Tots dos van començar a treballar en el món de la restauració en un hotel de Tavascan, gràcies a les coneixences d’un professor seu de la facultat, que el va ajudar a trobar aquesta feina, com a d’altres alumnes, que buscaven feines d’estiu. Al cap d’uns mesos van anar a treballar al restaurant del Cantó de Rubió on hi van estar 5 anys.
Posteriorment van obrir el restaurant Paisatges a la Seu, un local diferent als que hi havia per la zona, amb una filosofia molt clara: qualitat, artesania i elaboració pròpia. En el seu restaurant tant la pasta com el pa com els croissants són fets a mà i 100% artesans. Aquestes elaboracions són herència de la seva etapa al Cantó, ja que a part del gran interès i afició que ja tenia el Francisco per fer-s’ho ell mateix, aquests productes no hi arribaven, ja que el restaurant quedava massa lluny i no formava part de les rutes de repartiment. Les opcions, aleshores, eren o bé anar a comprar una gran quantitat de pa i brioixeria i congelar-ho, sacrificant la qualitat, o bé que fossin d’elaboració pròpia.
Quan van baixar a la Seu, van decidir mantenir la tradició de fer-se ells mateixos el pa i la brioixeria, i ara aquests són els seus productes estrella, especialment els croissants i les coques. La qualitat d’aquests productes, però, rau en la dedicació i la pròpia qualitat de la matèria primera, ja que lluny de mantenir secrets i misteris sobre la recepta, com és habitual en la indústria, tenen penjat amb orgull el llistat d’ingredients escrit en un cartell decoratiu a la paret del local: farina ecològica, aigua mineral, llevat, mantega del Cadí, sal i matafaluga. Sense colorants ni conservants. La seva xocolata, igual o més famosa, també és artesana i sense afegits artificials, sense més secret que l’artesania.
Defineixen la seva cuina com flexitariana, és a dir, cuina a base de verdures i vegetals però combinada en menor quantitat amb carn i peix. Estan en procés d’obtenir el certificat Slow Food Km 0. El seu tipus de cuina es pot adaptar per a gent amb certes intoleràncies alimentàries i asseguren tant a vegetarians com a vegans que trobaran opcions per a ells, sense cap tipus de problema, cosa que costa molt de dir de la majoria de restaurants.
El Francisco i l’Elisabet, bromejant, defineixen la seva clientela com l’intel·lectual pobre, és a dir, gent que vol productes de qualitat, fets a mà i de veritat, però sense un excés de pressupost. La seva idea inicial per al local era semblant a la dels 4 gats, fer un espai on fer xerrades, tertúlies, reunions d’artistes... Reconeixen, a més, que el seu públic ha anat variant al llarg d’aquests deu anys, ja que va començar sent una clientela familiar, principalment a causa de ser un espai lliure de fum a l’època en que molts locals encara tenien zones per a fumadors. Actualment, encara tenen una gran quantitat de famílies i nens, però a causa del creixement del negoci, i l’increment de moviment i de gent que això comporta, han hagut de fer certs canvis i mesures per tal de millorar l’experiència de tots els clients.
Quan fan balanç de la dècada que porten oberts, diuen que ha estat dur, en part perquè van agafar l’època de la crisi, i reconeixen que han tingut sort dels cursos de formació que feien i que tenen intenció de reprendre aquest hivern, ja que és una cosa que al Francisco sempre li ha agradat. Quan parlen del futur, asseguren que cada cop la gent aposta més per un tipus de cuina sana, ecològica i basada en vegetals. Una tendència que coincideix, de ple, amb la seva filosofia de vida.
