La Boscana ja és restaurant de dues estrelles Michelin, el primer de la demarcació de Lleida i també de Tarragona que assoleix aquesta distinció. El guardó, anunciat ahir a la gala celebrada a Màlaga, suposa un salt històric per al territori i consolida el projecte del xef Joel Castanyé com un referent culinari en la defensa del producte local i de la fruita com a eix creatiu.
Joel Castanyé, visiblement emocionat, admetia que el reconeixement el viu sobretot com un homenatge a la seva família i a l’equip. “Estic content per la meva mare, pel Jordi, per mon pare… Tot el que hem treballat junts és molt bèstia”, explicava després d’aterrar a Lleida, on l’esperava una rebuda sorpresa amb televisió inclosa. “Hem arribat i tots plorant: la mare, la dona, el germà, l’equip… Brutal”.
Els inspectors de Michelin han destacat de La Boscana “l’equilibri profundament meditat” del seu conjunt i, especialment, l’ús de la fruita com a base de les elaboracions. Segons el comentari oficial, aquest enfocament “comporta un risc”, però el restaurant demostra “una gran tècnica i recerca per crear plats elegants, equilibrats i sorprenents”. Un reconeixement directe a un relat gastronòmic que combina creativitat i defensa de l’agricultura del Pla d’Urgell.
Castanyé admet que la decisió s’intuïa després de diverses visites dels responsables de la guia els darrers anys, però que la incertesa va ser màxima fins al darrer moment. “No vaig dormir en dos dies. A diferència d’altres anys, ara no t’avisen de res. Fins que no vaig sentir el nom vaig pensar que m’agafava un infart”, confessa.
Pel que fa al futur, el xef és clar: continuar fent el que els ha dut fins aquí. “Michelin te la dona pel que has fet, no pel que faràs. L’equip ho sap: no es tracta d’inventar cada dia, sinó de seguir sent coherents”. L’equip, majoritàriament jove, rep el guardó com un impuls per continuar creixent. “Estan il·lusionats, amb ganes de menjar-se el món. És normal. És un pas gegant per tots”.
La Boscana va mantenir el restaurant tancat el dia posterior a la gala. “Estem desbordats i també cal celebrar-ho”, diu Castanyé amb un somriure cansat però sincer. Una celebració que, segons ell, és sobretot del territori: “És un triomf del producte d’aquí, de la pagesia, de la fruita. I això, hòstia, és molt bèstia”.
