Com ha anat la festa major? Aquest any l’hem pogut viure amb normalitat, la gent en tenia moltes ganes. Vam estar dos anys sense, però les falles i els rantiners els havíem baixat igual, encara que el 2020 ho vam fer sota mínims. Aquest estiu ha tornat la festa major i ho ha fet amb tota la programació, amb el ball pla, amb la pila i amb tot.
Baixeu rantiners? A Taüll correm rantiners, que ve de la rantina que solten els pins negres quan es van morint. La rantina ve a ser com una mena de cicatriu, com quan et fas mal i et surt la crosta. De tota la Vall de Boí, a Taüll correm cent per cent rantiners: els mitjans, els petits i els adults. Abans se corrien falles, però des de fa anys hem apostat cap als rantiners.
De tota la Vall de Boí, a Taüll correm cent per cent rantiners: els mitjans, els petits i els adults. Abans se corrien falles, però des de fa anys hem apostat cap als rantiners.
Quines diferències hi ha? Les falles són dues peces, hi ha el mànec i les ascles de la teia del pi negre i el pes està molt desequilibrat. En canvi, els rantiners es fan amb troncs d’una sola peça, rebaixats fins a convertir-se en un mànec prim però amb el capçal sencer, esberlat amb tascons. Els rantiners són de més bon portar, el pes està més repartit i sobretot, i molt important, crema amb força i dura molt més. L’objectiu és arribar a la plaça amb la teia encesa, el contrari seria un fracàs.
Els rantiners són de més bon portar, el pes està més repartit i sobretot, i molt important, crema amb força i dura molt més.
Tot comença al faro. On està situat? El faro queda a la part superior del poble. És el punt de trobada dels corredors de rantiners. A mitja tarda ja hi pugem, portem el sopar, ens preparem i fem una mica de comunió, compartint la bota de vi i el xolís, però també els nervis i l’adrenalina.
Què sents quan corres rantiners? Adrenalina i emoció. És una sensació molt emocionant perquè ho has fet tota la vida i ho voldries repetir cada any. També d’orgull, perquè en corria el meu pare i en corria el meu padrí, que són de Taüll de sempre. L’arribada a la plaça és impressionant, sents la cridòria de la gent que està del tot entregada i ho viuen tant o més que nosaltres mateixos. Quan estàs a punt d’arribar, encara que baixis esgotat, et reserves un últim esforç per fer l’entrada triomfal a la plaça i les tres voltes corresponents.
Quan estàs a punt d’arribar, encara que baixis esgotat, et reserves un últim esforç per fer l’entrada triomfal a la plaça i les tres voltes corresponents.
Cada vegada hi ha més dones que corren? I tant, cada vegada n’hi ha més, això ha estat un fenomen. Ara corren les nòvies dels fallaires de tota la vida. Potser hi ha qui fa deu anys deia una cosa, però ara la realitat ja és ben diferent. Sobretot des de fa uns cinc anys la participació de les dones ha estat espectacular.
La festa està limitada a la gent del poble? Cada vegada més. Fa uns anys, tothom podia participar-hi i això va ser un error que ara hem tingut l’encert de corregir. Poden córrer falles la gent del poble que hi visqui o bé que tingui una vinculació molt estreta amb Taüll. No volem una massificació, les falles s’han de poder lluir bé.
Poden córrer falles la gent del poble que hi visqui o bé que tingui una vinculació molt estreta amb Taüll. No volem una massificació, les falles s’han de poder lluir bé.
Estem parlant del ritual del foc, d’una tradició mil·lenària… Efectivament. És una festa pagana, arrelada des de temps remots als pobles de la Vall de Boí. Últimament, ha proliferat en llocs on no hi havia tradició, però aquí on sempre n’hi ha hagut és a Taüll, Boí i Durro. Una tradició mil·lenària que abasta tot el Pirineu català, l’aragonès, Occitània i Andorra i la suma fa que siguem patrimoni de la humanitat. Això ha estat un èxit de tots.
