JOVES DEL PIRINEU

Enric Martos: “Volia trobar feina per sentir-me útil i aprendre cada dia coses noves”

Enric Martos 4
photo_camera Enric Martos repartint la revista 'Viure als Pirineus' / FS

JOVES (2)

Ets de la Seu d’Urgell i hi vius i treballes. On vas estudiar? Vaig anar a l’Escola Albert Vives i després a l’Institut Joan Brudieu de la Seu d’Urgell, però no vaig acabar l’ESO degut a la meva discapacitat. Més endavant vaig anar a l’Escola d’Adults i vaig fer l’ESO.

Com va ser l’experiència de l’Escola d’Adults? Va ser una experiència molt dura, però em va agradar i vaig aprendre molt. A l’Escola d’Adults els alumnes teníem diferents edats, n’hi havia un de catorze anys i també un altre de trenta-nou. Era diferent de l’institut.

I després de l’Escola d’Adults vas pensar que calia trobar feina… Abans d’acabar a l’ESO a l’Escola d’Adults, ja havia treballat a ´Nou Grapats’. La meva feina consistia a anar d’acompanyant amb la furgoneta i recollir roba usada dels contenidors. Fèiem diverses rutes i anàvem a Puigcerdà i Sort. Recollíem roba que després l’arreglen, la renten i la deixen bé i serveix per a ser utilitzada per persones necessitades. Era una feina molt maca i em va agradar molt, però es va acabar el contracte temporal. Em van dir que esperaven que trobés feina ben aviat.

I la vas trobar al Caprabo… Sí, vaig treballar amb un contracte de pràctiques al Caprabo com a reposador, gestionat per ASPID. Era una feina una mica complicada i em feia un embolic.

Ara on treballes? Treballo a la revista ‘Viure als Pirineus’ i m’agrada molt. La meva feina consisteix a treballar en equip, posar les revistes ben posades i ben endreçades als expositors que hi ha als carrers i a les botigues i treballar amb ganes. Vull estar-m'hi el màxim de temps possible i sentir-me molt útil.

I quan s’acaben les revistes? Quan s’acaben en torno a posar. Passo sovint per davant dels expositors i miro que n’hi hagi. N’hi ha a molts llocs, a Micro Seu, a la llibreria Purgimon, a la carnisseria Montse… a moltes botigues de la Seu.

Com l’has trobat aquesta feina i quines dificultats has tingut? Aquí a la Seu, les persones amb discapacitat tenim dificultats per trobar feina i m’han ajudat molt a ASPID. És un lloc que ajuden a la gent amb discapacitat a trobar feina. T’ajuden a fer el currículum i anar als llocs, a presentar-te a les empreses, i també a fer la feina ben feta. M’ajuda molt el Dani i també la Maria Rosa i abans una noia que es deia Nerea. Estic molt bé amb ells.

Per què volies trobar feina? Volia trobar feina per no avorrir-me, per sentir-me útil i per aprendre cada dia coses noves. 

Però no tot és treballar a la vida, també deus tenir aficions... Les meves aficions són mirar la Fórmula 1, les motos i jugar a bàsquet. També sóc molt seguidor de l’Atlètic de Madrid, perquè és un equip senzill, que ha guanyat lligues amb esforç, amb ganes, amb il·lusió i jugant en equip. Les curses de motos les practico a la play (riu) i el bàsquet amb el meu equip, el SEDIS AIRAM.

Parla’m del SEDIS AIRAM... Som un equip de diferents edats, un equip de discapacitats adaptat per a nosaltres. Juguem partits a la Seu, a Barcelona, a Sant Pere de Ribes, a Sant Feliu de Llobregat, a Blanes… A Andorra vam jugar fa poc un partit amistós que van organitzar els entrenadors. M’agrada anar amb l’equip als partits per veure gent nova, viatjar i escoltar música a l’autocar.

 

Logo drets socials Joventut