Els cavalls poden convertir-se en aliats estratègics de la gestió forestal i la prevenció d’incendis als paisatges mediterranis. Un estudi interdisciplinari liderat per la Universitat de Lleida (UdL) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), publicat a la revista Agroforestry Systems, revela que aquests animals adapten la seva dieta segons la raça, l’entorn i el maneig. Aquesta flexibilitat els fa complementaris d’altres herbívors en estratègies sostenibles de reducció de biomassa inflamable.
Un àmbit poc explorat fins ara
Fins ara, la recerca sobre ramaderia extensiva per a la prevenció de focs forestals s’ha centrat sobretot en ovelles i cabres, amb estudis puntuals sobre races bovines rústiques. “Els cavalls s’han estudiat molt poc en aquest context, perquè tradicionalment se’ls ha classificat com a pasturadors d’herbàcies amb poc impacte sobre la vegetació llenyosa”, explica Ariadna Nieto-Espinet, investigadora Ramón y Cajal de la UdL. Segons ella, aquest treball és un dels primers que analitza amb dades empíriques el potencial dels cavalls en la gestió forestal mediterrània.
Tres escenaris per entendre el paper dels cavalls
L’equip ha analitzat tres casos concrets per avaluar el potencial dels cavalls en la gestió del sotabosc:
-
Reserva de Boumort: cavalls de Przewalski en semillibertat en un paisatge mosaic, amb una càrrega ramadera molt baixa (0,02 caps per hectàrea i any).
-
Parc Natural del Garraf: raça rústica Pottoka en pastura contínua i semillibertat durant un any, amb càrrega baixa (0,2 caps/ha/any).
-
Pastura dirigida amb cavalls creuats: actuacions a curt termini, alimentació suplementària i càrrega alta (2,5 caps/ha durant un mes i mig).
Per determinar la dieta s’han recollit 50 mostres fecals fresques i s’han aplicat anàlisis microhistològiques i models estadístics avançats. Les investigacions han contemplat espècies llenyoses com Quercus, Juniperus i Pistacia, així com herbàcies com el llistó (Brachypodium retusum).
Resultats: flexibilitat alimentària i impacte sobre el paisatge
Els resultats mostren que els cavalls de Przewalski, en paisatges en mosaic amb camps i matolls, mantenen oberts els espais menjant sobretot gramínies i amb poc impacte sobre la vegetació llenyosa.
Les races rústiques com la Pottoka gestionen eficaçment tant els combustibles fins com els més gruixuts: consumeixen primer gramínies fines i altament inflamables i, a mesura que aquestes s’esgoten, passen a les plantes llenyoses.
Els cavalls creuats, en pasturatge intensiu i a curt termini, passen ràpidament dels combustibles fins a les espècies llenyoses, mostrant el seu potencial per a actuacions de gestió dirigida.
“Els resultats amb els Pottoka i els creuats demostren clarament que els cavalls poden adaptar-se ràpidament al recurs disponible, incloent espècies llenyoses. Aquesta flexibilitat els converteix en un recurs valuós per a estratègies de prevenció d’incendis en paisatges mediterranis, complementant ovelles i cabres”, assenyala Jordi Bartolomé Filella, professor de la UAB. Nieto-Espinet afegeix que les races rústiques “tenen una gran capacitat adaptativa que les fa clau en tasques silvopastorals i en el manteniment dels paisatges oberts i del mosaic”.
Una eina prometedora en temps de canvi climàtic
Els investigadors coincideixen que calen més estudis a llarg termini per quantificar l’impacte directe dels cavalls en la reducció de biomassa inflamable. Tot i això, la seva adaptabilitat dietètica els situa com una eina prometedora dins d’estratègies de gestió forestal més sostenibles, especialment en un context de canvi climàtic, despoblament rural i increment del risc d’incendis.
La imatge dels cavalls recorrent boscos i prats mediterranis potser encara sorprèn, però els resultats apunten que poden ser part activa d’un futur en què la gestió del territori combina coneixement científic i pràctiques tradicionals per mantenir viu el paisatge.
