Les Garrigues són un paisatge de contrastos. Camps d’oliveres i ametllers, masies disperses i, al fons, la planta de Tracjusa. Des de fa anys, aquesta instal·lació de tractament de dejeccions ramaderes a Juneda és al centre del debat sobre el futur ambiental i econòmic de la comarca.
El 3 d’octubre, al Col·legi de Periodistes de Lleida, es va presentar l’últim informe de la consultora ERF-WATTEGA. El document, encarregat per GAP Cooperativa, és el tercer d’una sèrie iniciada el 2017. La seva conclusió principal és clara: el nou model de funcionament de Tracjusa és ambientalment viable i compleix amb els requisits de salut pública.
“El que hem fet és una anàlisi detallada de l’autorització ambiental i de les dades recollides durant una dècada. Els resultats mostren que la qualitat de l’aire a les Garrigues no només és bona, sinó que es manté estable”, explica Ivan Capdevila, consultor ambiental i autor de l’estudi.
Dades que parlen d’un aire més net
Entre 2014 i 2023, l’estació de vigilància atmosfèrica de Juneda ha registrat valors molt inferiors als límits europeus.
-
Diòxid de nitrogen (NO₂): menys de 20 μg/m³, per sota de la meitat del límit legal (40 μg/m³).
-
Partícules en suspensió (PM10): mitjana de 19 μg/m³ el 2023, sense superar mai el valor límit anual.
-
Ozò troposfèric (O₃): cap superació del llindar d’informació des de 2018.
Capdevila també va remarcar que no hi ha “cap correlació” entre el funcionament de la planta i els nivells de contaminació registrats. “En èpoques en què la planta va deixar de funcionar, com els anys 2014, 2017 i 2022, no es va registrar cap millora de la qualitat de l’aire”, va precisar.
El repte dels nitrats: la cara invisible
Tot i els bons resultats en qualitat de l’aire, l’informe apunta a un altre problema: els nitrats derivats dels purins ramaders. Les dejeccions superen la capacitat agrícola del territori, i sense solucions tecnològiques el sòl i les aigües subterrànies en pateixen les conseqüències.
Per això, GAP Cooperativa aposta per un model que combina l’aplicació al camp amb el tractament a Tracjusa. “Fa anys que avisem que no hi ha prou terres per absorbir tots els purins. El tractament és imprescindible”, apunten fonts de la cooperativa.
Europa pressiona amb nous límits
La nova Directiva 2024/2881 sobre qualitat de l’aire, que serà obligatòria el 2030, marca un horitzó exigent. A Juneda, però, ja es compleixen els futurs límits de NO₂ i O₃. Només el PM10 continua essent un repte compartit amb altres comarques catalanes.
El canvi de model comportarà reduccions significatives:
-
90% menys en emissions de NO₂.
-
86% menys en CO₂.
-
75% menys en monòxid de carboni.
-
48% menys en diòxid de sofre.
Reinventar-se: de la cogeneració a la gasificació
La supressió de les primes a la cogeneració va obligar Tracjusa a buscar alternatives. La resposta ha estat la gasificació de combustibles derivats de residus (CSR), una tecnologia consolidada internacionalment i amb menys emissions.
“El que volem és aportar dades objectives per fer front a certs debats de poc rigor i, fins i tot, amb certa demagògia que hi ha hagut al voltant de la planta”, va defensar Eduard Cau, president de GAP Cooperativa.
Cau va destacar, a més, que el nou model aportarà sostenibilitat econòmica a la instal·lació. En els darrers anys, Tracjusa ha pagat 3,3 milions d’euros en drets d’emissió de CO₂. Amb la nova planta, la situació canviarà: dels 5 milions d’euros d’ingressos previstos, 1,5 milions correspondran al metà i 3,5 milions a la venda d’aquests drets.
Podeu descarregar l'informe ambiental de TRACJUSA a Juneda i les Garrigues
Un projecte sota control
L’autorització ambiental inclou mesures de vigilància estrictes: analitzadors en continu connectats al sistema XEAC, controls externs i informes anuals públics. La Generalitat exigeix que totes les dades siguin accessibles i auditables, amb l’objectiu de garantir la transparència.
Una peça de futur per a les Garrigues
L’anàlisi de l’autorització ambiental de TRACJUSA és més que un document tècnic. És el reflex d’un territori que busca com conjugar ramaderia, salut pública i desenvolupament econòmic.
Com recordava el consultor Capdevila, “no hi ha evidència que l’activitat de Tracjusa hagi empitjorat la qualitat de l’aire”. I, com defensava Cau, el nou model és també una aposta per assegurar viabilitat econòmica i donar resposta a les exigències ambientals europees.
En definitiva, la planta de Juneda es consolida com un model a observar: un projecte que vol convertir un problema —els purins— en una oportunitat per garantir futur i sostenibilitat a les Garrigues.
