El Govern ha commemorat avui, en un acte a Vielha, el centenari del terratrèmol de la Val d’Aran del 19 de novembre de 2023, el més intens ocorregut al Pirineu català durant el segle XX. Va assolir una magnitud d’entre 5.2 i 5.6, i una intensitat de grau VIII. Afortunadament, no va produir cap víctima mortal ni ferits, només bestiar mort en esfondrar-se un estable; col·lapses parcials al campanar de l’església de Sant Joan d’Arres i a l’antiga capella dera Mair de Diu de l’Artiga de Lin, així com esquerdes a moltes cases i caigudes de teules i xemeneies.
A l’acte de record han participat la síndica d’Aran, Maria Vergés, la directora de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), Miriam Moysset, i la responsable de Protecció Civil a l’Alt Pirineu i Aran, Chaio Tavera. Durant l’acte, experts de l’ICGC, de Protecció Civil i de la Universitat de Barcelona (UB) han explicat els detalls del sisme de 1923, han exposat els estudis fets a la falla nord de la Maladeta, origen d’aquell terratrèmol, així com el coneixement actual del risc sísmic de la zona, i han recordat els consells d’autoprotecció en cas de sisme. Ha tancat la commemoració la directora general de Polítiques de Muntanya i del Litoral, Roser Bombardó.
Terratrèmols com el de la Val d’Aran de fa un segle són molt infreqüents a Catalunya, en poden ocórrer un o dos cada segle. La magnitud, que en aquest cas va ser d’entre 5.2 i 5.6, parla de la grandària del terratrèmol i totes les agències sismològiques internacionals acostumen a calcular el mateix valor per a un mateix sisme, aproximadament.
En canvi, la intensitat fa referència a com es percep o quins efectes ha tingut aquell terratrèmol en un indret determinat: com més a prop de l’epicentre, amb més intensitat es percep i com més lluny, amb menys. És un valor que també està lligat a la fondària del sisme, l’acceleració del sòl, la geologia del subsol, si la zona és molt o poc poblada i a la qualitat dels edificis. En el cas del sisme de 1923, la intensitat va ser de grau VIII, tot i que no va ocasionar víctimes i només danys materials a ambdós costats del Pirineu.
Per comparar, el terratrèmol de Lorca de 2011, de magnitud 5.2 i intensitat també de grau VIII, va ocasionar nou víctimes mortals i molts danys a edificacions. En aquell cas, l’epicentre es trobava molt a prop de zones habitades i la geologia del subsol va contribuir a incrementar el dany.
Catalunya, una zona de sismicitat moderada
A Catalunya, la Xarxa sísmica registra anualment una mitjana de 1.000 terratrèmols, dels quals només una o dues desenes arriben a ser percebuts per la població. Els detalls sobre els epicentres d’aquests moviments i els enregistraments de la Xarxa es poden consultar a la web de l’Institut.
Els terratrèmols són fenòmens impredictibles, sobtats i recurrents en el temps. La sismicitat a Catalunya es presenta de manera difusa, però principalment es localitza a les comarques pirinenques, la Selva i a la zona costanera. De l’estudi del catàleg de sismicitat, podem concloure que a Catalunya cada any es produeixen de mitjana cinc sismes de magnitud superior a 3. Cada dos anys i mig s’enregistra un terratrèmol de magnitud superior a 4 i, aproximadament cada 30 anys, un de magnitud 5.
