GASTRONOMIA

Eugeni Celery: “Ara ens caldria un altre Zulueta amb les idees clares”

Eugeni Celery és el propietari de la Formatgeria Eugene de la Seu d’Urgell, un establiment centenari i de referència per als amants del formatge, tant a l’Alt Pirineu com al conjunt del país.

Eugeni Celery
photo_camera Eugeni Celery a la seva formatgeria de la Seu d'Urgell/ FS

A finals del segle XIX l’Alt Urgell i el conjunt del Pirineu dibuixava les característiques d’una societat agrària tradicional. De tots els conreus existents, la vinya era l’únic que suposava una font de riquesa notable. Malauradament, la plaga de la fil·loxera, detectada a partir de 1890, va obligar a arrencar els ceps i provocà una greu crisi econòmica. Calia trobar conreus alternatius i va ser aleshores quan Josep Zulueta i Gomis, advocat i agrònom de formació, inicià la introducció de la vaca suïssa a la Seu d’Urgell, on havia adquirit algunes terres. Amb la constitució el 1914 de la Mancomunitat de Catalunya i gràcies a la seva política de foment del cooperativisme agrari, el 1915 s’autoritzà el projecte de Zulueta i es fundà la Sociedad Cooperativa de Lechería Sindicato Agrícola, la primera cooperativa lletera de l’estat, que a partir de 1935 es denominaria Societat Cooperativa Lletera Cadí. Josep Zulueta, que també va ser diputat a les Corts pel districte de Vilafranca del Penedès vint anys seguits (1903-23), va liderar la creació de la Cooperativa basada en un model que ell mateix havia descobert a França i que funcionava eficaçment. Tot i que els inicis no van ser gens fàcils, la bondat del projecte aconseguí amb els anys una transformació radical en el model agrari tradicional que s’ha mantingut vigent fins als nostres dies. 

Zulueta va liderar la creació de la Cooperativa basada en un model que ell mateix havia descobert a França

Josep Zulueta, per obtenir els seus objectius, va saber envoltar-se de les persones més emprenedores i dinàmiques de la Seu i comarca. Una d'aquestes va ser Eugeni Celery Iscla, padrí d'Eugeni Celery Puigdemasa, actual propietari de la Formatgeria Eugene i tercera generació al capdavant de l’establiment. Eugeni Celery Iscla, que era tractant de bestiar i originari de Saint-Girons, a l’Ariège, es va traslladar a viure a la Seu on es va casar amb Josefina Porta, filla de la Parròquia d’Hortó, i el 1909 van obrir una carnisseria al carrer Major de la Seu, a ca la Rata, just davant per davant de Cal Rovelló. La padrina Josefina és recordada encara avui per tota una generació d’urgellencs pel seu caràcter afable i per obsequiar amb una paperina de formatge ratllat a tota la canalla que entrava a la seva botiga. L’avi Celery, persona inquieta, d’idees progressistes i republicanes com Zulueta, participava activament de la vida ciutadana mogut pels ideals de prosperitat i oportunitats per a tothom i compartia reunions polítiques amb els dirigents locals de l’època.

L’avi Celery, persona inquieta, d’idees progressistes i republicanes com Zulueta, participava activament de la vida ciutadana

A la carnisseria d’Eugeni Celery, que tenia les quadres del bestiar al carrer de les Eres, s’hi despatxaven els formatges i la mantega de la Cooperativa Cadí. La mort li va arribar als cinquanta-cinc anys i va ser el seu fill Eugeni Celery Porta qui va donar, a partir d’aquell moment, un fort impuls a la formatgeria i qui va començar a omplir la botiga de formatges d’altres procedències i productes gastronòmics variats i de qualitat. Ja no se servia únicament el gènere de la Cooperativa Cadí, sinó també el de Lleteries de la Seu d’Urgell SA, que es va crear el 1923 a conseqüència de l’escissió d’uns socis de la primera i que acabaria tancant el 1989.

L’arribada de formatges de tota mena provinents de França també tenien el seu lloc a les neveres i els aparadors de l’històric establiment de la Seu. Lola Puigdemasa, dona d’Eugeni Celery Porta i mare de l’actual propietari, va ser el puntal de Ca l’Eugene fins a la seva mort. Aquest negoci és avui el que és gràcies al treball i l’esforç que han fet sempre les dones de casa nostra, assegura amb convenciment Eugeni Celery Puigdemasa, l’actual propietari, casat amb Joana Cosconera.

Aquest negoci és avui el que és gràcies al treball i l’esforç que han fet sempre les dones de casa nostra

Eugeni Celery Puigdemasa va cursar estudis superiors a fora, però de ben petit ja tenia clar que el seu futur el volia lligat al negoci familiar. El 1983 es va posar rere el taulell i encara hi és, oferint una extraordinària oferta de formatges, xarcuteria, embotits i altres productes delicatessen. Apassionat del món del formatge, ha aconseguit que el seu sigui avui un establiment de referència, tant a l’Alt Pirineu com al conjunt del país. Celery, Mestre Formatger, estima, cura, afina i millora els formatges de totes les procedències que serveix amb devoció a la seva botiga del carrer Major de la Seu d’Urgell. Compra directament als formatgers artesans, fa madurar els formatges en la seva cava d’afinador professional -els acarona- i quan estan al punt els ofereix als seus clients, els en parla, els comenta, els aconsella, els viu i els fa viure amb coneixement i passió, a parts iguals. Soc incapaç de vendre un formatge que a mi no m’agradi, necessito tenir el millor producte per a oferir-lo amb honestedat als meus clients, reconeix. Ca l’Eugene disposa de prop de dues-centes referències de tota mena, d’aquí i de fora, i també esdevé un gran aparador per a les petites formatgeries artesanals que han sorgit escampades per tot el Pirineu.  Celery defineix la seva botiga com un projecte molt personal que el fa diferent del d’altres establiments existents al sector. La meva feina m’ha fet feliç i em fa feliç cada dia, assegura.

Necessito tenir el millor producte per a oferir-lo amb honestedat als meus clients

Amb la responsabilitat de trobar-se al davant d’un establiment de més de cent anys d’història, es planteja un futur insegur, davant un relleu generacional incert. No sé encara el que faré i tampoc el que finalment voldran fer els meus fills, però no descarto tancar. Tinc un marge de quatre anys per decidir, afirma. Eugeni Celery sempre ha estat una persona d’esperit crític, compromesa amb el present i el futur de la seva ciutat i ara es mostra preocupat per la situació econòmica i social que pateix, sobretot per la manca d’idees i de decisions per sortir de l’atzucac en el que ens trobem, es lamenta. Ara ens caldria un altre Zulueta amb idees clares i projecte solvent per dinamitzar l’economia.