Activen un dispositiu per foragitar l'ós Goiat i modificar el seu comportament

No es descarta capturar-lo i extreure'l del medi, si bé aquesta decisió requerirà d'un sòlid posicionament tècnic i d'un consens intergovernamental. Els darrers dies hi ha hagut una forta pol·lèmica política a l'Aran derivada dels darrers atacs de Goiat a diferents ramats de bestiar

Goiat, el nou ós que han alliberat al Pirineu, a la vall d'Isil, el 6 de juny del 2016. (horitzontal)
photo_camera Goiat, en una imatge del 6 de juny del 2016

La Generalitat, el Conselh Generau d'Aran i l'Officine National de la Chasse et de la Faune Sauvage de França han posat en marxa un dispositiu per intensificar les mesures per dissuadir l'ós Goiat, l'últim exemplar alliberat als Pirineus, d'acostar-se al bestiar. Consisteix a aplicar bales de goma/cautxú, trets a prop, sorolls, llums i la utilització de repel·lents o electricitat en les seves preses perquè, quan s'acosti al bestiar o retorni a menjar les restes de la seva presa, com solen fer els ossos, tingui una experiència aversiva severa i modifiqui el seu comportament. Concretament, des del mes d'abril s'han registrat 14 atacs d'aquest exemplar, dels quals un a França; 12 a la Val d'Aran;  i un al Pallars Sobirà. Els darrers s'han produït aquesta mateixa setmana a l'Aran, causant 15 baixes (sis eugues i quatre poltres, quatre ovelles, una cabra i dues baixes a arnes). Ara mateix, no es descarta cap opció, inclosa la de capturar-lo i extreure'l del medi, si bé aquesta decisió requerirà d'un sòlid posicionament tècnic i d'un consens intergovernamental a escala regional, estatal i comunitària.

L'anàlisi efectuat per l'equip expert de seguiment transfronterer de l'os als Pirineus (GSTOP) ha constatat que en Goiat presenta un comportament predador anòmal per la seva intensitat i per la seva tendència a atacar ramaderia equina, que sol pasturar sense vigilància i fora de tancats de protecció. Per contra, no presenta d'altres comportaments que podrien considerar-se problemàtics: no busca ni està habituat a la presència humana, no ataca reiteradament, i no presenta tampoc un comportament clarament agressiu espontani reiterat, amb aproximacions directes i gestos, mirades i moviments inequívocs que podrien acabar en atacs.

Després d'avaluar el seu comportament i el nombre i tipologia dels atacs a bestiar atribuïts a aquest exemplar des de la fi de la hibernació, l'equip s'ha mostrat sorprès per l'intens comportament predador d'aquest exemplar i la seva predisposició cap al bestiar equí, cosa no habitual. Per contra, evita els ramats d'oví vigilats per gossos de protecció i pastor, fet que demostra l'efectivitat d'aquesta mesura preventiva que fa anys que s'aplica.

El GSTOP farà una nova reunió durant la segona quinzena de juliol per valorar els resultats i proposar les accions que convinguin en relació a la gestió de l'exemplar. No es descarta cap opció, inclosa la de capturar-lo i extreure'l del medi, si bé aquesta decisió requerirà d'un sòlid posicionament tècnic i d'un consens intergovernamental a escala regional, estatal i comunitària. Amb el grup expert hi ha col·laborat la Fundación Oso Pardo i han estat consultats diversos membres de la International Association for Bear Research & Management, i del comitè científic internacional del projecte Piroslife de reintroducció de l'os bru al Pirineu. Per a properes reunions, es preveu la presència d'experts de l'Administració General de l'Estat.

Goiat va ser dut als Pirineus per mirar de trencar l'endogàmia existent en la població actual i hi ha força indicis de que ha actuat ja en aquest sentit.

La Federació d'entitats ecologistes de Catalunya EdC i IPCENA han demanat la convocatòria d'una trobada en forma de jornada de treball al Pirineu, entre l'òrgan coordinador del projecte de seguiment de l'os als Pirineus, els sectors afectats i interessats, institucions i entitats ambientals, que permetin conèixer la situació real, la presa d'accions i protocol aplicat i les propostes extraordinàries a activar per tal de millorar i revertir la situació actual. Els ecologistes demanen la creació d'un òrgan de participació social que permeti millorar la informació la col·laboració i el    consens, imprescindible entre totes les parts per superar la situació actual.

Les entitats ecologistes consideren que manca informació i que aquesta es bàsica per impulsar aquest projecte per tal d'aplicar solucions més efectives i millorar la coordinació i el consens entre totes les parts tant necessari en la recuperació d'aquesta espècie.