LLENGUA D'ARAN

El monogràfic sobre l'aranès al Parlament posa de manifest la seva fragilitat i la manca de finançament

Experts critiquen a la comissió de Cultura que el projecte Aina no incorpori la llengua occitana
Jèp de Montoya Parlament de Catalunya 3
photo_camera El monogràfic sobre l'aranès al Parlament posa de manifest la seva fragilitat / parlament.cat

El president de l'Institut d'Estudis Aranesos-Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana, Jèp de Montoya, ha denunciat a la comissió de Cultura del Parlament la fragilitat de l'aranès i ha demanat que el Govern i el Conselh Generau d'Aran vagin "de bracet" en la promoció de la llengua de la Val. Per la seva banda Verònica Barès, tècnica de política lingüística del govern aranès, ha lamentat que només compten amb 60.000 euros efectius per fer polítiques lingüístiques i ha demanat una dotació superior de recursos. Els ponents han lamentat que el projecte Aina, que treballa perquè la tecnologia entengui i parli el català, no inclogui l'aranès.

Durant les diferents intervencions, en les que també ha participat, Jordi Suïls, coordinador del Consell Consultiu de l'Aranès, ha manifestat la necessitat de traçar línies estratègiques per l'aranès i fer-ho de manera coordinada així com bastir lligams amb altres territoris d'Occitània.

Jèp de Montoya Parlament de Catalunya 2
El monogràfic sobre l'aranès al Parlament posa de manifest la seva fragilitat i la manca de finançament / parlament.cat

Suïls ha destacat el paper important de l'escola en l'ensenyament de l'aranès i ha explicat que el 90% de l'alumnat acaba la primària amb un alt coneixement de l'aranès, fet que no ocorre a la secundària on l'aranès deixa de ser vehicular i la seva presència és "residual", per la qual cosa "es perd tot l'aconseguit".

Per aquesta raó Barès ha dit que amb més finançament podrien desplegar accions per fer més visible l'aranès i crear "un paisatge lingüístic". De manera especial ha destacat el desplegament de polítiques dirigides cap als joves per augmentar "l'autoestima" dels parlants i que el deixin de veure com una llengua de l'administració i la vegin com una llengua l'ús corrent.

Montoya ha remarcat que és urgent fer una diagnosi i identificar els punts febles per poder-los abordar i actuar. Tot i això, els tenen força identificats i passen majoritàriament pels joves, per la senyalística als carrers i places, però també per les empreses privades, on s'hauria de potenciar que facin més visible l'aranès als seus establiments i en dirigir-se als clients.

Montoya ha finalitzat la intervenció manifestant que l'aranès és "llengua viua" a l'Aran i la voluntat és que ho continuï sent.