La tensió creix al voltant del futur del Canal d’Urgell. La Plataforma Manifest del Gran Urgell va encendre les alarmes diumenge en fer públic un comunicat en què alertava d’un intent de modificació del cens de votants de la consulta sobre la modernització de la infraestructura. Per a l’entitat, es tracta d’un episodi “molt greu” que posa en risc la transparència i la legitimitat del procés.
Controvèrsia per la modificació del cens de votants
Segons Manifest, la Junta Permanent de la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell (CGRCU) hauria intentat introduir canvis substancials al cens sense sotmetre la decisió ni a la Junta de Govern ni a l’Assemblea General de Síndics, tal com estableixen els estatuts. El col·lectiu denuncia que s’hauria volgut incorporar al cens de col·lectivitats els vots dels abastaments i dels salts hidroelèctrics, sense retirar-los del seu lloc habitual a l’Assemblea. “Votarien dues vegades pel mateix dret”, exposen, “una com a membres de l’Assemblea i una altra dins la votació per superfície”, cosa que, a parer seu, altera l’equilibri democràtic del sistema.
Exigències de la plataforma Manifest del Gran Urgell
Manifest ho qualifica d’“intent de vot doble” i de “manipulació inadmissible”, perquè s’hauria fet de manera unilateral i sense debat previ. Per això exigeixen la paralització immediata de qualsevol modificació del cens i demanen “explicacions i responsabilitats” per una actuació que consideren “incompatible amb els valors d’una comunitat democràtica”. L’entitat, a més, fa una crida a les demarcacions i col·lectivitats a mantenir-se vigilants i informa que, abans que comencin les votacions, preparen accions per explicar detalladament la seva visió del projecte i “que tothom voti amb la màxima informació”.
Resposta de la CGRCU i reacciones
En saber-ho, els representants de Manifest van demanar explicacions al president de la CGRCU, Amadeu Ros. Aquest hauria afirmat desconèixer els fets i s’hauria compromès a investigar-los. Tanmateix, segons els regants, encara no han rebut cap confirmació ni desmentiment oficial. Un silenci que, per altra banda, contribueix a augmentar la inquietud.
Reclamacions sobre assemblees i continuïtat del debat
El malestar s’ha agreujat perquè, contràriament al que reclama la plataforma, la CGRCU no ha convocat cap assemblea per debatre les possibles modificacions del conveni de modernització. En paral·lel, regants i entitats agràries es van reunir recentment amb el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig. Segons Manifest, aquesta trobada no hauria estat ben rebuda per la CGRCU, que no hi va participar.
Propostes de modificació del conveni de modernització
Durant la reunió —celebrada en un clima de preocupació, però també d’esperança—, els assistents van presentar cinc propostes de modificació del conveni: garantir les dotacions d’aigua, assegurar uns preus estables, desvincular el projecte del Segarra-Garrigues, garantir la concentració parcel·lària i habilitar ajuts per finançar el mobiliari de les explotacions. Segons els redactors, es tracta de mesures destinades a protegir la continuïtat i la viabilitat de les explotacions.
Fonts presents afirmen que el conseller Ordeig va considerar les propostes “correctes i assumibles”, tot i que la seva aprovació definitiva recau en la Junta de Govern de la CGRCU. Mentre això no passi, el debat continua obert i els posicionaments públics de les organitzacions agràries evidencien visions contraposades.
Posiciones enfrontades dels sindicats agraris
Unió de Pagesos reclama més temps i més consens. Per al sindicat, mantenir la votació el 21 de desembre és precipitat i, si es manté la data, “el no s’acabarà imposant”. Per això demanen ajornar la consulta fins al segon trimestre del 2026. JARC, contràriament, considera que no es pot seguir ajornant decisions i defensa que el reg modernitzat és essencial per mantenir la viabilitat de les explotacions en un context climàtic advers. Per al sindicat, “el sí del 21 de desembre és imprescindible” si es vol “un territori viu i amb futur”.
L’assemblea de la col·lectivitat 13 del Canal d’Urgell, un reflex de tensions per la modernització
L’assemblea de la col·lectivitat 13 que va tenir lloc aquest dilluns a Miralcamp, va posar llum a les inquietuds creixents d’uns regants que se senten dividits per la modernització del canal. El debat es va intensificar perquè, per tal d’aprovar el projecte, caldrà un 75,01% de vots favorables, un llindar que molts consideren excessiu.
Els assistents van recordar que les ordenances també permeten decidir per majoria simple del 51%, i criticaven que la Junta hagués optat “per la fórmula més dura”. El president de la col·lectivitat 13, Jaume Perera, defensava que només aplicaven la normativa vigent i que un canvi de reglament —que podria allargar-se entre dos i tres anys— arriba tard davant el calendari imposat per l’Administració.
Una votació que arriba amb el cens qüestionat
Perera va reconèixer el malestar generat per l’intent de modificar el cens per incorporar vots d’abastaments urbans i altres usos. Segons diversos regants, aquest moviment podria alterar l’equilibri intern de representació, un punt especialment sensible en una col·lectivitat on la superfície conreada i la titularitat de les finques sovint passen de pares a fills sense actualitzar-se administrativament.
Aquest malestar es combina amb la fricció derivada de la reunió de la setmana passada entre les organitzacions agràries i la conselleria d’Agricultura. En aquella trobada, les entitats van reclamar una proposta “més inclusiva”, més ben finançada i amb més temps per deliberar. El Canal, però, ha rebutjat ajornar la votació.
Un projecte clau en temps de sequera, però amb ombres sobre el finançament
En el rerefons, el debat és molt més profund. Hi ha regants que temen endeutar-se en un moment d’incertesa i sense un conveni de finançament tancat. Altres alerten que un no rotund pot fer perdre una inversió estratègica per al futur de l’agricultura a la zona, especialment en un context de sequeres recurrents que ja condicionen produccions i rendiments.
Entre els punts que més preocupen els assistents destaquen:
-
Costos i endeutament: por a comprometre’s sense garanties d’ajuts.
-
Infraestructura obsoleta: necessitat de modernitzar per millorar eficiència i estalvi d’aigua.
-
Calendari ajustat: poc marge per analitzar la documentació tècnica.
-
Representativitat del cens: demandes per assegurar un vot equilibrat i transparent.
Una decisió que es jugarà el 15 de desembre
La col·lectivitat fixarà la posició definitiva en una assemblea extraordinària el 15 de desembre, amb un únic punt a l’ordre del dia: votar sobre la modernització. Només podran participar-hi els titulars inscrits al padró de la Comunitat General, de manera que molts propietaris hauran d’actualitzar les dades si volen garantir el vot de les seves hectàrees. També es permet delegar el vot.
El pavelló de Miralcamp serà, un cop més, l’escenari on confluiran expectatives, temors i el pes de decisions que poden marcar el futur d’una de les zones regants més emblemàtiques del Pla d’Urgell. Perquè, al final, cada gota compta i cada vot també.
