PRÈMI ROBÈRT LAFONT

Frederic Vergés, premiat damb eth 6au Prèmi Robèrt Lafont dera Generalitat de Catalunya

Era conselhèra de Cultura visite era Val d’Aran, a on s'amasse damb era Sindica e participe en acte d’autrejament deth guerdon, qu'arreconeish a persones o entitats que se distinguissen ena defensa e promocion dera lengua occitana

 

 

photo_camera Frederic Vergés, premiat damb eth 6au Prèmi Robèrt Lafont /CGA

Era conselhèra de Cultura, Natàlia Garriga Ibáñez, a participat aué en acte d’autrejament deth 6au prèmi Robèrt Lafont dera Generalitat de Catalonha, que s’a concedit ar escrivan e ensenhaire Frederic Vergés. Eth prèmi, de caractèr biennau, a er objectiu d'arreconéisher e laurear a persones o entitats que s'agen distinguit ena defensa, projeccion e promocion dera lengua occitana, en generau, de quin punt que sigue deth sòn domeni lingüistic.

Frederic Vergés 2

Pendent er acte, Garriga a destacat eth prètzhèt de Vergés, “mèstre de mèstres”, en tant que “pionèr der ensenhament der aranés ath long deth decènni des ans setanta”. “Era diuersitat lingüistica des territòris que conformen eth Principat ei un ben que cau preservar, mès tanben promòir, e ei damb aguest afan que trabalham”, ce a afirmat Garriga.

Frederic Vergés, eth laureat

Neishut eth 7 de deseme de 1947 en Betren, Frederic Vergés Bartau ei escrivan e ensenhaire e ei considerat eth mèstre de mèstres d’aranés. Ei ua figura capdau ena istòria dera incorporacion der aranés en sistèma educatiu en Aran, e tanben en encastre der ensenhament e corsi d’aranés entà adults. Siguec pionèr en ensenhament der aranés en Aran, ja enes ans setanta. A estat professor d’aranés d’adults, e impartic corsi de reciclatge d’aranés enes ans 80, damb era Universitat de Lhèida. En 1982 participèc ena comission des Normes Ortografiques der aranés de Politica Lingüistica (oficialitzades en 1983 pera Generalitat). Siguec, tanben, director deth Centre de Normalizacion Lingüistica dera Val d’Aran, de 1989 a 1993.

Consellera Cultura Aran

Vergés a estat autor d’òbres lingüistiques de referéncia coma eth Petit Diccionari aranés-castelhan-catalan-francés (1991) e a impulsat e participat en diuèrses iniciatiues e projèctes editoriaus de foment der aranés, coma era creacion deth Concors literari Mn. Condò Sambeat e era campanha de sensibilizacion lingüistica “Aranés òc, bremba-te’n”. Tanben a estat autor literari, mès que mès de narracions e condes entà public infantil, damb era publicacion de diuèrses òbres, entà favorir er aprendissatge der aranés ena escòla.

Compromís damb er aranés

Ena sua visita ara Val d’Aran, era conselhèra Garriga s’a amassat damb era sindica d’Aran, Maria Vergés, en Conselh Generau d’Aran, e a visitat er Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana. Eth secretari de Politica Lingüistica, F. Xavier Vila, a acompanhat ara conselhèra ath long dera jornada.

Institut Aranesi consellera cultura(Foto: / Era Conselhèra Natalia Garriga e eth Secretari Xavier Vila visiten er Institut d'Estudis Aranesi / IEA - AALO)

Garriga a refermat eth compromís deth Govèrn ena defensa e era promocion der aranés coma ua des prioritats d’aguesta legislatura en encastre lingüistic. En aguest sens, era conselhèra de Cultura a alertat: “Er usatge abituau der aranés ena Val d’Aran se place ath torn deth 20%, E maugrat que s’a estabilitzat en darrèr decènni, ei un indicador ath que i centram era atencion, pr'amor que solament en tot èster conscients des donades, poderam hèr bones politiques lingüistiques”.

Garriga a explicat qu'eth Departament de Cultura trabalhe entà “méter sus era taula, e en un debat dubèrt a toti, era situacion des lengües que se parlen en Catalonha”. “Èm conscienti qu'eth modèl catalan de politica lingüistica a de besonh ua revision a hons, e ei per açò qu’a compdar dera mia prenuda de possession coma conselhèra de Cultura auem metut hiu ena agulha”, ce a afirmat.