EDITORIAL

Jocs Olímpics d'Hivern al Pirineu: una oportunitat per fer-ho bé

Una cosa és inapel·lable: sense la implicació i la complicitat de la gent del Pirineu, un esdeveniment d'aquest abast és inviable i fins i tot podria arribar a ser contraproduent.
Esquí de fons Olimpiades
photo_camera Dues fondistes olímpiques competint /olympics.com

El Govern farà a finals de la primavera una consulta vinculant entre els 63.000 ciutadans majors de 16 anys de l'Alt Pirineu i Aran per decidir si volen uns Jocs Olímpics d'Hivern l'any 2030. Així ho va anunciar la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, a la primera reunió de la Taula de representació territorial de la candidatura olímpica.

Abans de preguntar a la població directament afectada, als pirinencs i a les pirinenques, caldrà que es faci un veritable procés participatiu i un exercici de transparència, d'informació i de concreció del contingut del projecte, perquè avui se'n sap ben poc. Una cosa és inapel·lable: sense la implicació i la complicitat de la gent del Pirineu, una proposta d'aquest abast és inviable i fins i tot podria arribar a ser contraproduent. Caldrà que els governants surtin dels despatxos i baixin del faristol de les declaracions grandiloqüents i dediquin les hores i els dies que facin falta a parlar amb la gent i a detectar, d’una banda, les necessitats reals, i d’una altra, els riscos que des del territori es preveuen més preocupants.

Abans de preguntar a la població directament afectada, als pirinencs i a les pirinenques, caldrà que es faci un veritable procés participatiu i un exercici de transparència, d'informació i de concreció del contingut del projecte

Hi ha qui s'ha oposat obertament a la celebració d'uns Jocs Olímpics d'Hivern al Pirineu, fins i tot, abans de conèixer el contingut del projecte. Tampoc no ens hauria d'estranyar si tenim en compte que el model de Jocs Olímpics ha quedat en certa manera desfasat pel pas del temps i per culpa d'algunes males praxis, i que de totes totes caldrà reformar i adaptar a la realitat actual. Per exemple, no tindria cap sentit la construcció de grans infraestructures esportives de vida efímera que malmetessin l'entorn natural i que poguessin arribar a suposar un llast econòmic i social.

No tindria cap sentit la construcció de grans infraestructures esportives de vida efímera que malmetessin l'entorn natural i que poguessin arribar a suposar un llast econòmic i social.

Per altra banda, és cert que pot haver-hi una certa avinença entre la població pirinenca en pensar que un esdeveniment d'aquestes característiques pot suposar una excel·lent plataforma de promoció del nostre territori en tots els àmbits i una oportunitat que no es pot menystenir ni desaprofitar alegrement, però no pas al preu que sigui. El Pirineu té mancances estructurals de primer ordre que cal resoldre, tant si hi ha Jocs Olímpics com si no n'hi ha, és cert. Però un esdeveniment com aquest pot suposar un punt d’inflexió a l’hora de revertir dèficits històrics. L'acció dels governs i els seus pressupostos inversors haurien de fer possible allò que el Pirineu necessita de manera inajornable: infraestructures terrestres i digitals de qualitat, diversificació de l'activitat econòmica, evitar la fugida de talent jove, igualtat d'oportunitats en l'accés a la formació superior, recursos econòmics i institucionals per crear ocupació, revertir el despoblament i la falta d'oportunitats i rejovenir la població. Algunes veus clamen contra l'asfalt i la millora dels grans eixos vertebradors que comuniquen el Pirineu, tanmateix la realitat és aquesta: el Port de la Bonaigua, la principal connexió entre el Pallars i la Val d'Aran, és una autopista en comparació al Port de Perbes, que uneix el Pallars amb la Ribagorça, o el Port del Cantó, que comunica la Seu d'Urgell amb Sort. Al capdavall, l'experiència ha demostrat que uns Jocs Olímpics, encara que siguin d'hivern, sempre contribueixen també a la millora de les infraestructures del territori.

El Pirineu té mancances estructurals de primer ordre que cal resoldre, tant si hi ha Jocs Olímpics com si no n'hi ha, és cert. Però un esdeveniment com aquest pot suposar un punt d’inflexió a l’hora de revertir dèficits històrics.

Ara és l'hora de disposar de tota la informació perquè hi pugui haver un debat amb tots els arguments i els pirinencs puguin decidir amb totes les raons. També amb els informes damunt la taula elaborats per l'Observatori Pirinenc sobre el Canvi climàtic, els del Consell Assessor per un Desenvolupament Sostenible (CADS) i els de la comunitat científica en el seu conjunt. Caldrà que qualsevol proposta que presenti el Govern passi el filtre de la cohesió territorial, la sostenibilitat ambiental i la participació ciutadana. Des de la Generalitat apunten que es farà un "bon procés participatiu" per informar institucions, entitats i ciutadania sobre la candidatura i les propostes i que el que plantegen és una candidatura "sòlida, coherent i sostenible" que no suposi "obres faraòniques" per a disciplines esportives sense tradició a Catalunya. D'això es tracta. Tenim una oportunitat per fer-ho bé.



 

Més a Editorial