Un homenatge viu a la cuina tradicional catalana

Catalunya impulsa Gastrosàvies per mantenir viu el llegat culinari de les àvies

Amb més de 300 receptes recollides, Gastrosàvies preserva la cuina tradicional catalana i en garanteix la transmissió intergeneracional arreu del país
El projecte Gastrosàvies al restaurant La Boscana ©LaBoscana
photo_camera El projecte Gastrosàvies al restaurant La Boscana ©LaBoscana

En el marc del reconeixement de Catalunya com a Regió Mundial de la Gastronomia 2025, neix Gastrosàvies, un projecte destinat a preservar i transmetre la cuina tradicional catalana. Impulsat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i amb el suport de la Fundació Alícia, busca donar visibilitat al coneixement culinari de les persones grans i situar el paper de les àvies al centre de la nostra identitat gastronòmica.

Participants en el projecte Gastrosàvies Catalunya ©DARPA
Participants en el projecte Gastrosàvies Catalunya ©DARPA

Recerca de receptes i saviesa gastronòmica

Durant el 2025, s’ha dut a terme un ampli treball de camp en diverses comarques del país per identificar receptes representatives i trobar àvies disposades a compartir-les. Fins a principis de setembre s’han fet:

  • 18 sessions de treball etnogràfic amb grups de Gastrosàvies.

  • Més de 100 entrevistes personals.

  • Més de 300 receptes recollides en una quinzena de comarques.

Aquest arxiu documental continua ampliant-se fins a finals d’any per garantir que el patrimoni gastronòmic no es perdi.

De la tradició al vídeo: 12 mesos, 12 paisatges

Per difondre el coneixement recollit, s’han creat 12 videoreceptes que combinen productes i paisatges de cada mes de l’any dins del projecte “12 mesos, 12 paisatges” de la Regió Mundial de la Gastronomia 2025. Cada videorecepta va acompanyada del relat de la seva protagonista i del context històric i territorial del plat. Entre les receptes hi trobem:

  • Escarola amb romesco – Maria Àngela Anguera Andreu, de l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà).

  • Costelló amb castanyes – Rosa Freixas Mascord, de Sils (Selva).

  • Cassola de tros – Susi Caba Solsona, de Linyola (Pla d’Urgell).

  • Sopa escaldada de farigola – Maria Àngels Artigas Cabrera i Teresa Amat Planchat, de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa).

  • Fideus amb gambes – Maria Lluïsa Ferrer Mallaret i Elena Juscafresa Juera, de Palamós (Baix Empordà).

  • Girella – Núria Bordoll Lladós, de Sort (Pallars Sobirà).

  • Pollastre amb poma – Maria Àngels Iniesta Canovas, de Barbens (Pla d’Urgell).

  • Sopa torrada amb pilotilles – Margarita Rodellas Masó, de Prats de Lluçanès (Lluçanès).

  • Arròs amb col i fesols – Josefa Franch Tomàs (“tia Pepins”), de Deltebre (Baix Ebre).

  • Tiró amb naps – Xusa Peleato Solana i Fina Claveria Sansa, de Ger i Das (Cerdanya).

  • Orelletes – Montserrat Masip Sabaté, de la Granadella (Garrigues).

  • Gall del Penedès amb fruita seca – Maria Antònia Udina Castell, de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès).

El web i les xarxes socials de Gastrosàvies publicaran una nova recepta cada setmana, convertint-se en una eina viva i oberta que combina vídeo, text i relat humà.

El projecte Gastrosàvies al restaurant La Boscana ©DARPA
El projecte Gastrosàvies al restaurant La Boscana ©DARPA

La gran trobada de Gastrosàvies

El pròxim 24 de novembre, Món Sant Benet acollirà “La gran trobada de Gastrosàvies”, un esdeveniment intergeneracional d’intercanvi i transferència de coneixement. Inclourà ponències d’experts sobre patrimoni i cultura alimentària i demostracions culinàries en directe de les receptes de les Gastrosàvies, mostrant com la saviesa de les àvies pot inspirar les cuines del futur.

Una mirada al futur amb arrels al passat

Mantenir aquestes receptes significa conservar un llegat culinari inestimable i alhora connectar amb les nostres arrels. Donar visibilitat al coneixement gastronòmic de les persones grans genera autoestima envers la nostra cuina i sensibilitza la societat sobre la importància de mantenir viu aquest patrimoni gastronòmic. Gastrosàvies no és només un projecte: és una finestra oberta perquè la tradició culinària catalana continuï vibrant en les mans i els fogons de les noves generacions.