Aquests dies el debat sobre l’ús del transport públic a l’Àrea Metropolitana de Barcelona està ocupant titulars de premsa i converses de cafè, a conseqüència d’un canvi de model i també tarifari. Diuen que amb aquesta nova decisió, el transport públic a l’àrea de Barcelona passarà de tenir un paper complementari, a ocupar un rol central que persegueix fidelitzar usuaris. També diuen que amb aquest canvi de paradigma no només hi sortirà guanyant l'usuari, sinó també el país i el planeta.
No cal ser massa despert per adonar-se que una decisió com aquesta no afecta únicament els veïns i veïnes empadronats als municipis de la conurbació barcelonina. La seva implementació interessa tothom, també els pirinencs i les pirinenques que de manera sovintejada han d’anar a Barcelona a resoldre i despatxar qüestions de tota mena. Un debat que ens posa davant del mirall i ens interroga sobre la situació d’absoluta precarietat que pateix la demarcació de l’Alt Pirineu i Aran pel que fa al transport públic.
A l’Alt Pirineu i Aran, precisament on fa més falta per les seves característiques demogràfiques i orogràfiques, no existeix cap Autoritat Territorial de Mobilitat i tampoc no hi ha un pla director de mobilitat, com el tenen totes les altres demarcacions, per exemple les Terres de l’Ebre o Lleida.
El govern aranès ha demant al departament de Territori i Sostenibilitat la implantació d'accions per a la potenciació del transport públic
Aquesta setmana el govern aranès va demanar al departament de Territori i Sostenibilitat la implantació d'accions per a la potenciació del transport públic i la millora de la fluïdesa del trànsit a la C-28. La petició ha arribat després que el cap de setmana de la Puríssima, l'Aran hagués rebut més de 40.000 persones i la carretera d'accés a l'estació d'esquí de Baqueira Beret es trobés col·lapsada en alguns moments.
L’any 2008, els geògrafs Antoni F. Tulla i Marta Pallarès ja van publicar l’“Estudi la mobilitat quotidiana a l’Alt Pirineu”, on descrivien el fort condicionament que representen les característiques físiques de l'Alt Pirineu i Aran per a l'assentament de les persones i de les activitats econòmiques. L’Estudi de Tulla i Pallarès desembocava en la definició de tres patrons de mobilitat que se superposen: la mobilitat quotidiana dins de l'àmbit territorial, la mobilitat en dissabtes i festius amb origen o destí fora de l'àmbit territorial i la mobilitat de pas.
L’àmbit de l’Autoritat Territorial de la Mobilitat de l’àrea de Lleida, comprèn un total de 149 municipis dividits en dues zones tarifàries, abasta geogràficament les sis comarques de la demarcació de Lleida i disposa d’un sistema tarifari integrat, que permet a totes les persones usuàries utilitzar els diferents mitjans de transport amb una única targeta. Un sistema molt fàcil d'usar amb importants avantatges econòmics, ja que possibilita fer un desplaçament (origen-destinació) amb transbordaments despenalitzats dins d'un límit d'horari.
La demarcació veguerial de l’Alt Pirineu necessita l' Autoritat Territorial de Mobilitat per articular-se i tenir eines per lluitar, entre d'altres, contra el despoblament.
El transport públic a l’Alt Pirineu
Per la seva banda, el transport públic a l’Alt Pirineu ocupa l’últim lloc en el rànquing de Catalunya. El territori pirinenc hauria de deixar de ser, també pel que fa al transport públic, la Ventafocs del conjunt del país i acabar amb les desigualtats que pateix respecte de les altres demarcacions territorials. En aquest sentit, cal destacar la pràctica inexistència d’un servei ferroviari modern, el tren només arriba a la Pobla de Segur i a Puigcerdà i ho fa a través d’unes línies obsoletes que precisen inversions i horaris competitius.
Pel que fa al transport de viatgers per carretera, hem de remarcar que no existeixen línies regulars que enllacin i relliguin entre si totes les capitals de comarca de les diferents valls pirinenques. Sort n’hi ha de les línies de ‘Transport a la demanda’, impulsades pels consells comarcals, que garanteixen els desplaçaments des dels petits pobles. Només a l'Alt Urgell hi operen actualment disset línies i en bona part dels casos la ruta es fa dos cops per setmana amb un preu per trajecte d'1,20 euros.
Un usuari de Ponts paga un bitllet senzill de 2,45 euros per fer els 64 km fins a Lleida. Un usuari de la Seu d’Urgell paga 13 euros per fer els 65 km fins a Ponts.
Tampoc no hi ha una alternativa real i pública a l’ús del vehicle privat quan es tracta de desplaçar-se a Barcelona o a Lleida. Les causes probablement tinguin a veure amb el nombre limitat de serveis diaris que ofereixen, amb uns horaris desconnectats de la realitat i amb unes tarifes desproporcionades.
Acabar amb les desigualtats
La realitat és que avui un usuari de Ponts (Noguera), a la demarcació de Lleida, paga un bitllet senzill de 2,45 euros per fer els 66 km fins a Lleida i gaudeix d’una oferta horària molt gran. Per la seva banda, un usuari de la Seu d’Urgell (Alt Urgell), a la demarcació de l’Alt Pirineu, paga 13 euros per fer els 65 km fins a Ponts i només li ofereixen 3 autobusos al dia i uns horaris obsolets.
La demarcació veguerial de l’Alt Pirineu necessita d’una Autoritat Territorial de Mobilitat per articular-se i tenir eines per lluitar, entre d'altres, contra el despoblament. Els pirinencs precisem d’una Taula de Mobilitat com una de les expressions més clares d’equilibri territorial, per dotar-nos dels instruments per governar-nos nosaltres mateixos i fer polítiques de planificació estratègica solvent. També hi sortiria guanyant l'usuari, el país i el planeta.