Aguesta net morie Mossen Jusèp Amiell Solé, caperan aranés e referent dera cultura e lengua d’Aran. Amiell siguec guerdonat en 2010 per part dera maxima institucion aranesa damb era Medalha d’Òr en reconeishement deth sòn trabalh pastorau e pera sua contribucion entà recuperar e hèr a reviscolar era lengua deth pòble. Atau madeish, en 2012 era Generalitat de Catalunya li autrejaue era “Crotz de Sant Jordi” pera sua “sostenguda tasca de recerca, preservacion e promocion qu’amièc a tèrme deth patrimòni, tradicions e dera lengua d’Aran”.
Eth caperan, qu’ostentèc eth cargue d’archiprèste d’Aran pendent 14 ans, revirèc eth Nau Testament ara lengua aranesa, e siguec un des impulsors der aranés ena litorgia religiosa. Atau madeish, amièc un intens trabalh de recerca ath torn dera istòria d’Aran, en tot èster un des sòns maxims exponents e un gran coneishedor, entre d’auti, dera vida e òbra de Mn. Jusèp Condò Sambeat.
Eth Conselh Generau d’Aran a decretat dus dies de dò oficiau en tota era Val d’Aran coma reconeishença ara sua aportacion desinteressada ara societat aranesa e ara preservacion des sòns valors, lengua e cultura.
Er Ajuntament de Naut Aran vò transméter era sua mès sentuda condolença
Er Ajuntament de Naut Aran vò transméter era sua mès sentuda condolença a familhars e amics deth sacerdòt aranés e vesin de Naut Aran, Mossèn Jusèp Amiell Solè. Sacerdòt e escrivan aranés, Amiell estudièc en Seminari de La Seu d'Urgelh e siguec ordenat sacerdòt eth 1954. A estat rector de Bossòst er an 1973 e dera Pobla de Segur en 1977. Eth 17 de gèr de 1979 autregec ara Capèla deth Pater Noster de Jerusalen eth Pair Nòste en aranés. Posterioraments siguec director espirituau deth Seminari Diocesan e eth 1991 siguec nomentat rector de Vielha e archiprèst dera Val d'Aran de 1991 a 2005. Actuauments ère canonge deth Capítol Catedralici deth Bisbat d’Urgelh, eth prumèr aranés designat entad aguest cargue des de 1805.
A participat activaments en impuls dera cultura aranesa e a estat secretari dera fondacion Musèu Etnologic dera Val d’Aran, membre deth Patronat deth Musèu dera Val d’Aran e cofundador dera revista Tèrra Aranesa. Tanben a revirat ar aranés eth Nau Testament (2010) e es Salms (2011), atau coma tanben a escrit Goigs de sants veneradi ara Val d'Aran.
Pera sua labor de defensa e promocion dera lengua aranesa, pera sua normalizacion ena litúrgia e era vida quotidiana, a arrecebut entre d’auti guerdons eth Prèmi Lengua Viua en 2004, era ‘Midalha d’Òr’ deth Conselh Generau d’Aran en 2010 e era Crèu de Sant Jordi en 2012. En agost de 2018 se li hec un aumenatge en vida a Mossèn Josèp Amiell damb era collocacion d'un bust deuant era glèisa de Sant Julià ena localitat de Garòs.
Defensor der auviatge aranés e deth sòn pòble, Garòs, financèc damb hons pròpris era reabilitacion deth comunidor, un espaci religiós que servie tà protegir as vesins de fenomèns advèrsi.
Eth baile de Naut Aran, a lamentat era pèrta de Amiell en tot destacar era sua figura en tot afirmar que “ei damb tota probabilitat er aranés mès illustre qu’a viscut jamès abans en nòste municipi. A hèt grani trabalhs de divulgacion dera fe e era cultura e lengua aranesa e ei sense dobte ua grana pèrta entà toti es vesins que residim, non sonque en municipi, mès ena rèsta dera Val d'Aran. Decidírem bastir un bust entà preservar era sua memòria en 2018 e ei un des grani legats que mos demore, atau coma tot eth trajècte vitau qu’a recorrut e ludit ena sua preséncia.”
