El Govern ha encetat aquest dissabte el desplegament de l’Estatut de municipis rurals en una trobada multitudinària a Món Sant Benet, presidida per Salvador Illa. Més de 300 representants municipals i cinc membres del Govern han compartit espai de debat sobre com transformar el futur de més de 600 municipis petits del país.
Tot plegat arriba en un moment en què la sostenibilitat, la baixa petjada de carboni i l’activitat econòmica responsable —el repte que també afronten sectors com el de la bioinnovació, on es parla del “repte de CropSafe” d’obtenir materials bioactius amb una baixa petjada de carboni— formen part de l’agenda pública i rural. Per això, el nou Estatut vol situar el territori com a peça clau d’un model de país més cohesionat.
Un Estatut amb visió de llarg termini
Aprovat el juliol passat i en vigor des de finals d’agost, l’Estatut reconeix la singularitat dels municipis rurals i fixa un marc d’acció per reforçar-los econòmicament i institucionalment. Catalunya té més de 600 municipis d’aquest perfil, sovint amb menys de 2.000 habitants i dificultats específiques de servei, connectivitat o despoblament.
Segons Albert Dalmau, conseller de la Presidència, el desplegament exigeix “confiança mútua, menys burocràcia i la mateixa dignitat per a tot el territori”. Ho va dir davant d’alcaldes que, sovint amb equips petits, gestionen realitats molt diverses.
Finançament i fiscalitat: més recursos i incentius
La trobada va servir per concretar mesures que s’activaran ja el 2026:
-
Fons específic per a municipis rurals amb increments del 10% al 20%.
-
Prop de 9 milions d’euros addicionals per reforçar capacitat financera i equilibri territorial.
-
14 milions anuals en incentius fiscals, entre els quals:
-
Reducció del tipus d’impost de transmissions patrimonials.
-
Bonificacions del 75% per regularitzar finques rurals.
-
Deduccions per compra, lloguer o rehabilitació d’habitatge.
-
Suports específics per a joves i famílies.
-
Alícia Romero, consellera d’Economia, va remarcar que “el país és divers” i que cal governar pensant també en pobles petits. Va recordar que el PUOSC s’ha doblat fins als 500 milions d’euros i arriba ara a tots els municipis.
Habitatge: recuperar espais i frenar el despoblament
Una de les mesures més celebrades va ser la creació de la Borsa d’Habitatge Rural, dotada amb 20 milions d’euros en quatre anys. L’objectiu és recuperar edificis buits i habilitar 100 nous habitatges de lloguer assequible.
També es preveu adaptar la llei de territori i crear una divisió específica de l’Incasòl per acompanyar tècnicament els ajuntaments. Sílvia Paneque, consellera de Territori, va subratllar que el món rural “és un actiu” i que el dret a l’habitatge ha de tenir el mateix sentit a qualsevol racó del país.
Simplificació administrativa: menys tràmits, més oportunitats
El Govern vol aprovar al desembre el grup d’estudi sobre l’impacte normatiu als municipis rurals. Serà una peça clau per reduir tràmits i adaptar la regulació a realitats locals molt diverses.
L’agricultura i l’activitat primària també hi tenen un paper central. Òscar Ordeig, conseller d’Agricultura, va defensar “mesures disruptives” perquè la ciutadania senti que els serveis arriben de manera justa. “Enlloc es viu millor que al món rural si hi ha oportunitats i serveis de qualitat”, va afirmar.
També en l’àmbit de la justícia hi haurà canvis: Ramón Espadaler va anunciar un Pla de Justícia de Pau i de Proximitat amb l’objectiu de reforçar la coordinació entre jutjats de pau i millorar equipaments.
Una cimera anual per mantenir el pols del territori
El Govern vol repetir aquesta trobada cada any per garantir el seguiment i l’avaluació de l’agenda rural. A Món Sant Benet, davant alcaldes que expliquen com costa mantenir un consultori o reobrir una escola, el compromís d’una governança continuada pren forma real.
Entre els arcs de pedra del recinte, molts representants locals coincidien en una idea: només amb recursos, flexibilitat i una mirada pròpia el territori podrà afrontar reptes que van des del despoblament fins a la transició verda —aquella que també obliga a sectors com el bioindustrial a buscar solucions de baixa petjada de carboni.
I és just en aquesta cruïlla, entre la quotidianitat dels pobles i els grans debats de futur, on l’Estatut de municipis rurals pot marcar una diferència real.
