A Bausen, a la Val d'Aran, hi ha dos cementiris; un a tocar de l'església de Sant Pèir, i l'altre a 600 metres del poble, considerat el més petit de l'Estat. El segon és un cementiri civil d'una sola tomba que explica la història dels "Amants de Bausen", dos joves del poble que es van enamorar. La història narra que, a principis del segle XX, Sisco i Teresa van demanar permís eclesiàstic per casar-se, però se'ls va denegar perquè eren parents. Teresa, amb 33 anys, va morir el 10 de maig de 1916 i el mossèn es va negar a enterrar-la al cementiri del poble perquè havia viscut "en pecat". Això va mobilitzar els veïns i, en poc més de 24 hores, van construir un cementiri per Teresa al mig del bosc.
Els veïns de Bausen van treballar nit i dia per poder enterrar a la Teresa. Flors silvestres i una fageda envolten aquesta tomba amb l'objectiu de preservar-la de la intransigència i la intolerància. Es tracta d'un recinte d'uns vuit metres de llarg per uns deu d'ample i una paret de pedra d'un metre i mig d'alçada amb una forta reixada per accedir a l'interior on es troba la tomba. "A mi amada Teresa" es pot llegir sobre la pedra, on reposen flors fresques. Al cementiri s'hi accedeix per un bonic sender ple de faigs mil·lenaris. El cementiri es troba al Coret, un petit planell on hi ha el cementiri.
Fa cinc anys el Conselh Generau d'Aran va declarar Bé Cultural d'Interés Local (BECIL) aquest cementiri. El veí de Bausen Juanito Graus ha explicat que no només el dia de Tots Sants la gent visita la tomba de Teresa, sinó que durant tot l'any s'hi atansen nombrosos turistes. Tot i no viure a Bausen, els familiars de Teresa s'encarreguen que la tomba estigui neta i sempre plena de flors.
