El Departament d’Agricultura ultima “mesures addicionals” per incorporar agricultors no professionals en els ajuts del projecte de modernització del Canal d’Urgell. El conseller Òscar Ordeig ha avançat que busquen “diferents fórmules” per resoldre els dubtes sobre el moblament de finques, un apartat que ha generat inquietud en centenars de propietaris.
Actualment, el projecte preveu ajuts d’entre el 40% i el 70% de la inversió, però només per a:
-
Agricultors professionals
-
Empreses agràries
-
Explotacions agràries prioritàries
-
Joves pagesos
-
Organitzacions de productors de fruites i hortalisses
Aquesta limitació deixa fora molts titulars de finques —sobretot pagesos jubilats amb terres arrendades— que formen part del dia a dia del Canal.
Els regants reclamen més fons: “Les ajudes han d’arribar a tothom”
El president de la Comunitat General de Regants, Amadeu Ros, exigeix al Govern que incrementi els recursos perquè les ajudes no excloguin una part significativa del territori. Recorda que la realitat del canal és “complexa” i que el conveni inicial “deixa fora part de la gent jubilada que té terres arrendades”.
Ros insisteix que la prioritat és simple:
“Cal posar més diners perquè les ajudes arribin a tothom.”
Les millores que els regants reclamen —principalment l’ampliació dels perfils beneficiaris i fórmules que redueixin el cost real per finca— s’estan negociant amb el Departament i s’incorporaran al document d’aspectes complementaris publicat aquesta setmana.
Aquest document també especifica que el conveni no preveu cap interconnexió entre el Canal d’Urgell i el sistema del Segarra-Garrigues. Ros ho deixa clar:
“No hi ha cap fusió. Només aprofitarem quatre basses ja construïdes, unes 8.000 hectàrees infrautilitzades, per rebaixar el cost de portar pressió a peu de finca.”
JARC: modernitzar per garantir futur i no deixar ningú enrere
Des de JARC, es defensa que el reg modernitzat és clau per garantir produccions estables i mantenir la viabilitat de les explotacions en un clima cada vegada més advers. El president del sindicat, Rourera, afirma que “el sí del 21 de desembre és imprescindible” si es vol “un territori viu i amb futur”.
Tot i això, remarca que el cost és elevat i que “la responsabilitat de facilitar-lo és de les administracions”. Per això el sindicat reclama:
-
Activació urgent de les línies ICF Agroclima
-
Ajuts directes per reduir la càrrega econòmica
-
Un sistema que garanteixi que ningú queda enrere
Unió de Pagesos demana ajornar la votació fins al 2026
En paral·lel, Unió de Pagesos considera que el projecte necessita més temps i més consens. El sindicat proposa ajornar la votació fins al segon trimestre del 2026, ja que creu que si es manté el 21 de desembre, “el no s’acabarà imposant”.
Entre les seves peticions clau, exposades en la reunió d’aquest dilluns amb el conseller, hi ha dues línies principals:
-
Impulsar la concentració parcel·lària, tant pública com privada, per reduir costos i millorar la gestió de l’aigua.
-
Fórmules més atractives per al moblament de les finques que alleugeriran la inversió que ha d’assumir cada regant.
El sindicat insisteix que cal més despesa pública i recorda que la concentració ordinària és especialment útil en zones amb obres previstes, mentre que la privada s’hauria de simplificar reduint de tres a dues persones el mínim per iniciar-la.
Ordeig respon: el Govern hi és per “escoltar, ajudar i aclarir”
Davant la petició d’ajornament d’Unió de Pagesos i de les demandes dels regants, Òscar Ordeig manté una posició de neutralitat institucional. Reconeix que el Govern no decidirà el calendari i que el seu paper és estrictament mediador:
“El Govern fa d’interlocutor entre la Comunitat de Regants i els pagesos. La part que ens toca és la d’escoltar, ajudar i aclarir. L’acord l’han de fer ells.”
El conseller assegura que presentaran aviat les noves mesures perquè tots els regants —professionals o no— tinguin l’opció d’accedir als ajuts, però subratlla que la decisió final sobre el projecte correspon al territori.
A les portes de la votació, el Canal d’Urgell viu un debat intens entre la necessitat de modernitzar-se, les dificultats de finançament i la demanda de consens. La mirada es manté fixa en les properes setmanes, quan es jugarà el futur d’un sistema de reg que, més que una infraestructura, és el batec agrícola de tot un territori.
