JOVES DEL PIRINEU

Albert Baqueró: "És més fàcil tractar amb animals que amb persones"

Albert Baqueró foto web retallada
photo_camera Albert Baqueró al prat de Redonella a Olp/Feliu Sirvent

Entradeta Albert Baqueró

Sempre has volgut ser ramader? Sí, sempre, des de ben petit. Des que tinc memòria que he estat amb el bestiar. És la meva passió i ho he viscut a casa.

Però una cosa és viure-ho a casa i l'altra fer-ne el teu projecte de vida... Sí, canvia molt passar de conviure amb la ramaderia a ser el responsable de l'explotació. Però aquest ha estat des de sempre el meu 'hobby', ho era abans de petit i ho és ara. Crec que tothom hauria d'intentar que la seva passió fos també el seu projecte de vida. Les coses anirien millor.

Ets el titular de la teva pròpia explotació... Sí, tinc una petita explotació amb quaranta caps de vaca bruna, el que passa és que convisc amb la família i si ho ajuntem tot, estaríem parlant d'uns dos-cents caps de bestiar. Cadascú s'ocupa sobretot de la seva part, però ens ajudem els uns als altres.

On vas estudiar? Vaig fer un cicle formatiu de grau mitjà i finances a l'Institut de Sort i després vaig anar a Tremp a fer el curs pont per si més endavant volia fer el grau superior. Quan vaig acabar el curs pont, vaig decidir que m'havia de quedar a casa i fer de ramader.

Com es fa això de convertir-se en ramader? Primer de tot es tracta de tenir-ho clar i després vas escollint les diferents possibilitats i els recursos existents. En el meu cas, vaig agafar una petita part de terres de casa i vaig llogar-ne unes altres a un propietari veí. Aquesta va ser la base que em va permetre començar i a partir d'aquí vaig anar a Agricultura i em vaig acollir als ajuts per a la incorporació de joves. Així va començar tot.

Són una bona eina aquests ajuts? No n'hi ha prou, segurament alguns ho hem tingut més fàcil que altres perquè ja sabem què comporta i on et fiques i perquè partíem d'unes finques ja existents. Però crec que el sistema no està pensat perquè hi hagi incorporació de gent nova, vull dir joves que no vinguin d'una casa amb explotació ramadera. Conec joves sense relació prèvia amb la ramaderia, que van fer el curs a l'Escola de Pastors, i que tenen grans dificultats per introduir-se en el sector.

Com el veus el sector? Molt necessari, és imprescindible que sigui fort. El nostre paisatge sense la ramaderia no seria el mateix i els nostres petits pobles estarien tancats, perquè els ramaders, almenys als nuclis del voltant de Sort, suposen més de la meitat de les famílies que hi viuen tot l'any.

Els pobles es buiden... Em preocupa molt el despoblament. La fixació de la població també va lligada a l'activitat ramadera i la gràcia de la ramaderia és que segueix donant vida a molts poblets que s'estan morint. Em sap greu veure com fills del poble se'n van a fora a pujar una família, encara que sigui a Sort, i veure com cada any que passa som més pocs.

I la teva passió va lligada a aquest bocí de país... Des d'un inici tenia dos objectius al cap: fer de ramader a Olp, però mai tancant la porta a altres pobles del Sobirà i del Pirineu, i fer-ho lligat al sector oví o boví. Finalment vaig optar per les vaques de carn, però tinc un anhel i una inquietud pels ramats d'ovelles. Potser en tindré més endavant.

Quina valoració en fas de tot plegat? El pitjor és la burocràcia que hi ha i els papers que s'han d'emplenar. Ens passem moltes hores en la gestió administrativa de l'explotació.

I el millor? Sens dubte, el millor és disfrutar-ho. Ho disfruto tant que amb molts diners no estaria pagat fent una altra cosa. Els animals són molt agraïts, crec que és molt més fàcil tractar amb animals que amb persones.

Logo Generalitat Joves (web)