La primera jornada sobre aprofitaments forestals al Pirineu, celebrada divendres a Vilamur (Soriguera), va congregar una cinquantena de persones vinculades al sector forestal, la bioenergia i la gestió del territori. L’objectiu va ser compartir estratègies per impulsar xarxes de calor amb biomassa, una eina que guanya pes a l’hora de reduir dependències energètiques i dinamitzar els municipis de muntanya.
L’acte, sota el títol Boscos que escalfen: Solucions locals amb xarxes de calor de biomassa al Pirineu, va comptar amb una presència institucional i tècnica destacada.
Institucions que van reafirmar el seu compromís amb la bioeconomia
En la inauguració, el vicepresident del Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida, Jordi Verdú, va remarcar que el Pallars Sobirà aspirava a esdevenir “un referent en innovació verda i bioeconomia”, i va defensar que la gestió forestal podia convertir “reptes en oportunitats per a tota la demarcació”.
A la benvinguda també hi van intervenir:
-
Josep Ramon Fondevilla, alcalde de Soriguera
-
Carlos Isus, president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà
-
Jaume Dalmau, cap del Servei d’Empresa
Tots tres van coincidir que la biomassa podia reforçar l’autonomia energètica dels pobles pirinencs perquè permetia connectar recursos locals amb tecnologia propera i accessible.
Crèdits climàtics i noves eines de gestió
Verdú va explicar que, en el marc de l’Agenda Compartida “Lleida, Terra d’Oportunitats”, la Diputació treballava en la definició d’un sistema de crèdits natura forestals. Aquest model hauria de permetre monetitzar els serveis ambientals que presten els boscos —majoritàriament municipals— i fer compatibles la conservació, la rendibilitat i la cohesió territorial.
Una de les ponències més seguides va ser la dedicada a la bioeconomia forestal i els crèdits climàtics, a càrrec de Teresa Botargues, assessora de Transformació, i dels tècnics Manel Martínez i Gemma Sanvisens. La sessió va mostrar com aquest instrument podia reforçar la viabilitat de la gestió forestal sostenible, especialment en zones de muntanya.
El CITe de bioeconomia forestal, a punt d’obrir a Sort
Durant la jornada també es va confirmar que pròximament entraria en funcionament el Centre d’Innovació Transformativa Especialitzat (CITe) en bioeconomia forestal de Sort. El nou espai s’afegiria a la xarxa formada per:
-
Alcarràs (bioeconomia agropecuària)
-
Balaguer (energia sostenible)
-
Lleida (cadenes de valor agroalimentàries)
El centre havia de facilitar la transferència de coneixement, la formació i l’acompanyament de projectes vinculats al sector.
Experiències locals i reptes immediats del sector
El programa va incloure ponències sobre:
-
L’estat dels boscos del Pallars Sobirà
-
Models de xarxes de calor amb biomassa
-
Experiències locals com les de Soriguera i Sant Pere de Torelló
-
Una taula rodona amb empreses i emprenedors del sector
Els participants van analitzar reptes com la logística, la necessitat d’inversions o la professionalització dels equips, alhora que van subratllar les oportunitats d’un recurs renovable amb impacte directe en l’economia local.
Una mirada cap a un Pirineu que valorava els seus recursos
Per un dia, Vilamur va reunir alcaldes, tècnics, estudiants i emprenedors que compartien una mateixa convicció: els boscos del Pirineu no només protegien el territori, sinó que també podien generar energia neta i activitat econòmica.
La jornada va deixar la sensació que la biomassa i la gestió forestal sostenible podien esdevenir una aposta decidida per al futur d’un territori que sempre ha sabut reinventar-se.
