d’explicar que, contràriament al que es pensa, eren temples molt rics, amb una gran proliferació de decoracions, i amb una importància cabdal. A més a més, eren els responsables de tot un moviment social força atrafegat, movent colles de picapedrers, d’artesans, de grans coneixedors de les sagrades escriptures i comunitats senceres. En definitiva, eren temples carregats d’una simbologia i un misticisme majúsculs.
Interpretes l’art i l’expliques… Em sembla molt interessant i útil el fet d’exercir d’interlocutora, explicar i fer que agradi més l’art romànic, i altres, entre les persones que no estan avesades i que no són especialistes en la matèria. Conèixer el patrimoni és essencial per estimar-lo i respectar-lo.
