Lluís Escaler i Espunyes, fill de Josep Escaler i de Victòria Espunyes, va néixer a ca l’Escaler Vell d’Oliana el dia 3 de febrer de 1897. Fou el vuitè d’onze germans. De jove va cursar el batxillerat a la Fundació Ignasi Esteve, d’Oliana, i ja batxiller es desplaçà a Barcelona, on va obtenir el títol de perit agrònom, un mestratge que no va exercir mai. Durant vint anys va treballar com a comptable a la Casa Nèlia, una fàbrica de galetes i xocolata establerta a Barcelona.
L’any 1924 es casa amb Assumpció Coy, de ca l’Hermenegildo, i instal·len la seva residència a la Ciutat Comtal. Va simpatitzar amb la Lliga Regionalista, i posteriorment amb la Unió Catalanista, cosa que el va menar a pronunciar un bon seguit de mítings arreu de Catalunya ―Barcelona, Gandesa, Benissanet, Móra la Nova, Cardona, Cornellà, Esparreguera, Lleida, Oliana, Solsona, Bassella, Ponts...―, al costat de patriotes tan significats com Arístides Danyans, Daniel Cardona, Rafael Dalmau, Pelegrí Llangort, Daniel Roig i Pruna, Salvador Salat, Simó Llauneta...
Caricatura d’Alejandro Larroux, polític demagog, espanyolista i anticalà, obra de Lluís Escaler. (Arxiu Josep Espunyes.)
L’any 1922 va participar en la fundació d’Estat Català. Nou anys més tard va abandonar el partit, disconforme amb la línia política que seguia Francesc Macià, moment en què pren part en la creació de Nosaltres Sols! i n’és elegit president.
Lluís Escaler també va ser secretari de la Lliga dels Drets de l’Home de Catalunya, secretari del Centre Comarcal Lleidatà i soci de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. Esperit sensible a l’art, va escriure alguns articles i va practicar la caricatura i el dibuix, signant amb els noms de Juli, Lluís i Juli Lluís. També es va interessar per la lingüística, l’etnografia i el folklore català. En un dels seus treballs, Calendari folklòric d’Oliana, Escaler hi escriu: «Fill d’aquesta beneïda terra de l’Urgellet, on he viscut durant una bona part de la meva vida, i amb unes quantes notes folklòriques d’aquesta comarca aplegades fidelment, m’he proposat adduir els trets més característics de la vila d’Oliana en lo que fou i és encara».
Dialectologia, una de les obres de Lluís Escaler sobre la llengua d’Oliana. (Arxiu Josep Espunyes.)
El 6 d’abril de 1939 fou detingut a les oficines de la Casa Nèlia i empresonat a la Model. Un consell de guerra el condemnà a mort, acusat de ser un «celoso catalanista», un «coloso del separatismo» i un «destacado y peligroso sujeto para la Causa Nacional». Fou executat el 23 d’abril de 1939, al Camp de la Bota, i enterrat en una fossa comuna al fossar de Montjuïc, sense dir-ne res a la família ni esmentar-ho la premsa.
Lluís Escaler no comptava, i per això no va fugir a l’estranger, que el pitjor crim per al franquisme era haver estat català i comportar-se com a tal.
Josep Espunyes. Membre de la Comissió 90 anys de Nosaltres Sols!
