El llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals és el recull de directrius i recomanacions que guien i orienten la feina de producció i difusió de continguts dels mitjans audiovisuals de la Generalitat. Segons aquest llibre d'estil de TV3, els municipis pirinencs que apareixen al programa “El Temps”, així com les seves serralades, els rius i les valls, pertanyen a un Pirineu que ells anomenen de Lleida. “Pirineu de Lleida”, repeteixen una vegada i una altra els conductors del programa meteorològic, una terminologia que no respon a cap criteri científic, ni acadèmic, ni mínimament rigorós, ni ajustat a cap marc legal vigent ni a cap àmbit territorial de planificació reconegut. Una terminologia que forma part del passat, que no s'adiu gens a la voluntat del catalanisme polític de superar una organització provincial que no ens és pròpia com a país.
Calia deixar enrere el model provincial i centralitzador de Javier de Burgos, que des de 1833 s'havia mostrat pràcticament inalterable. Per això, l'Estatut vigent diu ben clar que Catalunya “estructura la seva organització bàsica, en municipis i vegueries” i que “la vegueria és l'ámbit territorial específic per a l'exercici de la cooperació local”. Alhora disposa que la vegueria és “la divisió territorial adoptada per la Generalitat per a l'organització territorial dels seus serveis”. Com a conseqüència del desplegament d'aquests articles estatutaris, el Parlament de Catalunya va aprovar el 2010 la Llei de Vegueries.
L'Alt Pirineu és una de les vuit vegueries que configuren l'organització territorial de Catalunya, la darrera –la vegueria del Penedès– aprovada aquesta mateixa setmana al Parlament. Amb anterioritat, l'Alt Pirineu i Aran ja va ser reconegut, el desembre del 2001, com un àmbit funcional de planificació propi i diferenciat dins el Pla Territorial General de Catalunya, separat de l'àmbit de Girona i del de Ponent. Un any després, el desembre de 2002, el Parlament de Catalunya aprovava, per unanimitat, la llei de creació de l'Institut de Desenvolupament de les sis comarques de l'Alt Pirineu i Aran (IDAPA). El gener de 1999, abans del seu desplegament per tot el territori de Catalunya, ja es va crear la Regió Policial del Pirineu, deslligada de la Regió de Girona i de la de Ponent, per tal d'estructurar els serveis del Cos de Mossos d'Esquadra a les sis comarques de l'Alt Pirineu.
No cal dir que la constitució de la vegueria de l'Alt Pirineu, va suposar un reconeixement polític i institucional a tot un territori i a la seva personalitat i singularitat pròpia. No entenem per quina raó, TV3, s'entesta obstinadament a continuar utilitzant la terminologia provincialista pròpia d'altres èpoques quan es refereix a l'Alt Pirineu i, en canvi molt encertadament, no parla mai –per exemple– de “les comarques meridionals del sud Tarragona” per citar a les Terres de l'Ebre.
Creure en l'Alt Pirineu és creure en l'equilibri territorial i en una forma d'entendre el país no radial, un país multipolar, amb una xarxa de territoris amb potencial econòmic i social. Els darrers anys, els pirinencs hem guanyat la batalla dels marcs legals i del reconeixement polític i institucional. Ara hem de continuar lluitant perquè aquests reconeixement sigui real i quotidià i no quedi només imprès a les pàgines del DOGC. Haurem d'estar atents a la desconcentració dels serveis de la Generalitat i al seu desplegament institucional a la demarcació veguerial, perquè en aquesta qüestió no anem gens bé. I haurem de seguir de prop la política comunicativa de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i el llibre d'estil de TV3, perquè el Pirineu no és de Lleida ni de Girona, el Pirineu és del Pirineu.
