Fa un any que portes el forn de Rialp. Com va començar tot plegat? De manera força casual. Tenia feina de comunicació política a Barcelona, però amb la meva parella sempre havíem tingut clar que volíem viure en un entorn rural i de muntanya. Vam anar tres mesos a Sud-amèrica i per casualitat, a Bolívia, vam conèixer la filla del propietari del forn de Rialp. Ens va dir que el seu pare volia llogar el forn, ens vam entendre i aquí estem. Ens ho van posar molt fàcil.
Ja sabies l'ofici? Sempre m'havia agradat la cuina i la pastisseria. Vaig fer un curs al Gremi de Flequers de Barcelona, però no em va acabar de convèncer. Per això me'n vaig anar a Alemanya i Anglaterra, on vaig aprendre a fer el pa com el faig ara.
I quina valoració en fas de la teva nova vida al Pallars? Fins que no vam començar aquest projecte a Rialp, no coneixíem el Pallars. Després d'un any i pocs mesos, la valoració és cent per cent positiva, tot i que al principi va ser molt dur. No tant per la qüestió econòmica del forn, que des d'un inici ja va funcionar, sinó més aviat per la vida personal.
Què ha estat el més complicat? Compaginar l'obertura d'un negoci força lligat com és aquest i alhora tenir una vida privada i personal satisfactòria. El forn a l'inici demanava moltes hores de dedicació i teníem poc temps per a dedicar-lo a gaudir en parella de les nostres coses, de l'entorn natural, de fer excursions...
I el més positiu? El més plaent ha estat la bona acollida per part de tothom, tant dels veïns com de l'Ajuntament i el seu alcalde. Obrir un establiment com aquest permet interactuar amb molta gent i tenir un rol i un reconeixement públic. Ara soc per a tothom 'el pastisser de Rialp' i això m'omple d'orgull.
Com és el teu pa? Com el que s'havia fet tota la vida, abans de la industrialització al sector alimentari. El fem amb forn de llenya i només utilitzem farina ecològica i massa mare, és a dir, aigua, sal i temps. El temps és l'ingredient principal i és el que marca la diferència del nostre producte respecte a la resta. El nostre pa no porta additius químics ni llevat. Només posem un punt de llevat a les barres per donar volum i fer-les una mica més grans i esponjoses, de fet la gent ens ho demanava.
Reparteixes als pobles i tens un contacte directe amb la gent... Sí, repartir pa és una de les feines més boniques que hi ha. És molt gratificant quan arribes a la Pobla o a Esterri i la gent s'atansa somrient a buscar el pa i et reconeix com la persona que fa 'aquest producte que a mi m'agrada tant'. Et sents valorat i estimat. Repartim el pa només sota comanda prèvia i ens organitzem a través de grups de watsaap.
També serveixes pa a restaurants... Sí, hi ha restaurants que per mi eren i són una referència al Pallars i que han decidit comprar el pa en el nostre negoci.
I els teus projectes més immediats... Primer voldria consolidar l'estructura que tenim ara – ja som tres treballant al forn - amb l'objectiu que jo en sigui una peça clau però no pas exclusiva, és a dir, que funcioni sense la meva supervisió constant, com passa ara.
I segon? Més enllà del negoci, m'agradaria impulsar un 'Mercat de Pagès' amb alguns restauradors com ara l'Aleix de Cafè Pessets de Sort, el Jaume de Fonda Farré de Baro, el Mariano del Paller del Coc de Surp; i diversos productors com la Gemma i el Pedro d'Herbes de l'Alt Pirineu d'Araós, o l'Àlex de la formatgeria de la Roseta de Gavàs, entre altres. Es tractaria d'un mercat mensual a Sort per donar sortida als productors del Pallars Sobirà i comarques pirinenques veïnes, on el mateix productor vendria directament el seu producte, sense intermediaris.
