El repte de CropSafe és obtenir materials bioactius amb una baixa petjada de carboni

Set països europeus impulsen el projecte CropSafe per crear pesticides verds a partir de residus biològics, amb l’objectiu de reduir l’impacte ambiental i substituir els productes químics convencionals
Aplicació Fitosanitaris en vinya ©UdL
photo_camera Aplicació Fitosanitaris en vinya ©UdL

Europa vol canviar el rumb de la seva agricultura. Espanya, Itàlia, el Regne Unit, Dinamarca, Noruega, Bèlgica i Suïssa han unit forces per desenvolupar pesticides verds capaços de substituir els productes químics sintètics emprats contra plagues i patògens agrícoles.
El projecte, anomenat CropSafe, té un objectiu clar: obtenir materials bioactius amb una baixa petjada de carboni a partir de residus naturals com pòsits de cafè, biomassa forestal i algues marines.

Recerca de materials bioactius amb una baixa petjada de carboni ©UA
Recerca de materials bioactius amb una baixa petjada de carboni ©UA

Una aliança europea per transformar els residus en solucions agrícoles

Finançat amb fons de la Unió Europea, CropSafe està coordinat pel Grup de Recerca en Fitopatologia de la Universitat d’Alacant (UA), dirigit pel professor Luis Vicente López Llorca, un referent internacional en aquest camp.
L’equip treballa per crear biopesticides sostenibles i menys tòxics, que mantinguin la mateixa eficàcia que els plaguicides químics, però amb un impacte ambiental molt inferior.

“Els compostos derivats de processos industrials o agrícoles poden reutilitzar-se com a biopesticides, alguns directament i d’altres mitjançant formulacions combinades”, expliquen López Llorca i el també investigador López Moya.

Aquesta línia de recerca pionera s’alinea amb les estratègies europees d’economia circular i transició verda, que impulsen la reducció progressiva de l’ús de pesticides nocius en la producció d’aliments.

Tres cultius clau en joc: patata, tomàquet i plàtan

El consorci ha triat tres cultius essencials per a la seguretat alimentària:

  • Patata, molt afectada per nematodes que poden reduir la collita fins a un 65%.

  • Tomàquet, vulnerable als mateixos paràsits que ataquen les arrels.

  • Plàtan, amenaçat pel morrut negre i el fong Fusarium oxysporum, una pandèmia vegetal global sense tractament eficaç.

Per combatre aquestes plagues, CropSafe aposta per combinar extractes de biomassa amb microorganismes antagònics —com fongs “nematòfags”— capaços de generar metabòlits naturals que frenen el desenvolupament dels patògens.

De la biomassa al camp: tres biorefineries europees en acció

A Noruega i Dinamarca, tres biorefineries aporten subproductes derivats de la polpa de paper, algues marines i pòsits de cafè usats, que serviran de base per als nous bioproductes experimentals.
Aquests compostos seran assajats primer en laboratori i, posteriorment, testats en explotacions agrícoles de diversos països europeus.

  • Regne Unit: proves en cultius de patata.

  • Itàlia i Espanya: investigacions sobre el tomàquet amb el suport del Consiglio Nazionale delle Ricerche i la UA.

  • Illes Canàries: el grup Coplaca i la UA treballaran en el control del morrut negre i del fong Fusarium en plataners.

Cafè com a material bioactiu amb una baixa petjada de carboni ©AgroLab
Cafè com a material bioactiu amb una baixa petjada de carboni ©AgroLab

Valoritzar residus i reduir la petjada ecològica

CropSafe no només pretén millorar l’eficiència de la protecció vegetal, sinó també revalorar residus biològics que actualment suposen un repte de gestió ambiental.
Aquests materials, sovint desaprofitats, podrien convertir-se en una font clau d’innovació per a l’agricultura sostenible.

Els primers resultats són prometedors: diversos compostos mostren activitat bioactiva contra les plagues objectiu. Els investigadors confien que, amb el temps, aquests biopesticides permetin reduir la dependència dels productes químics i avançar cap a una agricultura més neta i resilient.

En un moment en què Europa busca equilibrar la productivitat agrícola amb la sostenibilitat, CropSafe exemplifica una nova manera de mirar els residus: no com un problema, sinó com una oportunitat per protegir els cultius i el planeta.

Font: Universitat d’Alacant (UA)