L’alcalde de Bossòst, Amador Marqués, i la diputada d’Igualtat de la Diputació de Lleida, Helena Martínez, han assistit aquest divendres a la projecció de la docuficció ‘Bruixes, la gran mentida’, que s’ha fet a la sala de plens de l’Ajuntament de Bossòst en el marc de la celebració de la campanya de la Diputació de Lleida ‘Memòria és nom de dona’. Es tracta del segon acte de desgreuge a les dones que al llarg de la història van patir la repressió acusades de bruixeria, després que aquest cicle s’inaugurés a Cervera el passat 11 de març.
L’acte –organitzat per l’Àrea d’Igualtat de la Diputació, l’Ajuntament de Bossòst i la revista Sàpiens– ha comptat amb les intervfencions de l’historiador i assessor de Sàpiens, Àngels Casals; el productor i executiu del grup Som, Oriol Cortacans, i la tècnica de patrimoni del Conselh Generau d’Aran, Elisa Ros.
A Bossòst s’ha volgut reivindicar també el Pla de Bruishes, un indret en què és estesa la creença que era lloc màgic de celebració d’aquelarres. El Pirineu va ser un dels primers focus on es van registrar assenyalament de dones acusades del “crim de bruixeria”.
Durant la seva intervenció, Helena Martínez ha destacat que “en aquest acte volem recordar que van haver-hi dones que van haver de patir les represàlies d’una societat que, carregada de prejudicis, les condemnava a una violència extrema. En el pitjor dels casos, a la mort. Amb un film, dirigit per Joanna Pardos, que treu de l’oblit la història de moltes dones que van haver de patir la persecució i la violència més aberrant, acusades de bruixeria, pel fet de ser dones”.
D’igual manera, l’alcalde Amador Marqués ha posat èmfasi en què “aquest és un acte de memòria, justícia i reparació per la doble discriminació patida com a dones incompreses de la seva societat”, i ha volgut “cridar l’atenció sobre l’estigma i la injustícia que encara reben avui moltes dones i col•lectius en uns temps que en molts aspectes tornen a ser obscurantistes”.
‘Bruixes, la gran mentida’, dirigit per Joanna Pardos amb la realització de Roman Parrados, ambdós especialistes en investigacions històriques, connecta la repressió dels segles XV al XVII amb la violència de gènere del present a través de l’exposició d’uns casos concrets, com la recreació del judici a Jerònima Hugueta, la Carabassera, a la Seu d’Urgell, i les anàlisis d’una varietat d’especialistes en diferents matèries, des de la històrica a la judicial, passant per la cultural i la sociològica. El documental és fruit del monogràfic que la revista Sàpiens va realitzar sobre aquest fenomen.
